Retroprojector
Un retroprojector és una variació d'un projector de diapositives que s'utilitza per projectar transparències. El retroprojector consisteix típicament en una caixa gran que conté un llum molt brillant i un ventilador per a refredar-lo, amb una lent de Fresnel de grans dimensions com a tapa que concentra la llum sobre la transparència. A l'extrem d'un braç llarg perpendicular a la caixa, hi ha un mirall i una lent que enfoca i torna a projectar la llum cap endavant contra la pantalla de projecció.[1]
Les transparències es posen sobre de la lent de Fresnel per tal de visualitzar-les. La llum passa a través de la transparència i el mirall la reflexa sobre la pantalla de projecció. El mirall permet que el presentador i l'audiència vegin la imatge al mateix temps: el presentador mira cap a la transparència com si estés escrivint, l'audiència mira cap a la pantalla. L'alçada del mirall pot ser ajustada per enfocar la imatge i fer-la més gran o més petita depenent de la distància del projector a la pantalla.[1]
Ajust de longitud focalModifica
Els retroprojectors de millor qualitat ofereixen una roda o un cargol d'ajust en el cos del projector, per poder acostar oseparar el llum de la lent de Fresnel. Quan el mirall sobre la lent es mou massa amunt o massa avall, surt de la distància focal òptima per a crear una imatge amb un blanc uniforme, donant per resultat una imatge projectada de color blau o marró vorejant l'exterior de la pantalla. Donant voltes a la roda d'ajust mou la llum per corregir la distància focal i restaura el blanc a la imatge projectada .[2]
Il·luminacióModifica
La tecnologia de la llum d'un retroprojector és generalment molt simple comparada amb la d'un projector de vídeo modern de LCD o DLP. La majoria dels retroprojectors utilitzen una llum d'alta potència d'halogen d'un consum fins a 750 watts i amb tot i així, produeixen una imatge bastant feble, groguenca. Es requereix un ventilador d'alt flux per mantenir la bombeta sense fondre's a causa de la calor generada. A més, la calor escota ràpidament el llum d'halogen, que, sovint dura menys de cent hores abans de fallar i de requerir recanvi.[3]
Els projectors LCD o DLP moderns utilitzen una llum de xenó amb una eficàcia lluminosa més alta i que té una durada de milers d'hores. Un desavantatge d'aquesta tecnologia LCD/DLP és el temps d'escalfament requerit per a les làmpades de xenó, però l'excitació instantània de les làmpades d'halogen pot ser el factor més important de la seva curta durada.
Els retroprojectors més vells utilitzaven un cos tubular de làmpada de quars que contenia el filament només muntat sobre un reflector polit en forma de bol. La innovació més recent per als retroprojectors són les làmpades amb reflector integrat amb canvi ràpid mitjançant làmpada dual (dues làmpades instal·lades dins el projector en sòcols mòbils). Si durant la presentació una làmpada falla, el presentador pot moure simplement una palanca fent lliscar el recanvi dins la posició de treball i continuar amb la presentació, sense haver d'obrir la unitat de projecció o esperar que la bombeta que ha fallat es refredi per poder-la substituir.[3]
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 Enrico Savazzi. Digital Photography for Science. Lulu.com, desembre 2010, p. 109–. ISBN 978-0-557-92537-7.
- ↑ Douglas S. Goodman; Optical Society of America; Society of Photo-optical Instrumentation Engineers Optics demonstrations with the overhead projector. Optical Society of America, 15 juny 2000.
- ↑ 3,0 3,1 K L Kumar. Educational Technology. New Age International, 1996, p. 141–. ISBN 978-81-224-0833-1.
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Retroprojector |
- Xenonlicht FAQ (alemany)