Obre el menú principal

Retrat de la senyora Cézanne (Paul Cézanne)

quadre de Paul Cézanne

Retrat de la senyora Cézanne (Portrait de Madame Cézanne) és un oli sobre tela de 81 × 65 cm pintat per Paul Cézanne vers els anys 1885-1890 i dipositat al Museu de l'Orangerie de París.[1]

Infotaula d'obra artísticaRetrat de la senyora Cézanne
Francès:Portrait de Madame Cézanne
Paul Cézanne - Portrait of Madame Cézanne - Google Art Project.jpg
Tipus quadre
Creador Paul Cézanne
Creació circa 1885-1890
Mètode de fabricació oli sobre tela
Gènere retrat
Dimensions 81 (Alçada) × 65 (Amplada) cm
Col·lecció Museu de l'Orangerie, París
Història
Data Historial d'exposicions
1993-1993Apollinaire critique d'art Tradueix, Pavillon des Arts Tradueix (catàleg:24)
2016-2016Apollinaire : le regard du poète, Musée de l'Orangerie (catàleg:sense valor)
Catalogació
Número d'inventari  RF 1960-9
Catàleg The Paintings, Watercolors and Drawings of Paul Cezanne: An Online Catalogue Raisonné Tradueix:(FWN 483)
The paintings of Paul Cézanne: a catalogue raisonné Tradueix:(684)
Cézanne: Son art, son œuvre Tradueix:(523)
Modifica les dades a Wikidata

Context històric i artísticModifica

Cézanne abandona ací la perspectiva tradicional en el repartiment dels plans i dels volums, la qual cosa permet de situar aquesta obra entre el 1885 i el 1890.[1]

DescripcióModifica

Entre els retrats de Marie Hortense Fiquet, aquesta versió (de pinzellades irregulars) ocupa un lloc intermedi entre els retrats familiars i els més elaborats.[2] Madame Cézanne apareix asseguda en una butaca senzilla, amb les mans descansant a la falda i en un posat molt hieràtic a causa de la simetria i la frontalitat adoptades.[2] El posat llunyà, completament inexpressiu i més aviat poc favorable, de la cara de la model no obeeix a explicacions d'ordre psicològic: és sabut que Cézanne caracteritzava menys els models com més en coneixia la cara, i que infligia a la seua dona, encara més que a altres persones, nombroses i inacabables sessions de posa.[1]

Cézanne empra una gran economia de mitjans ací: les àrees lluminoses no són conseqüència d'aplicar un bon gruix de pintura, sinó de deixar el llenç de suport al descobert (aquesta tècnica dóna llum i vida al vestit negre i senzill de Marie Hortense[2]). La vista frontal de la model és corregida subtilment per l'angle de la cadira, el qual introdueix un lleuger desequilibri en la composició.[2] El fons està tot just esbossat amb una simple taca de verds i blaus, només les variacions de les pinzellades li donen vida. Un cop més, com en altres pintures de Cézanne, aquest oli sobre tela es va deixar sense acabar.[2]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Pierre Georgel, José Francisco Yvars, Jean-Pierre Labiau, 2002. De Renoir a Picasso: obres mestres del Musée de l'Orangerie, París. Barcelona: Fundació "la Caixa". ISBN 8476647808. Pàgs. 120-121.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Museu de l'Orangerie (francès) i (anglès)

Enllaços externsModifica