Revolta de la Nika
Els aldarulls o la revolta de la Nika (en grec: Στάση του Νίκα) fou una revolta succeïda l'any 532 a Constantinoble, després que l'emperador Justinià I arribes al poder el 527.
| ||
| Tipus | rebel·lió aldarulls esportius  | |
|---|---|---|
| Data | 532 | |
| Localització | Constantinoble | |
| Estat | Imperi Romà d'Orient | |
| Esport | Cursa de carros | |
| Danyat | Constantinoble | |
| Ha destruït | Santa Sofia | |
.jpg)
Situació socialModifica
La situació social era molt volàtil amb la població dividida en dues faccions, la facció verda i la blava, proto-partits polítics que seguien diferents branques de la teologia cristiana. La facció blava estava formada majoritàriament per la classe aristocràtica i seguien el cristianisme calcedoni, mentre que la verda, estava constituïda per la classe dels treballadors, artesans i comerciants i seguien la branca monofisita. Sovint s'enfrontaven en forts disturbis.[1]
La revoltaModifica
En arribar al poder Justinià va emprendre diverses guerres per recuperar terres romanes a Europa perdudes segles abans en les invasions ostrogodes i vàndales. Per aconseguir diners per finançar aquestes guerres el ministre de finances, Joan de Capadòcia, va introduir fins a 26 nous impostos que afectaven, principalment a la classe alta. Això va fer que l'enuig vers la parella reial formada per Justinià i Teodora creixés a causa dels alts impostos i de les dures respostes de l'emperador als enfrontaments entre blaus i verds.[1]
Els seguidors de la facció verda se sentien rebutjats per la parella reial mentre que els de la facció blava, habitualment els preferits de Justinià i Teodora, creien que havien perdut el favor imperial. Tots aquests fets van desembocar en una rebel·lió a l'hipòdrom de la capital de l'Imperi Romà d'Orient on els seguidors de les dues faccions van començar a cridar Níka (en grec 'victòria') desafiant als seus governants. Aviat una multitud va sortir als carrers de la ciutat cremant edificis al seu pas, incloent l'església on s'havien casat l'emperador i l'emperadriu i arribant a proclamar Hipaci, el nebot d'Anastasi I, com a nou emperador.[1]
Justinià i els seus oficials estaven preparant-se per fugir quan la seva dona, Teodora, avui santa per a l'Església ortodoxa, es va oposar i els va arengar per esclafar la revolta. Justinià, animat pel valor de la seva muller, va encomanar als seus generals de confiança, Belisari i Mundus, que ataquessin els revoltats, entrant amb les seves tropes a l'hipòdrom on van massacrar unes 30.000 persones (un 10% de la població de la ciutat), inclent-hi el pretendent al tron Flavi Hipaci.[1]
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Rank, Melissa & Michael. The most powerful women in the middle ages (en anglès), 2013, p. 10,11. ISBN 9781492173960.