Ricard II d'Anglaterra

Ricard II d'Anglaterra (6 de gener de 1367-14 de febrer de 1400) va ser el darrer rei d'Anglaterra de la branca principal de la Casa de Plantagenet. Va regnar des de la mort del seu avi Eduard III el 1377 fins que va ser deposat pel seu cosí Enric Bolingbroke l'any 1399. Ricard va ser empresonat i morí l'any següent, probablement assassinat.

Plantilla:Infotaula personaRicard II d'Anglaterra
Imatge
Fragment d'un retrat a l'Abadia de Westminster (vers 1395) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 gener 1367 Modifica el valor a Wikidata
Bordeus Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 14 febrer 1400 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (33 anys)
Pontefract Castle (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi, malnutrició Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAbadia de Westminster Modifica el valor a Wikidata
  Rei dels anglesos
Senyor d'Irlanda
27 de juny, 1377 – 29 de setembre, 1399
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc d'Aquitània (1377–1390)
Monarca d'Anglaterra (1377–1399)
Comtat de Chester (1376–1377)
Earl of Cornwall (en) Tradueix (1376–1377)
Príncep de Gal·les (1376–1377) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaPlantagenet
CònjugeIsabel de Valois i de Baviera (1396, 1396–1400), mort
Anna de Luxemburg (1382–1394), mort del cònjuge Modifica el valor a Wikidata
FillsRichard Maudelyn
 () Modifica el valor a Wikidata
ParesEduard III d'Anglaterra
Joana de Kent
GermansJoana Holland
Jean Holland
Thomas Holland, 2nd Earl of Kent
Edward of Angoulême
Roger Clarendon Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 1958Modifica el valor a Wikidata
Llista
Monarca d'Anglaterra
21 juny 1377 – 30 setembre 1399
← Eduard III d'AnglaterraEnric IV d'Anglaterra →
Senyor d'Irlanda
21 juny 1377 – 30 setembre 1399 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Joventut

modifica

Ricard va néixer a Bordeus (part del principat anglès d'Aquitània) el 6 de gener de 1367. Era fill de l'hereu del tron d'Anglaterra, el príncep Eduard de Woodstock (conegut com el Príncep Negre) i la seva esposa Joana de Kent. Eduard havia destacat com un comandant valuós dels exèrcits anglesos durant la Guerra dels Cent Anys, com per exemple a la batalla de Poitiers l'any 1356. Però Eduard va emmalaltir i morí l'any 1370 abans de poder heretar el tron.

Quan el seu avi Eduard III va morir, Ricard va heretar el tron amb tan sols 10 anys. El parlament temé que l'oncle de Ricard, el poderós Joan de Gant, li usurpés el tron. Per això no es va voler instaurar una regència i Ricard va regnar de forma nominal.

El juliol de 1385 va dirigir un exèrcit anglès a Escòcia com a represàlia per les incursions escoceses i l'arribada d'un exèrcit francès a Escòcia l'estiu anterior. Anglaterra i França estaven involucrades en la Guerra dels Cent Anys, i França i Escòcia tenien un tractat per recolzar-se mútuament. El rei anglès feia poc que havia arribat a la majoria d'edat, i s'esperava que combatés com ho havien fet el seu pare Eduard de Woodstock, i el seu avi Eduard III. Hi va haver cert desacord entre la direcció anglesa sobre si envair França o Escòcia; l'oncle del rei, Joan de Gant, va afavorir la invasió de França, per obtenir-li un avantatge tàctic a Castella, el tron del qual va reclamar a través de la seva dona, Constança de Castella, amb poc èxit.[1] El nobles, enemics de Gant preferien una invasió d'Escòcia. El parlament havia concedit fons per a una campanya al continent l'any anterior i era imprudent burlar la Cambra dels Comuns. La Corona amb prou feines es podia permetre una gran campanya. Ricard va convocar la l.eva feudal, que feia molts anys que no es convocava; aquesta va ser l'última ocasió en què s'havia de convocar. Ricard va promulgar ordenances per mantenir la disciplina a la seva força d'invasió, però la campanya va tenir problemes des del principi. A Newcastle la direcció es va dividir i lliurar més a lluites intestines que a lluitar contra els escocesos, que, amb els seus aliats francesos, s'havien retirat negant la batalla. Els escocesos van cremar la terra quan es van retirar i els invasors van esgotar ràpidament els seus aliments i altres subministraments; quan els anglesos van arribar a Edimburg, havien aconseguit poc de valor militar, sobretot la crema d'esglésies. Gant podria haver proposat perseguir els escocesos a les muntanyes per forçar-los a la batalla, però el rei es va negar a acceptar aquesta tàctica i l'exèrcit aviat es va retirar a Anglaterra. Quan la força de Ricard va abandonar Escòcia, l'exèrcit franco-escocès va contra-envair Anglaterra des de l'Oest de les Scottish Marches arribant a Carlisle i devastant Cumbria i Durham al seu retorn.

