Revista de Llengua i Dret
| Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
| Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
La Revista de Llengua i Dret (en anglès, Journal of Language and Law, abreviat com RLD), és una publicació científica fundada el 1983 i editada per l'Escola d'Administració Pública de Catalunya. Fa difusió de la recerca i el debat intel·lectual en els àmbits del llenguatge administratiu i jurídic, el dret lingüístic, la política lingüística i la sociolingüística, des d'un vessant multilingüe. És una revista d'accés obert i es publica semestralment.
| Tipus | revista acadèmica, publicació d'accés obert i revista  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | múltiples llengües |
| Data d'inici | 1983 |
| Data de finalització | 2012 |
| Fundador | Carles Duarte i Montserrat |
| Estat | Espanya |
| Dades i xifres | |
| Tema | llengua i literatura |
| Editorial | Escola d'Administració Pública de Catalunya |
| Llicència | CC-BY-NC-ND |
| Identificadors | |
| ISSN | 0212-5056 i 2013-1453 |
| Lloc web | revistes.eapc.gencat.cat… |
L'RLD s’ha consolidat com a revista acadèmica de referència en la seva triple especialització, és a dir, com “la revista de la llengua del dret i del dret a la llengua”. Un altre objectiu fundacional de l'RLD és promoure la recerca en llengua catalana en tots els seus camps d'especialitat.
Des dels inicis ha tingut una clara vocació internacional, a través de l’interès per incorporar-hi veus externes que n’enriqueixen el debat i amb la voluntat de difondre internacionalment els estudis que s’hi publiquen, per això s’ha treballat de forma acurada perquè compleixi els criteris de qualitat editorial exigibles a qualsevol publicació científica i augmenti, així, la presència en repositoris i bases de dades de revistes científiques nacionals i internacionals.
Història modifica
La Revista de Llengua i Dret va néixer el 1983, any en què s'aprova la Llei de Normalització Lingüística a Catalunya, moment, doncs, crucial per a la recuperació de la llengua catalana. Inicialment la Revista es va crear com un instrument científic, obert a les experiències històriques i internacionals, que exercís la funció de pont entre el món acadèmic i l'Administració pública i que contribuís a l'especialització d'un col·lectiu nombrós de persones en les disciplines que inclou. Enric Rebés i Solé, director de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, ens detalla quins eren els objectius fundacionals de la Revista en el seu editorial.[1]
A partir del 1993, en la presentació del núm. 19 i en commemoració del desè aniversari de la Revista, Carles Duarte i Montserrat, en la presentació [2] hi afegeix un nou objectiu: defensar un nou model lingüístic que situï el català, l'èuscar i el gallec com a llengües oficials espanyoles, al costat del castellà, les quals han de poder ser usades en el marc de les institucions i organismes comuns de l'Estat, el qual reforci clarament en tots els àmbits l'ús d'aquestes llengües com a oficials i públiques. A més, expressa la preocupació per les interpretacions judicials que en qüestionen la unitat.
L'any 2002 Antoni Milian i Massana n'assumeix la direcció. En aquesta etapa es redueix el Consell de Redacció de la Revista per fer-lo més operatiu, també es treballa per internacionalitzar-la i adaptar-la als criteris internacionals exigibles a les revistes científiques. El 2009, en motiu del 25è aniversari de la Revista Eva Pons, professora de Dret Constitucional de la UB i Jordi Argelaguet, professor de Ciència Política de la UAB, presenten un estudi aprofundit sobre els continguts de la Revista i s'incorporen, també, com a membres del Consell de Redacció.[3]
L'any 2008 es crea un primer portal multilingüe i es digitalitza la Revista. Durant el període 2008-2012, l'EAPC publica la Revista tant en paper com en versió electrònica. Tal com s'expressa en la nota editorial del núm. 57:[4]
El 2016 Eva Pons n'assumeix la direcció.[5] Pons havia començat a col·laborar amb la Revista l'any 1992 com a cronista de jurisprudència. Durant la seva direcció es fa èmfasi en l'aplicació dels estàndards internacionals de qualitat de les revistes científiques, i la Revista manté i millora les posicions en els rànquings, com ara la posició al segon quartil de la base de dades de Scopus i la categoria A del CARHUS Plus+. En aquesta etapa la Revista aprova el seu codi ètic per garantir l'ètica i la qualitat dels articles publicats. Es tracta del Codi ètic de les revistes científiques de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya,[6] un document marc que compromet tots els actors implicats: des de l'EAPC com a entitat editora fins al Consell de Redacció, els autors i els avaluadors dels estudis.
