Resurrecció de la filla de Jaire
La resurrecció de la filla de Jaire és un dels miracles de Jesús narrat als evangelis (Mateu 9:18-26, Marc 5:21-43, Lluc 8:40-56), en un passatge on s'intercalen fins a tres miracles seguits.
Narració modifica
Jaire, un dels líders de la sinagoga, va avisar a Jesús que la seva única filla de dotze anys s'estava morint i li va pregar que la guarís. Mentre estaven anant cap a casa seva, una dona va quedar també guarida només de tocar el mantell de Jesús. En arribar a l'habitació de la nena, van comprovar que ja estava morta, que havia arribat tard. Però Jesús digué que només estava dormint i feu fora de la cambra tots els que se'n reien. Llavors va manar a la nena que s'aixequés i a l'instant ella va resucitar.
Anàlisi modifica
Aquest miracle té intercalat la narració de la curació d'una dona amb hemorràgies,[1] dues sanacions amb forts punts de contacte (una dona vella i una nena, una que porta dotze anys patint i una altra que té dotze anys, dues persones que creuen en el poder diví). Es diu explícitament que és la fe el que assoleix el miracle.[2]
Com en altres casos, és la paraula divina la que és poderosa, el logos, ja que només amb una ordre la nena torna a la vida, tal com passa a la resurrecció de Llàtzer. En aquest cas qui fa la petició és un home de poder a la sinagoga, fet que il·lustra la conversió dels jueus al cristianisme. Véncer la mort és el màxim poder possible, per això assoleix la conversió de qui ho contempla, i entronca Jesús amb els déus mítics anteriors.[3]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Resurrecció de la filla de Jaire |
- ↑ http://www.textexcavation.com/intercalations.html#jairushemorrhage Arxivat 2011-07-16 a Wayback Machine.
- ↑ Fontbona, Jaume, Els miracles: què ens diuen de Jesús?, Emaús, 2007
- ↑ Antonio Farjani, 2012 Mistérios da Lua, Editora Hemus