Reserpina

compost químic

La reserpina és un alcaloide dins la família de l’indole, que es fa servir en farmacologia com antipsicòtic i antihipertensiu, ja sia per al control de la pressió arterial o per al control de comportamentss psicòrics. S’obté de la purificació de l'arrel de la planta Rauwolfia serpentina (serpentària), o per síntesi química en laboratoris. En l’actualitat rarament es fa servir com a fàrmac, a causa dels seus nombrosos efectes secundaris i perquè s’han desenvolupat drogues més adequades.[1]

Infotaula de fàrmacReserpina
Reserpine.png
Malaltia objectehipertensió arterial, esquizofrènia i hipertensió arterial modifica
Dades clíniques
Codi ATCC02AA02 modifica
Dades químiques i físiques
FórmulaC₃₃H₄₀N₂O₉ modifica
Massa molecular608,273381 u modifica
Punt de fusió265 °C modifica
Identificadors
Número CAS50-55-5 modifica
PubChem (SID)5770 modifica
IUPHAR/BPS4823 modifica
DrugBank00206 modifica
ChemSpider5566 modifica
UNII8B1QWR724A modifica
KEGGC06539 modifica
ChEBI28487 modifica
ChEMBLCHEMBL772 modifica
AEPQ100.000.044

L’acció antihipertensiva de la reserpina és resultat de la seva capacitat per reduir la catecolamina de les terminacions nervioses perifèriques simpàtiques.

HistòriaModifica

La reserpina va ser aïllada l’any 1952 de la rel assecada de Rauwolfia serpentina, una plata enfiladissa de l’Índia que s’havia usat allà des de temps molt antics per al tractament de la “bogeria” i contra la febre i la mossegada de les serps.:[2] Fins i tot Mahatma Gandhi la va fer servir com tranquil·litzant.[3] Va ser presentada 2 anys després de la Clorpromazina.

Mecanisme d’accióModifica

La reserpina actua sobre el transport de la monoamina vesicular, que normalment transporta norepinefrina, serotonina, i dopamina del citoplasma del nervi presinàptic a les vesícules per alliberar-la després en la sinapsi. Els neurotransmissors desprotegits es metabolitzen per acció de la monoamino oxidasa per la qual cosa mai arriben a la sinapsi.[4]

Usos actualsModifica

La reserpina és un dels pocs medicaments antihipertensiuss que han mostrat reducció de la mortalitat en proves controlades aleatòries de la hipertensió[5] del «Veterans Administration Cooperative Study Group in Anti-hypertensive Agents»[6] i el programa «Systolic Hypertension in the Elderly».[7]

Tanmateix, la reserpina rarament és usada en l’actualitat en eltractament de la hipertensió.[8]

Es fa servir de vegades en el tractament dels símptomes de discinèsia en pacient amb la malaltia de Huntington.[9]

Efectes secundarisModifica

En dosis menors a 0,2 mg diaris, la reserpina té pocs efectes secundaris, el més comú es limita a la congestió nasal.[10] La reserpina també pot causar nàusees, vòmits, guany de pes, intolerància gàstrica, úlcera gàstrica, dolor estomacal i diarrea. La droga produeix hipotensió arterial i bradicàrdia i pot generar asma.

ReferènciesModifica

  1. [1] The Columbia Encyclopedia, Sixth Edition. Copyright © 2001-05 Columbia University Press.
  2. Op. cit. Columbia Encyclopedia
  3. Pills for Mental Illness?, TIME, 8 de novembre de 1954
  4. Ellenhorn & Barceloux, 1989; Gilman et al, 1990.
  5. , «Five-year findings of the hypertension detection and follow-up program. I. Reduction in mortality of persons with high blood pressure, including mild hypertension. Hypertension Detection and Follow-up Program Cooperative Group». Falta indicar la publicació, 242, 23, 1979, pàg. 2562–71. DOI: 10.1001/jama.242.23.2562. PMID: 490882. texto completo en OVID
  6. , «Effects of treatment on morbidity in hypertension. Results in patients with diastolic blood pressures averaging 115 through 129 mm Hg». Falta indicar la publicació, 202, 11, 1967, pàg. 1028–34. DOI: 10.1001/jama.202.11.1028. PMID: 4862069.
  7. , «Prevention of stroke by antihypertensive drug treatment in older persons with isolated systolic hypertension. Final results of the Systolic Hypertension in the Elderly Program (SHEP). SHEP Cooperative Research Group». Falta indicar la publicació, 265, 24, 1991, pàg. 3255–64. DOI: 10.1001/jama.265.24.3255. PMID: 2046107.
  8. Chobanian AV, Bakris GL, Black HR, et al «The Seventh Report of the Joint National Committee on Prevention, Detection, Evaluation, and Treatment of High Blood Pressure: the JNC 7 report». Falta indicar la publicació, 289, 19, 2003, pàg. 2560–72. DOI: 10.1001/jama.289.19.2560. PMID: 12748199. summary
  9. Shen, Howard. Illustrated Pharmacology Memory Cards: PharMnemonics. Minireview, 2008, p. 11. ISBN 1-59541-101-1. 
  10. Curb JD, Schneider K, Taylor JO, Maxwell M, Shulman N «Antihypertensive drug side effects in the Hypertension Detection and Follow-up Program». Hypertension, 11, 3 Pt 2, 1988, pàg. II51–5. PMID: 3350594.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reserpina