Alertador
Un alertador[1] és una persona que treballa per a un organisme i denuncia públicament o a un tercer les faltes o les irregularitats comeses per aquest organisme per motius d'interès públic.[2]
El terme anglès whistleblower o xiulador, prové de la pràctica dels oficials de policia britànics que sonaven els seus xiulets quan s'adonaven de la comissió d'un crim per a alertar al públic i altres policies del perill.[3] En neerlandès es diu campaner,[4] en referència a la persona que sona la campana d'alarma.[5] El límit entre un alertador, un terme amb una connotació ètica positiva i un delator o traïdor amb una connotació negativa depèn del punt de vista de l'observador.[6] En denúncies en l'àmbit polític, sovint cal una distància històrica per tal de poder triar entre alertador i traïdor. L'eticitat de l'acte depèn damunt de tot de l'absència d'ànim de lucre o altres beneficis personals en l'alertador.
Aquesta revelació pot ser de diversos tipus: una violació d'una llei, una regla o regulació que pot ser una amenaça a l'interès públic. Es tracta sovint de frau financer, d'abusos de béns socials, no respecte sistemàtic de lleis de salut o seguretat o de corrupció política i econòmica. Com generalment la persona pertany a aquesta mateixa organització que acusa, l'organització invoca la ruptura del secret professional o l'abús de confiança i àdhuc espionatge quan es tractaria de secrets d'estat per a contraatacar.
Els alertadors poden fer les seves al·legacions internament, amb altres persones, en l'organització o, externament, a reguladors, agències, grups mediàtics o grups que tinguin una relació amb el tema. Es troben sovint en un conflicte personal entre la seva lleialtat a l'organització, la seva consciència ètica i els riscs als quals s'exposen: represàlies, pèrdua de la feina i llargs plets costosos. A un estat de dret les regles internes d'una organització no poden ser contràries al dret públic i una organització no pot en qualsevol cas obligar els seus membres o empleats de silenciar actes criminals o errors majors. El que sí que pot prohibir-se és la revelació de secrets de fabricació, de plans estratègics ecc. Uns altres secrets protegits poden ser les confidències obtingudes dins una relació d'assistència individual per un metge, un advocat o un terapeuta així que el dret d'un periodista de no revelar les seves fonts.
La protecció legal de l'alertadorModifica
Després d'uns escàndols a l'inici del segle, la Unió Europea va decretar el 2004 unes disposicions més estrictes per a reglar la denúncia d'irregularitats. El 2012 es van actualitzar les disposicions per tal de recordar als empleats que: «tot i que la denuncia és un dret en molts sistemes jurídics, al cas d'empleats de la Unió Europea, és un deure.[7] En certs casos, l'omissió d'una denúncia pot considerar-se com a complicitat. El desembre de 2010 el Senat dels Estats Units va aprovar un projecte de llei que protegeix els empleats governamentals que informin de casos d'abús, frau i malbaratament.[8] L'Agència espanyola de protecció de dades va propagar un sistema de denúncies internes dins les empreses, compatible[9] amb les disposicions de protecció de dades personals. L'OCDE va decretar una directriu voluntària per a empreses a la qual recomanen que l'empresa «estableix mecanismes de protecció de treballadors que de bona fe, donen el senyal d'alarma […] o que informen les autoritats públiques competents de pràctiques contràries a la llei.»[10]
Tot i això, a Espanya aquesta pràctica és quasi desconeguda.[11] A Catalunya, l'Oficina Antifrau va crear-se el 2008 i un dels seus papers en la lluita antifrau als serveis públics consisteix a donar un canal discret per a alertadors de frau als serveis públics de la Generalitat.[12] La situació d'empleats d'empreses privades incita a la prudència: cal verificar si no hi hagués un procediment intern per seguir o una autoritat pública (policia, tribunal...) competent per contactar abans d'adreçar-se a les mitjans de comunicació. És important disposar de proves i d'un fitxer ben documentat, incloent-hi els passos empresos després de conèixer la irregularitat. S'aconsella d'informar-se sobre els seus drets i deures prop del seu sindicat o un advocat.[13]
Alertadors destacatsModifica
- 1971 Daniel Ellsberg va revelar els Papers del Pentàgon i les mentides sobre la Guerra del Vietnam
- 1996 Jeffrey Wigand, quadre de la indústria del tabac, va revelar que el sector ja des dels anys 1940 coneixia la naturalesa addictiva i concerígena del tabac
- Daniel Domscheit-Berg (1978), pseudònim de Daniel Schmitt, un activista informàtic alemany.
