Rhön-Rossitten Gesellschaft
La Rhön-Rossitten Gesellschaft (RRG) (alemany:Societat Rhön-Rossitten) va ser una organització alemanya promotora del vol a vela fundada el 1924. La Rhön-Rossitten Gesellschaft es va encarregar principalment d'establir el vol sense motor com a esport, no només a Alemanya, sinó a tot el món.
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | organització  |
| Història | |
| Creació | 1925 |
| Data de dissolució o abolició | 1933 |
| Reemplaçat per | Deutsche Forschungsanstalt für Segelflug |
Història modifica
El nom Rhön-Rossitten-Gesellschaft fa referència als dos centres principals de vol sense motor en aquell moment a Alemanya: Rhön,a Wasserkuppe (Hessen) amb els concursos de planadors que se celebraven anualment des del 1920 i Rossitten, a l'Istme de Curlàndia (Prússia oriental), on també hi havia una escola de planadors.[1]
Com que el Tractat de Versalles prohibia qualsevol forma de vol a motor a Alemanya, molts joves pilots i dissenyadors d'aeronaus es van dirigir al vol sense motor com a esport. Sota Oskar Ursinus i Theodore von Kármán, aficionats i grups d'estudiants universitaris van començar a construir planadors. El primer concurs es va celebrar el 1920 a la muntanya de Wasserkuppe. Tot i que molts dels dissenys que van concursar-hi no eren més que estels grossos i molts dels 'vols' no eren més que curts salts que acabaven en un xoc, Kármán i el seu equip de la Universitat d'Aquisgrà amb el seu planador Schwarzer Teufel (Dimoni negre)[2] van ser pioners en el mètode del llançament amb goma elàstica i va aconseguir regularment vols de més d'un minut seguits d'un aterratge sense accidents. L'esdeveniment es va repetir anualment amb una millora constant dels planadors i dels resultats.
Des del primer moment, la nova societat va fer de tot per oferir un servei integral als aficionats als planadors: va organitzar competicions anuals; va gestionar escoles de vol a Rossitten i a Wasserkuppe; tenia els seus propis tallers per a la construcció de planadors i el seu propi equip de recerca per desenvolupar planadors més nous i millors. També hi va haver un grup de treball meteorològic que investigava les tèrmiques i l'elevació de cresta.[1][3]
El 1925, Alexander Lippisch es va incorporar per ser el cap de l'oficina de disseny on amb Fritz Stamer produeixen l'avió d'entrenament RRG-Zögling, que va ser construït no només per clubs de vol a vela alemanys, sinó també a tot el món amb llicència.[4] L'11 de juny de 1928, Stamer va pilotar el primer vol d'un planador propulsat amb coets, el RRG Ente (Ànec) de Lippisch.[5]
El departament d'investigació de la RRG es va establir a Darmstadt el 1925 sota Walter Georgii, que va dur a terme altres valuoses investigacions bàsiques sobre enginyeria aeronàutica més enllà del camp de la meteorologia.[3]
El 1933 amb els nazis al poder, la RRG com a societat independent ja no podia existir en una Alemanya nazi uniforme. Per tant, la RRG es va desglossar i el clubs de vol van ser absorbits per les Joventuts Hitlerianes. La secció de disseny i investigació es va conservar amb el nou nom de Deutsche Forschungsanstalt für Segelflug (DFS). A Lippisch se li va permetre conservar el seu càrrec de dissenyador en cap. Sota el seu lideratge, el DFS va continuar dissenyat planadors amb èxit. Fins a la Segona Guerra Mundial, la RRG i el DFS van ser institucions importants en el disseny aeronàutic alemany.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Reitsch, Hanna.. The sky my kingdom. Londres: Greenhill Books, 1997. ISBN 1-85367-262-9.
- ↑ Eckert, Michael, 1949-. The dawn of fluid dynamics : a discipline between science and technology. Weinheim: Wiley-VCH, 2006. ISBN 3-527-40513-5.
- ↑ 3,0 3,1 Georgii, Walter.. Forschen und Fliegen : aus der Pionierzeit des Segelflugs, Rhön, Nahost, Anden. Bremen: Hauschild, 1997. ISBN 3-931785-54-8.
- ↑ Simons, Martin, 1930-. Sailplanes. 2nd rev. ed. Königswinter, Germany: EQIP, ©2005-2006. ISBN 3-9806773-4-6.
- ↑ Ford, Roger, 1947-. Germany's secret weapons of World War II. ISBN 978-1-909160-56-9.