Retenció urinària

La retenció urinària és la impossibilitat de buidar completament la bufeta.[1] L'aparició pot ser sobtada o gradual.[1] Quan apareixen sobtadament, els símptomes inclouen la incapacitat d'orinar i dolor abdominal baix.[1] Quan apareix de forma gradual, els símptomes poden incloure la pèrdua del control de la bufeta, dolor abdominal baix lleu i un flux d'orina feble.[1] Les persones amb problemes a llarg termini corren el risc d'infeccions urinàries.[1]

Plantilla:Infotaula malaltiaRetenció urinària
Retenció urinària amb una enorme bufeta en una tomografia computada. modifica
Tipussímptoma o signe
Clínica-tractament
 Medicació
Classificació
CIM-10R33 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9788.2 Modifica el valor a Wikidata
CIAPU08 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Patient UKurinary-tract-obstruction Modifica el valor a Wikidata
MeSHD016055 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0080274 Modifica el valor a Wikidata

Les causes inclouen el bloqueig de la uretra, problemes nerviosos, certs medicaments i músculs de la bufeta febles.[1] El bloqueig pot ser causat per hiperplàsia benigna de pròstata (HBP), estenosis uretrals, càlculs de la bufeta, un cistocele, restrenyiment o tumors.[1] Els problemes nerviosos poden produir-se per diabetis, traumes, problemes de medul·la espinal, ictus o intoxicació per metalls pesants.[1] Els medicaments que poden causar problemes inclouen anticolinèrgics, antihistamínics, antidepressius tricíclics, descongestius, ciclobenzaprina, diazepam, AINE, amfetamines i opioides.[1] El diagnòstic es basa normalment en mesurar la quantitat d'orina a la bufeta després d'orinar.[1]

El tractament es fa normalment amb un catèter a través de la uretra o per la part inferior de l'abdomen.[1][1][2] Altres tractaments poden incloure medicaments per disminuir la mida de la pròstata, dilatació uretral, stent uretral o cirurgia.[1] Els homes són més sovint afectats que les dones.[1] En homes de més de 40 anys, aproximadament un 6 per 1.000 es veuen afectats a l'any.ref name=NIH2014/> Entre els homes de més de 80 anys, això augmenta un 30%.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 «Urinary Retention». National Institute of Diabetes and Digestive and Kidney Diseases, Aug 2014. Arxivat de l'original el 4 October 2017. [Consulta: 24 octubre 2017].
  2. Sliwinski, A; D'Arcy, FT; Sultana, R; Lawrentschuk, N «Acute urinary retention and the difficult catheterization: current emergency management». European Journal of Emergency Medicine, vol. 23, 2, April 2016, pàg. 80–8. DOI: 10.1097/MEJ.0000000000000334. PMID: 26479738.