Reserva Natural de Changtang

La reserva natural de Changtang (Xinès: 羌塘国家级自然保护区) es troba al nord de l'altiplà tibetà. És la segona reserva natural més gran del món, després del Parc Nacional del Nord-est de Groenlàndia, amb una superfície de més de 334.000 km²,[1] pel que és més gran que 183 països. Administrativament, es troba al Comtat de Xainza i el Comtat de Biru de la Prefectura d'Nagqu. Amb les reserves adjacents recentment establertes existeix ara un total de 496.000 km² de reserves naturals connectades entre si, el que representa una àrea gairebé tan gran com Espanya i més de 197 països.[2][3]

Infotaula de geografia físicaReserva Natural de Changtang
(zh) 羌塘国家级自然保护区 Modifica el valor a Wikidata
TipusÀrea protegida i reserva natural Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaGertse County (Tibet) (en) Tradueix, Gê'gyai County (Tibet) (en) Tradueix i Rutog County (Tibet) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 30° N, 88° E / 30°N,88°E / 30; 88
Dades i xifres
Altitud5.000 m Modifica el valor a Wikidata
Superfície298.000 km² Modifica el valor a Wikidata
IUCN categoria VI: Àrea protegida amb ús de recursos naturals
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 95786 Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

La reserva natural de Changtang va ser establerta originalment el 1993, amb l'ajuda del animalista internacionalment conegut, George Shaller, en l'altiplà tibetà del nord de Changtang, escassament habitay. Va ser augmentada a un "àrea protegida nacional" en 2000. Està llistat com una Categoria de la UICN: VI - Àrea Protegida de recursos gestionats. És la llar de només uns pocs nòmades tibetans i diversos empleats del parc contractats per evitar la caça furtiva.[4][5]

Fauna i flora modifica

 
Un ase tibetà a la reserva.

En aquesta reserva, que donada la seva magnitud acull un gran nombre d'espècies de gran variació biològica, es poden trobar algunes de les últimes rajades d'ungulats silvestres: el iac silvestre (Bos grunniens), el ruc negre silvestre o kiang (Equus kiang), l'ovella blava de l'Himàlaia o bharal (pseudois nayaur), l'argalí (Ovis ammon), la gasela de Mongòlia (procapra gutturosa) i l'antílop tibetà o chiru (txiru). La llana del txiru es considera la més fina coneguda, i és contrabandeada, especialment al Caixmir, a l'Índia on es teixeix en en xals de shahtoosh, de gran qualitat. Els depredadors inclouen la pantera de les neus (Panthera uncia o Uncia uncia), el llop tibetà (Canis lupus Chanco), el linx de Turkestan (Lynx lynx isabellinus) i l'ós blau tibetà (Ursus arctos pruinosus). A l'extrem inferior de la cadena alimentària hi ha un gran nombre de pika (Ochotona spp.). La vegetació és d'arbustos oberts i prats dominades principalment per gramínies Stipa i espècies de Kobresia, coneguts com a joncs.[6]

Referències modifica

  1. «Chang Tang Landscape». WCS China. [Consulta: 25 novembre 2016].
  2. «Chang Tang». National Geographic (revista), 01-04-2003. [Consulta: 25 novembre 2016].
  3. «Mapa de la reserva de Chang Tang». National Geographic (revista), 2003. Arxivat de l'original el 2008-03-28. [Consulta: 25 novembre 2016].
  4. «Saving Wild Places. Chang Tang, Tibetan Plateau, China», 21-08-2007. Arxivat de l'original el 2007-08-21. [Consulta: 26 novembre 2016].
  5. Tibet: Environmental Analysis, 30 de setembre de 2003 [Consulta: 25 novembre 2016]. 
  6. «American Biologist Praises Tibetan Wildlife Conservation». Embajada de la República Popular China en los Estados Unidos, 07-11-2003. [Consulta: 25 novembre 2016].