Obre el menú principal

Ricard Boadella i Sanabra (Barcelona, 8 de febrer de 1912 - 2 d'octubre, 1977) fou un violoncel·lista català.

Infotaula de personaRicard Boadella i Sanabra
RBoadella1945.jpg
Biografia
Naixement 8 de febrer de 1912 Barcelona
Barcelona
Mort 2 d'octubre, 1977 Barcelona
Activitat
Ocupació Violoncel·lista
Alumnes Josep Bassal
Instrument Violoncel
Artistes relacionats Gaspar Cassadó Eduard Toldrà Enric Morera
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Inicià els seus estudis de composició amb Enric Morera, del seu instrument amb Bonaventura Dini i Facci, i amb Gaspar Cassadó qui el considerà el seu millor deixeble. Debutà al Palau de la Música Catalana amb l'orquestra sinfònica d'Eduard Toldrà amb 16 anys i com a solista, també a Barcelona als 18 anys. Anà a Berlín, on coincidí amb el seu amic Eugeni Xammar per ampliar els seus estudis musicals a la Staatlichen Musikhochschule Berlin, on fou alumne de Paul Grümmer i d'Eta Harich-Schneider. Tocà trio amb Kaete Grandt (violí) i Eta Harich-Schneider (clavicèmbal).

A Berlín, a principis de 1937, fou detingut i deportat per la GESTAPO i traslladat primer a la presó de A Coruña i després al camp de concentració franquista de Rianxo (A Coruña).

Una vegada acabada la guerra civil espanyola, reprengué la seva activitat fent concerts arreu d'Espanya i d'Europa. Estrenà diverses obres que li dedicaren els més diversos autors, com un concert d'Antoni Massana. Estrenà la suite italiana d'Ígor Stravinski, dues sonates d'Aleksandr Txerepnín, una de Paul Hindemith i un concert d'ambdós autors, i la sonata de Richard Strauss.

La seva activitat fou molt intensa, destacant com a solista, fent concerts principalment per Europa, sense excloure la Unió Soviètica, ni els països de la zona oriental, amb particular insistència a Grècia, la República Federal Socialista de Iugoslàvia i Turquia. Va estar així mateix a Amèrica, on fou aplaudit al Brasil, Cuba i Mèxic. També es va donar a conèixer a Sud-àfrica, Egipte, Etiòpia, Índia, Xina i Japó.

Entre 1947 i 1948 aconseguí de l'Amerika Haus un contracte per 120 concerts, la majoria a Alemanya. Vers aquesta època estableix la seva residència a Barcelona (1948-1964), on hagué de repartir el seu temps entre les gires de concerts i la direcció artística –junt amb la seva companya Maria Solanich— de l'empresa promotora de concerts Virto organitzadora de les Tardes i Vetllades Musicals, orientades a la difusió de la música de cambra.

Boadella vivia habitualment a Barcelona i a Sant Feliu de Guíxols on hi va construir una casa. Passava els estius al poble de la seva família materna Cabra del Camp a l'Alt Camp.

Sent secretari del Concurs Internacional de Piano de Santander (estiu de 1975), sofrí una greu caiguda, les lesions de la qual, dos anys més tard li causarien la mort. Malgrat la seva malaltia, encara va fer els seus últims concerts a Grècia, Iugoslàvia i a Alemanya (maig de 1977). Ricard Boadella i Sanabra morí a Barcelona el dia 2 d'octubre de 1977.

Músics en concertModifica

Ricard Boadella actuà, gairebé sempre, acompanyat al piano pels més prestigiosos mestres. Cal destacar els noms de Pere Vallribera, Josep Maria Roma, Alicia de Larrocha, Enrique Aroca, Joan Torra, Victoria Carvajal, Maria Teresa Balcells, Ataulfo Argenta, Joan Padrosa, Antoni Besses entre molts altres.

DiscografiaModifica

Contrari a la música <en conserva>, sempre oposà una rotunda negativa a qualsevulla proposta d'enregistrament. Tot i així se'n conserva almenys un disc, a banda dels enregistraments que hi puguin haver a les emissores de ràdio on va actuar en directe.

LiteraturaModifica

En l'apartat literari edità a Barcelona, en castellà, diversos treballs entre els quals destaquen dues novel·les i dos assajos de musicologia. Però l'obra que li donà més prestigi internacional fou la traducció a l'alemany del Libro llamado Arte de Tañer Fantasia, de Tomás de Santa Maria (Kistner und Ziegl, Leipzig, 1937) juntament amb Eta Harich-Schneider.

BibliografiaModifica