L'actitud autoritària de Ricard II va enemistar-lo amb molts nobles; llavors, el 1399, aprofitant que el rei estava dirigint una campanya contra Irlanda, Enric de Lancaster, fill de Joan de Gant i cosí de Ricard II, inicià una revolta i s'apoderà de gran part de les regions meridionals i orientals d'Anglaterra. Ricard II aconseguí desembarcar a Gal·les però fou capturat al castell de Flint i conduït a Londres on se'l confinà a la Torre. Ricard II va ser autoritzat a comparèixer davant del Parlament on, després de sentir els càrrecs presentats contra seu, va abdicar; aleshores, el Parlament entronitzà Enric de Lancaster com a Enric IV (1399-1413).

L'ex-rei Ricard va ser reclòs al castell de Pontefract on va morir, segurament assassinat, el 14 de febrer de 1400.

Família

modifica

Avantpassats

modifica
 
L'arrest de Ricard II
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Eduard I d'Anglaterra (= 12)
 
 
 
 
 
 
 
8. Eduard II d'Anglaterra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Elionor de Castella
 
 
 
 
 
 
 
4. Eduard III d'Anglaterra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Felip IV de França
 
 
 
 
 
 
 
9. Elisabet de França
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Joana I de Navarra
 
 
 
 
 
 
 
2. Eduard de Woodstock
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
10. Guillem I d'Hainaut
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Felipa d'Hainaut
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Carles I de Valois
 
 
 
 
 
 
 
11. Joana de Valois
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Margarida d'Anjou
 
 
 
 
 
 
 
1. Ricard II d'Anglaterra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Enric III d'Anglaterra
 
 
 
 
 
 
 
12. Eduard I d'Anglaterra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Elionor de Provença
 
 
 
 
 
 
 
6. Edmund de Woodstock
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Felip III de França
 
 
 
 
 
 
 
13. Margarida de França
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Maria de Brabant
 
 
 
 
 
 
 
3. Joana de Kent
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
7. Margarida Wake
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Núpcies

modifica

Ricard es va casar amb Anna de Bohèmia a l'Abadia de Westminster el 22 de gener de 1382. Tots dos tenien 15 anys. Anna era filla de l'emperador Carles IV del Sacre Imperi Romà. Van estar dotze anys casats, sense tenir descendència, fins que Anna va morir el 1394 fruit de la pesta.

En segones núpcies, Ricard es va casar el 31 d'octubre de 1396 amb Isabel de Valois. Era filla del rei Carles VI de França, i el matrimoni formava part del tractat de pau amb els francesos per acabar amb la Guerra dels Cent Anys. Isabel tenia 7 anys i Ricard 29, i Ricard seria deposat l'any següent.

Representacions de Ricard II

modifica
  • Ricard II és el personatge principal de Ricard II, drama històric de William Shakespeare datat prop del 1595.
  • També és un dels protagonistes del drama anònim Thomas of Woodstock o Richard II, Part 1, datat entre 1591 i 1595 i que va servir, sembla, com a base per a l'obra de Shakesperare.

Referències

modifica
  1. Given-Wilson, Chris. An Illustrated History of Late Medieval England (en anglès). Manchester University Press, 1996, p. 260. ISBN 9780719041525.