Obre el menú principal

Retrat de Santiago Ramón y Cajal

pintura 1906 de Joaquim Sorolla

Retrat de Santiago Ramón y Cajal és un retrat a l'oli pintat en 1906 pel pintor postimpressionista valencià Joaquím Sorolla.[1][2] Representa al savi espanyol Santiago Ramón y Cajal l'any en què va rebre el Premi Nobel de Medicina.[3]

Infotaula d'obra artísticaRetrat de Santiago Ramón y Cajal
Joaquín Sorolla. Santiago Ramón y Cajal 1906.jpg
Tipus quadre
Creador Joaquim Sorolla i Bastida
Creació 1906
Gènere artístic retrat
Material pintura a l'oli
llenç (superficie de pintura)
Dimensions 91 (alçària) × 127 (amplada) cm
Col·lecció Museu de Saragossa (Saragossa)
Catalogació
Número d'inventari 51406
Modifica les dades a Wikidata

Fitxa històricaModifica

En una carta al seu amic i marxant Pedro Gil Moreno de Mora (1860-1930), de finals de març de 1906, Sorolla escriu que ha "acabat el retrat del Doctor Cajal" (i segueix enumerant una llista de retrats acabats entre els quals s'inclouen també el de Bartolomé Cossío i el de Blasco Ibáñez).[4] La fitxa completa del quadre i un breu estudi del mateix apareixen en el manual que sobre el pintor valencià van realitzar Felipe Garín i Facundo Tomás; allí s'informa que el quadre va estar en l'exposició individual de Sorolla aquest any en la galeria Georges Petit de París, i finalitzada la mostra va ser comprat pel propi Pedro Gil per cinc mil pessetes. De la família de banquers catalans va passar després a la col·lecció del doctor Puigvert (Barcelona). En 2014 es trobava en el Museu de Saragossa, propietat de la Diputació General d'Aragó.[5]

Anàlisi del quadreModifica

Psicòleg natural i intuïtiu, Sorolla va pintar al geni embolicat en la seva capa, elegant i relaxat, mirant a l'espectador, en un gest gairebé provocador i desafiador, però "amb la lluentor d'una mirada tan lluminosa com a comprensiva".[6] Al seu voltant uns llibres i un dels dibuixos del cerebel, obra del mateix Ramón y Cajal, indiscutit líder científic i ànima de la JAE i el seu Laboratori de Recerques Biològiques (que després va portar el seu nom com a Institut Cajal).[7]

Sorolla, molt vinculat a la Institució Lliure d'Ensenyament, on es van educar els seus tres fills, ja havia retratat a varis dels seus membres, fins i tot en el transcurs d'una recerca científica, com és el cas del llenç titulat Una recerca (1897), amb el doctor Luis Simarro, col·lega de Cajal, concentrat davant el microscopi i envoltat dels seus deixebles.[nota 1][8]

ReferènciesModifica

  1. Pérez Rojas, Francisco Javier, 2000, El retrato elegante (1874-1936): del realismo decimonónico a la vanguardia elegantizada (cat. exp.
  2. Kilmurray, Elaine, 2006-2007, Sargent: los años de los retratos, Catálogo de la exposición "Sargent/Sorolla"; comisario Tomás Llorens) Madrid, Museo Thyssen-Bornemisza, Fundación Caja Madrid, pp. 95-103.
  3. Torres, Begoña. Sorolla. Madrid: LIBSA, p. 304. ISBN 9788466210407. 
  4. Epistolarios de Joaquín Sorolla, I (Correspondencia con Pedro Gil Moreno de Mora).
  5. Garín, Felipe; Tomás, Facundo. Joaquín Sorolla (1863-1923), 2006, p. 325. ISBN 978-84-96209-74-9. 
  6. "La mirada de don Santiago" (artículo de Francisco Pérez Puche, 2013/04/28) Consultado en mayo de 2014
  7. Joaquín Sorolla y la medicina.
  8. Fichas del Museo Sorolla Consultado en mayo de 2014

NotesModifica

  1. De membre de la ILE son els retrats de: Aureliano de Beruete (1845-1912), Antonio Madinaveitia (1890-1974), Luis Simarro (1851-1921), Manuel Bartolomé Cossío (1857-1935) o Francisco Giner de los Ríos (1839-1915).