- 2006 A nivell internacional el lloc web Wikileaks, creat per Julian Assange , distribueix revelacions d'informació confidencial que li confien alertadors anònims. Altres llocs web, que han aparegut posteriorment, són Brussels Leaks Arxivat 2010-12-25 a Wayback Machine., OpenLeaks Arxivat 2011-02-21 a Wayback Machine., TradeLeaks Arxivat 2010-12-22 a Wayback Machine., IndoLeaks Arxivat 2011-01-31 a Wayback Machine..
- 2008-2009: Stéphanie Gibaud sobre el frau fiscal de l'UBS de Suïssa a França i Brad Birkenfeld ho feu contra l'UBS als EUA.
- 2009 Itziar González sobre els casos de corrupció a Ciutat Vella i a Hotel del Palau, aquest últim també amb Joan Llinares.[14]
- 2009 Hervé Falciani sobre l'HSBC de Suïssa.
- El juny 2013, Edward Snowden antic col·laborador de la CIA i de l'NSA va desvelar l'existència d'un vast programa de vigilància de la internet, realitzat secretament pels Estats Units i el Regne Unit.
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alertador |
- ↑ «alertador». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 21 novembre 2020].
- ↑ Consulta Optimot: La paraula anglesa whisthleblower és una paraula de la llengua general que en català es pot traduir per denunciant, esbombador, delator o revelador. Qualsevol d'aquests mots podria ser adequat per a designar la persona que fa saber, que fa públic o que dona a conèixer una situació o un fet que en principi hauria de quedar amagat. En el context concret de WikiLeaks, les denominacions més adequades semànticament serien denunciant o revelador, amb el sentit de 'persona que treballa per a un organisme i denuncia públicament o a un tercer les faltes o les irregularitats comeses per aquest organisme'.
- ↑ Winters v. Houston Chronicle Pub. Co., 795 S.W.2d 723, 727 (Tex. 1990) (Doggett, J., concurring).
- ↑ en neerlandès: klokkenluider
- ↑ Guido Geerts & Ton den Boon, «Noodklok», Van Dale Groot woordenboek der Nederlandse Taal, Utrecht-Antwerpen, Van Dale Lexicografie, 1999, pàgina 1653 (en català: Van Dale Gran diccionari de la llengua neerlandesa)
- ↑ Marco Bardazzi, «Robar secrets no canvia la història»[Enllaç no actiu], La Stampa, 11 de juny de 2013]
- ↑ «La Comisión presenta nuevas directrices para recordar a su personal su obligación de denuncia en caso de irregularidades» (castellà), Comissió Europea, 6 de desembre de 2012 (en català: La Commissó presenta directiues noves per a remembrar al seu persona que tenen una obligació de denuncia en cas d'irrigularitats) [consuta el 30 de juny de 2013]
- ↑ «Senate passes whistleblower protection bill». The Washington Post, 12-12-2010. [Consulta: 13 desembre 2010].
- ↑ «Creación de sistemas de denuncias internas en las empresas (mecanismos de “whistleblowing”)» (castellà), Agència espanyola de protecció de dades, (en català: Creació de sistemes de denúncies internes a les empreses (mecanismes de “whistleblowing”))
- ↑ OCDE «Líneas directrices de la OCDE para empresas multinacionales» citat per Comissions Obreres, «Línies directrius de l'OCDE per a empreses multinacionals»
- ↑ Ramon Alcoberro i Pericay, «WHISTLEBLOWING - Denúncia d'irregularitats», Filosofia i pensament, s.d.
- ↑ La protecció de l'informant: una alternativa segura al silenci al web oficial de l'Oficina Antifrau de Catalunya
- ↑ Guido Strack, director de l'associació Whistleblower Netzwerk, a l'article «Wie sicher leben Informanten, Herr Strack?» Der Spiegel, 1 de juliol de 2013, pàgina 45 (en català: Com és la seguretat d'informants, senyor Strack?)
- ↑ Tarín, Santiago; Aroca «Dos cargos municipales, investigados en una red de sobornos en Barcelona». La Vanguardia, 28-10-2010.
Enllaços externsModifica
- Oficina antifrau de Catalunya
- Bústia d'Xnet per denunciar casos de corrupció
- Bústies de denúncies (internes i externes) segons la Directiva 2019/1937 amb procediment sancionador
- Alertadors contra la corrupció. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. 2015
- whistleblower.org (anglès), organització que protegeix reveladors des del 1977
- Whistleblower Netzwerk (alemany), organització que assisteix i informa reveladors
- The Whistleblower/La veritat oculta Arxivat 2014-02-02 a Wayback Machine. Fitxa del film La veritat oculta de Larysa Kondracki.