Viquipèdia

Revolució ucraïnesa de 2014

La revolució ucraïnesa de 2014,[1][2][3] revolució de Maidan[4][5] o revolució de la dignitat[6][7] va tenir lloc a Ucraïna el febrer de 2014[1][8] al final de les protestes de l'Euromaidan,[8] quan els enfrontaments mortals entre manifestants i les forces de seguretat[9] a la capital ucraïnesa Kíiv van culminar amb la destitució del president electe Víktor Ianukòvitx,[4] l'enderrocament del govern ucraïnès i l'esclat de la guerra russo-ucraïnesa.[8][1]

Plantilla:Infotaula esdevenimentRevolució ucraïnesa de 2014
Imatge
Map
 50° 27′ 00″ N, 30° 31′ 27″ E / 50.45°N,30.5242°E / 50.45; 30.5242
Tipusdesordre civil
revolució
cop d'estat Modifica el valor a Wikidata
Part deEuromaidan Modifica el valor a Wikidata
Interval de tempsnovembre 2013 - 23 febrer 2014 Modifica el valor a Wikidata
Datadècada del 2010 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióParc Mariїnski (Ucraïna)
Maidan Nezalèjnosti (Ucraïna) Modifica el valor a Wikidata
EstatUcraïna Modifica el valor a Wikidata
Efectesguerra russo-ucraïnesa
destitució de Víktor Ianukòvitx Modifica el valor a Wikidata
Morts106 Modifica el valor a Wikidata
Ferits1.372 Modifica el valor a Wikidata
Format per

El novembre de 2013, va esclatar una onada de protestes a gran escala (conegudes com a Euromaidan) com a resposta a la sobtada decisió del president Ianukòvitx de no signar un acord d'associació política i de lliure comerç amb la Unió Europea (UE), en lloc d'escollir un vincle més estret amb Rússia i la Unió Econòmica Eurasiàtica. El febrer d'aquell any, la Rada Suprema (parlament d'Ucraïna) havia aprovat de manera aclaparadora la finalització de l'acord amb la UE.[10] Rússia havia pressionat Ucraïna perquè la rebutgés.[11] Aquestes protestes van continuar durant mesos; el seu abast es va ampliar, amb crides a la dimissió de Ianukòvitx i del govern de Mikola Azàrov.[12] Els manifestants es van oposar al que consideraven una corrupció generalitzada del govern i l'abús de poder, la influència dels oligarques, la brutalitat policial i la violació dels drets humans a Ucraïna.[9][13][14] Les lleis repressives contra les protestes van alimentar més ira.[13] Un camp de protesta gran i barricada va ocupar la plaça de la Independència al centre de Kíiv durant l'"Aixecament de Maidan".

Els disturbis es van intensificar ràpidament i van provocar l'eliminació de Ianukòvitx i la instal·lació, pocs dies després, d'un govern interí, proeuropeu, recolzat per grups de centredreta, dreta, centreesquerra i fins i tot d'ultradreta, tots més o menys anticomunistes, units contra el poder rus.[6][2] Aquest nou govern, dirigit primer per Oleksandr Turtxínov i després per Arseni Iatseniuk, va iniciar una destitució dels funcionaris associats al règim enderrocat.[15][16][17] També hi va haver una descomunització generalitzada del país.[18]

El president derrocat va fugir a Rússia[19] i va ser buscat a Ucraïna amb l'acusació de ser responsable de la mort dels manifestants.[20]

La caiguda del govern va anar seguida d'una sèrie de canvis, en ràpida successió, al sistema sociopolític d'Ucraïna, incloent la formació d'un nou govern interí (presidit per Oleksandr Turtxínov), la restauració de les esmenes constitucionals de 2004 i la celebració de noves eleccions presidencials el 25 de maig de 2014,[2] en què va guanyar el pro-occidental Petrò Poroixenko.[21]

És considerat per molts com la Segona Revolució Taronja d'Ucraïna o la Revolució Taronja Continuada.[22]

La revolució va anar seguida d'enfrontaments a les regions del sud-est del país,[4] per la intervenció militar de Rússia i l'annexió de Crimea,[4][5] i per l'acumulació de tropes russes prop de les fronteres d'Ucraïna.