El 2022 Avel·lí Flors Mas pren el relleu de la direcció de la revista.
Seccions modifica
La Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law distribueix els continguts en set seccions:
- Estudis sobre llenguatge administratiu i jurídic
- Estudis sobre dret lingüístic
- Estudis sobre política lingüística i sociolingüística
- Notes i informació
- Legislació, jurisprudència i documentació
- Recensions i notícies bibliogràfiques
La Revista també publica seccions monogràfiques amb l'objectiu de promoure una línia d'estudi concreta que aglutini contribucions des de diversos punts de vista per oferir una visió completa i exhaustiva de la matèria. Recentment s'ha publicat la Guia per a fer propostes de seccions monogràfiques.[7] En són una mostra les seccions monogràfiques “Llengües i estatus. L'oficialitat importa?” (número 67), “De la traducció a la jurilingüística” (número 68), “20 anys de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries” (número 69), “La traducció i la interpretació jurídiques en serveis públics” (número 71) i "Llengua i educació" (número 75).
Jornades modifica
El 2008 es va celebrar els 25 anys de la Revista,[8] amb una exposició retrospectiva a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya i la Jornada 25è Aniversari de la Revista de Llengua i Dret on es va repassar l'evolució de la publicació en el marc de la temàtica de les tres seccions: El llenguatge administratiu i jurídic, El dret lingüístic i La política i la planificació lingüístiques i se'n va replantejar el futur. Els ponents, tots ells especialistes reputats en els àmbits respectius, varen ser: Heikki E. S. Mattila, Carles Duarte i Montserrat, Bruno de Witte, Antoni Milian Massana, Jacques Maurais i Albert Bastardas i Boada.
El 19 de setembre de 2018, en el marc de l'any Pompeu Fabra, es van connectar la llengua, el dret i les tecnologies, amb el lema “Fabra avui. El català, de llengua moderna a llengua digital”].[9]
El 18 de setembre de 2019, en el marc de la commemoració del 40è aniversari del restabliment de l'EAPC, es va organitzar la jornada “40 anys de legislació lingüística: balanç i reptes de futur”,[10] on es va analitzar i debatre l'evolució de la legislació lingüística des de cinc perspectives sectorials: l'ensenyament, l'ús institucional, el món socioeconòmic, els mitjans de comunicació i el sector audiovisual, i la toponímia.
Referències modifica
- ↑ Rebés i Solé, Josep-Enric. (1983). Presentació. Revista de Llengua i Dret, 1, 1-2.
- ↑ Carles Duarte i Montserrat. (1993). Presentació. Un nou model lingüístic, 19, 1-2.
- ↑ Pons, Eva, Argelaguet, Jordi. (2009). Vint-i-cinc anys de la Revista de Llengua i Dret: una aproximació qualitativa i quantitativa als seus continguts. Revista de Llengua i Dret, 51, 285-303.
- ↑ Nota editorial (2012). Revista de Llengua i Dret, 57.
- ↑ Pons, Eva. (5 d'abril de 2016). Salutació de la nova directora de la Revista. Blog de la Revista de Llengua i Dret.
- ↑ El Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret aprova el codi ètic de conducta i bones pràctiques (5 de febrer de 2018). EAPC. Consultat el 23 de desembre del 2020.
- ↑ Guia per a les propostes de seccions monogràfiques
- ↑ Renovació de la Revista de Llengua i Dret. NL Informació núm. 43, pàg. 4 (2008). Centre de Normalització Lingüística de Cornellà de Llobregat.
- ↑ Fabra avui. El català, de llengua moderna a llengua digital
- ↑ La Revista de Llengua i Dret organitza la Jornada "40 anys de legislació lingüística: balanç i reptes de futur" (2019).