Ribera d'Algés
La ribeira o riu d'Algés és un petit curs d'aigua que naix a Zambujal (Alfragide),[1] al sud-est de la ciutat d'Amadora,[2] i corre cap a Gargalo do Tejo, al sud, per desaiguar al moll de Pedrouços, a Lisboa.[3][4] Ara tota la seua conca està molt construïda, excepció feta de les zones que drenen la serra de Monsanto.[5]
| ||||
| Tipus | Riu  | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Entitat territorial administrativa | Amadora (Portugal), Oeiras (Portugal) i Lisboa (Portugal) | |||
| Final | ||||
| Localització | Tajo | |||
| ||||
| Conca hidrogràfica | conca hidrogràfica del Tajo | |||
.jpg)
La ribera travessa amples zones d'habitatges i industrials, i per això ha sofert grans efectes antropogènics. L'ocupació dels terrenys riberencs començà al segle XVI, amb la construcció d'estructures defensives al marge nord del Tejo, que van permetre a la població d'Algés de Cima avançar cap al sud i ocupar la vall d'aquest riu. La pressió demogràfica de les dècades de 1960-70 va veure la construcció desordenada dels altres espais disponibles. A causa d'això, hi sovintegen les riuades i s'arribà a col·lapsar el carrer Comte Major, al 2008.[6][7][8] Són pocs, doncs, els trams en què el llit es troba en estat natural.[9][10]
El seu principal afluent és l'Outurela, que travessa la zona de Carnaxide, Portela i Outurela fins a ajuntar-se al curs d'aigua principal a la zona d'Arquiparque, a Miraflores, on integra, riu avall, el jardí de la localitat. Més enllà d'aquest jardí, en té dos més als seus marges, al municipi d'Amadora: els parcs de Ribeira i de Zambujal. A Portela de Carnaxide, s'uneix al seu llit el riu Monsanto.
A causa de la hidrodinàmica, la qualitat de l'aigua d'aquesta ribera pot afectar la qualitat de l'aigua de les platges de Torre i de Santo Amaro de Oeiras.(8) Dels rius d'Oeiras, la ribera d'Algés és la que presenta la més baixa integritat ecològica, així com els majors nivells de contaminació per metalls pesants i elements químics d'eutrofització.[11]
Referències modifica
- ↑ «Oeiras - Factos e Números» (en portugués). Câmara Municipal de Oeiras. Arxivat de l'original el 2018-06-17. [Consulta: 5 setembre 2021].
- ↑ Lopes Crucho, Emanuel Augusto. Caracterização física do concelho da Amadora e susceptibilidade às inundações (en portugués). Instituto de Geografia e Ordenamento do Território. Universidade de Lisboa, 2013.
- ↑ «GeoPortal | Oeiras - Marca o Ritmo» (en portugués). geoportal.cm-oeiras.pt. [Consulta: 9 abril 2018].
- ↑ CMOeiras. «Obras de regularização» (en portugués). Arxivat de l'original el 2016-03-15. [Consulta: 18 juny 2012].
- ↑ Estudo Hidrológico e Hidráulico das Bacias Hidrográficas de Oeiras para elaboração de carta de zonas inundáveis de acordo com Decreto-Lei n.º 115/2010. Relatório Final. 1 - Caracterização Geral do Regime de Cheias. Municípia, E.M., S.A., 2011.
- ↑ (en portugués) tvi24, 18-02-2008.
- ↑ Renascença. «Renascença - A par com o mundo.» (en portugués). [Consulta: 10 abril 2018].
- ↑ Aplicação do Modelo SWAT ao estudo hidrológico das Ribeiras da Costa do Estoril (en portugués), 2009.
- ↑ Estudo Hidrológico e Hidráulico das Bacias Hidrográficas de Oeiras para elaboração de carta de zonas inundáveis de acordo com Decreto-Lei n.º 115/2010. Relatório Final (en portugués). 1 - Caracterização Geral do Regime de Cheias. Municípia, E.M., S.A., 2011.
- ↑ Reserva Ecológica Nacional – Memória Descritiva e Justificativa. Câmara Municipal de Oeiras, 2015.
- ↑ «II. Ambiente». A: Relatório de Caracterização e Diagnóstico do Concelho de Oeiras.. I. Oeiras: Câmara Municipal de Oeiras, 2013.