Revolució belga
La Revolució belga contra el rei Guillem I dels Països Baixos va començar el 25 d'agost de 1830 després d'una òpera de Daniel-François Esprit Auber, La Muette de Portici, al teatre de La Monnaie de Brussel·les.
Revolutions of 1830 (en)   | |||
|---|---|---|---|
 Placa commemorativa a l'Opera de Lieja | |||
| Tipus | revolució | ||
| Data | 25 d'agost de 1830 - 12 d'agost de 1831 | ||
| Lloc | Països Baixos del sud , Actuals Bèlgica i Països Baixos | ||
| Estat | Regne Unit dels Països Baixos | ||
| Resultat | Victòria belga. La majoria de països europeus reconegueren la independència de Bèlgica dels Països Baixos | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants en cap | |||
| |||
.svg){kind=small}
AntecedentsModifica
El Regne Unit dels Països Baixos és el nom d'un regne compost pels Països Baixos septentrionals, els Països Baixos austríacs i el Principat de Lieja després del Congrés de Viena l'any 1815, després de la desfeta de Napoleó a Waterloo. Luxemburg s'hi afegí com a unió personal, però era formalment una entitat diferent.
La revolucióModifica
El 25 d'agost de 1830, Charles Rogier va aplegar els revolucionaris de Lieja, van esclatar aldarulls a Brussel·les i es van saquejar botigues. Els espectadors de l'Òpera Reial de Valònia que acabaven de veure l’òpera nacionalista La Muette de Portici es van unir a la multitud i les revoltes van succeir en altres llocs del país.[1] Les fàbriques van ser ocupades i la maquinària destruïda. L'ordre es va restablir breument després que Guillem I dels Països Baixos va comprometre tropes a les províncies del sud, però els disturbis van continuar i el lideratge va ser assumit pels radicals, que van començar a parlar de secessió.[2] Els reclutes de les províncies del sud de les unitats holandeses van desertar en massa de l'exèrcit es va retirar. Els Estats Generals de Brussel·les van votar a favor de la secessió i van declarar la independència. Després, es va reunir un congrés nacional.
El rei Guillem, amb el seu exèrcit destacat a l'imperi holandès, i lluitant a la guerra de Java es va abstenir de futures accions militars i va apel·lar a la negociació i les grans potències.[3]
ConseqüènciesModifica
La Revolució belga va conduir a la independència de Bèlgica. Un govern provisional es va instituir el 4 d'octubre del mateix any. Després de la instal·lació de Leopold I com a "rei dels belgues" el 1831,[4] el rei Guillem va fer un intent tardà per reconquistar Bèlgica i restaurar la seva posició mitjançant una campanya militar. La Campanya de deu dies va contra un pràcticament inexistent exèrcit belga va fracassar a causa de la intervenció militar francesa, que va provocar la retirada neerlandesa i vuits anys de status quo,[5] fins que pel Tractat de Londres del 1839, també conegut amb el nom de Tractat dels XXIV articles, els Regne Unit dels Països Baixos, França, el Regne Unit, Àustria i Prússia reconeixen la independència de Bèlgica. És també la fi de dret del Regne Unit dels Països Baixos, que esdevé Regne dels Països Baixos.[6]
ReferènciesModifica
- ↑ Loomis, George. «The Libretto That Started a Revolution» (en anglès). The New York Times, 10-04-2012. [Consulta: 6 setembre 2021].
- ↑ Schroeder, Paul W. The Transformation of European Politics 1763-1848 (en anglès), 1994, p. 671-91.
- ↑ Witte, Els; Craeybeckx, Jan; Meynen, Alain. Political history of Belgium from 1830 onwards (en anglès). Brussels: Asp / Vubpress / Upa, 2009. ISBN 978-90-5487-517-8.
- ↑ Paxton, J. The Statesman's Year-Book 1974-75: The Encyclopaedia for the Businessman-of-the-World (en anglès). Springer, 2016, p. 760. ISBN 0230271030.
- ↑ Wintle, Michael. An Economic and Social History of the Netherlands, 1800–1920: Demographic, Economic and Social Transition (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 291. ISBN 113942856X.
- ↑ Hertslet, Edward. The Map of Europe by Treaty: Showing the Various Political and Territorial Changes which Have Taken Place Since the General Peace of 1814 (en anglès). vol.2. Butterworths, 1875, p. 994.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Revolució belga |