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Ukraine profile - Timeline, BBC News (anglès)
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 McElroy, Damien. «Ukraine revolution: live – Ukraine's president has disappeared as world awakes to the aftermath of a revolution» (en anglès). The Daily Telegraph, 23 fevereiro 2014.
  3. ↑ «Ukraine conflict: Tymoshenko speech ends historic day of revolution», 22 fevereiro 2014.
    Buckley, Neil e Olearchyk, Roman. «Yanukovich toppled in new Ukrainian revolution» (en anglès). Financial Times, 22 fevereiro 2014.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «De la revolució del Maidan a l’annexió de Crimea: l’origen del conflicte entre Rússia i Ucraïna». À Punt, 21-01-2022 [Consulta: 11 desembre 2022].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Un any després de la revolució de Maidan». , 21-11-2014 [Consulta: 11 desembre 2022].
  6. ↑ 6,0 6,1 Gontijo, Fabiano. Nação, simbolismo e revolução na Ucrânia: experiência etnográfica tensa na/da liminaridade. Revista de Antropologia. V. 63 N. 3 (2020) DOI: https://doi.org/10.11606/1678-9857.ra.2020.178853 (portuguès)
  7. ↑ Relação Alemanha-Ucrânia tem comércio e ajuda, mas não armas. IstoÉ, 18 de feveriro de 2022. (portuguès)
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Everything you need to know about the Ukraine crisis, Vox (3 September 2014)
    Ukraine's 2014 revolution to Trump's push for a Ukrainian probe of Biden: A timeline, ABC News (1 October 2019)
    The February revolution, The Economist (27 February 2014)
    Ukraine: Everything you need to know about how we got here, CNN (3 February 2017) (anglès)
  9. ↑ 9,0 9,1 «El pitjor bany de sang des de l'inici de la revolta deixa una setentena de morts a Maidan». , 20-02-2014 [Consulta: 11 desembre 2022].
  10. ↑ «Parliament passes statement on Ukraine's aspirations for European integration» (en anglès). Kyiv Post, 22-02-2013.
  11. ↑ The European Union in Crisis (en anglès). Palgrave Macmillan, p. 3, 274. 
  12. ↑ Kiev protesters gather, EU and Putin joust, Reuters (12 December 2013) (anglès)
  13. ↑ 13,0 13,1 Ukraine's Euromaidan: Analyses of a Civil Revolution (en anglès). Ibidem Press, 2015, p. 9–14. 
  14. ↑ Yanukovych Offers Opposition Leaders Key Posts, Radio Free Europe/Radio Liberty (25 January 2014) (anglès)
  15. ↑ Zabyelina, Yuliya «Lustration Beyond Decommunization: Responding to the Crimes of the Powerful in Post-Euromaidan Ukraine» (en anglès). State Crime Journal, 6, 1, 2017, pàg. 55–78. DOI: 10.13169/statecrime.6.1.0055. ISSN: 2046-6056. JSTOR: 10.13169/statecrime.6.1.0055.
  16. ↑ «Ukraine to launch 'full clean-out' of corrupt officials» (en anglès). Reuters, 10-10-2014 [Consulta: 21 maig 2019].
  17. ↑ Mishina, Ekaterina. «Risks of Delayed Lustrations» (en anglès), 14-04-2015. Arxivat de l'original el 4 d’agost 2019. [Consulta: 21 maig 2019].
  18. ↑ Motyl, Alexander J. «Decommunizing Ukraine» (en anglès). Foreign Affairs, 28-04-2015. [Consulta: 19 maig 2015].
  19. ↑ Myers, Steven Lee. «Ousted Ukrainian Leader, Reappearing in Russia, Says, ‘Nobody Deposed Me’» (en anglès). The New York Times.
  20. ↑ «Ukraine’s Yanukovich wanted for mass murder» (en anglès). Euronews, 24 fevereiro 2014.
  21. ↑ Magnata pró-ocidental vence presidencial ucraniana no 1° turno; rfi.fr, 26 de maio de 2014. (portuguès)
  22. ↑ «DefesaNet - Geopolítica - “Segunda revolução laranja”: um pequeno passo para um grande objetivo norte-americano» (en portuguès). Arxivat de l'original el 2022-12-11. [Consulta: 11 desembre 2022].

Vegeu també modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Revolució_ucraïnesa_de_2014&oldid=33314211»