Retrat de la senyora Cézanne
Retrat de la senyora Cézanne (Portrait de Madame Cézanne) és un oli sobre tela de 81 × 65 cm pintat per Paul Cézanne vers els anys 1885-1890 i dipositat al Museu de l'Orangerie de París.[1]
| Francès: Portrait de Madame Cézanne | |
|---|---|
 | |
| Tipus | pintura  |
| Creador | Paul Cézanne |
| Creació | circa 1885-1890 |
| Mètode de fabricació | oli sobre tela |
| Gènere | retrat |
| Mida | 81 ( ) × 65 ( ) cm |
| Propietat de | Paul Guillaume Domenica Walter |
| Col·lecció | Museu de l'Orangerie, París |
| Història | |
| Data | Historial d'exposicions |
| 1993-1993 | Apollinaire critique d'art (en)  , Pavillon des Arts (en) (catàleg: 24) |
| 2016-2016 | Apollinaire : le regard du poète, Musée de l'Orangerie (catàleg: cap valor) |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | RF 1960-9 |
| Catàleg | |
Context històric i artístic modifica
Cézanne abandona ací la perspectiva tradicional en el repartiment dels plans i dels volums, la qual cosa permet de situar aquesta obra entre el 1885 i el 1890.[1]
Descripció modifica
Entre els retrats de Marie Hortense Fiquet, aquesta versió (de pinzellades irregulars) ocupa un lloc intermedi entre els retrats familiars i els més elaborats.[2] Madame Cézanne apareix asseguda en una butaca senzilla, amb les mans descansant a la falda i en un posat molt hieràtic a causa de la simetria i la frontalitat adoptades.[2] El posat llunyà, completament inexpressiu i més aviat poc favorable, de la cara de la model no obeeix a explicacions d'ordre psicològic: és sabut que Cézanne caracteritzava menys els models com més en coneixia la cara, i que infligia a la seua dona, encara més que a altres persones, nombroses i inacabables sessions de posa.[1]
Cézanne empra una gran economia de mitjans ací: les àrees lluminoses no són conseqüència d'aplicar un bon gruix de pintura, sinó de deixar el llenç de suport al descobert (aquesta tècnica dona llum i vida al vestit negre i senzill de Marie Hortense[2]). La vista frontal de la model és corregida subtilment per l'angle de la cadira, el qual introdueix un lleuger desequilibri en la composició.[2] El fons està tot just esbossat amb una simple taca de verds i blaus, només les variacions de les pinzellades li donen vida. Un cop més, com en altres pintures de Cézanne, aquest oli sobre tela es va deixar sense acabar.[2]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Pierre Georgel, José Francisco Yvars, Jean-Pierre Labiau, 2002. De Renoir a Picasso: obres mestres del Musée de l'Orangerie, París. Barcelona: Fundació "la Caixa". ISBN 8476647808. Pàgs. 120-121.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Museu de l'Orangerie (francès) i (anglès)