Revolta camperola de Loja

La revolta camperola de Loja, també coneguda com la Revolució del pa i el formatge, va tenir lloc el 28 de juny de 1861 quan un nombrós grup de jornalers, encapçalats per Rafael Pérez del Álamo i al crit de "Visca la República i mori la Reina!" van assaltar la caserna de la Guàrdia Civil d'Iznájar a conseqüència de les pèssimes condicions de treball i davant la frustració per no poder accedir als beneficis de la desamortització.

Infotaula d'esdevenimentRevolta camperola de Loja
Data28 juny 1861 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióIznájar Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Participant
Vista parcial de Loja, Granada.

L'eliminació dels mayorazgos, el règim senyorial i la limitació d'accés als béns comunals va provocar un empobriment accentuat dels treballadors del camp. En 1857 es van produir els primers moviments camperols de protesta, ràpidament sufocats per les forces de seguretat.

Després de moviments de tropes el 24 de juny a Màlaga, es precipiten els esdeveniments amb l'assalt camperol a Iznájar. El 30 de juny els jornalers es van desplaçar, alçant la bandera de la República i cantant l'Himne de Riego, a la ciutat de Loja, feu de Ramón María Narváez que exercia a la seva ciutat natal com a autèntic cacic, concentrant-se uns deu mil -segons la majoria de les fonts- de les poblacions properes que van saquejar i van assaltar la ciutat, establint un sistema rudimentari de repartiment de terres. La revolta s'estén per Archidona, Íllora, Huétor-Tájar i Alhama de Granada. El 3 de juliol el Capità General de Granada va manar forces militars perquè restablissin l'ordre, prenent la ciutat en un combat sagnant. Després del control de Loja el dia 4, es va procedir l'execució per procediment sumaríssim dels capitosts dels revoltats, afusellant-se, segons dades oficials, a cent setze d'ells -encara que Pérez del Álamo havia aconseguit fugir a Madrid- mentre que uns quatre-cents eren deportats. No obstant això, un nombrós grup es va dirigir a la capital, Granada, esperant amb això crear una mobilització major a la seva causa. No obstant això els pocs que resten són detinguts a Las Pilas. A l'any següent, durant un viatge per Andalusia d'Isabel II, es va decretar l'amnistia para tots els implicats, inclòs Pérez del Àlamo.

Enllaços externsModifica