Ricard Torrents i Bertrana
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Ricard Torrents i Bertrana (Folgueroles, Osona, 10 de gener de 1937) és assagista, traductor i crític literari català,[1][2] un dels principals estudiosos de Jacint Verdaguer, i impulsor i primer rector de la Universitat de Vic.[3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 gener 1937  (86 anys)Folgueroles (Osona) |
| Dades personals | |
| Formació | Seminari de Vic |
| Es coneix per | Impulsors de la Universitat de Vic |
| Activitat | |
| Ocupació | Assagista, traductor i crític literari |
| Membre de | |
Premis | |
Va estudiar humanitats i magisteri al seminari de Vic. Amplià estudis a Roma (Itàlia) en teologia i ciències bíbliques, a Tübingen (Alemanya) en filosofia i literatura i encara a Barcelona en filologia catalana. Director del col·legi Sant Miquel de Vic, fou un dels principals impulsors de l'Escola de Mestres de Vic i posteriorment de la creació de la Universitat de Vic (UVic), en fou el seu primer rector entre 1997 i 2002. És membre de l'Institut d'Estudis Catalans i del consell fundador de la revista de poesia "Reduccions", i presideix el consell d'Eumo Editorial, empresa que fundà l'any 1979. Actualment és president de la Societat Verdaguer i fundador i redactor de la revista científica "Anuari Verdaguer". L'any 1999 ingressà com a membre numerari a l'Institut d'Estudis Catalans per la Secció de Filosofia i Ciències Socials, de la qual fou Secretari i actualment 2009 és vicepresident.
Activitat professionalModifica
La seva activitat professional s'ha centrat en la gestió de centres universitaris i en l'ensenyament de llengua i literatura catalanes. És un reputat traductor líric de l'hebreu i l'alemany. Interessat en la literatura, la seva obra s'ha centrat en l'estudi de Jacint Verdaguer, sobre el qual ha escrit diverses monografies i estudis crítics especialitzats monografies, sense oblidar la seva dedicació a altres escriptors com Miquel Martí i Pol, Segimon Serrallonga, Antoni Pous i Argila o Joaquim Molas. Així mateix també destaca com a autor de nombrosos assaigs sobre el món universitari. És membre del consell fundador i redactor de la revista de poesia Reduccions, fundada l'any 1976. Assessorà la col·lecció de llibres juvenils «Sis Joans» i de poesia en català «Paraula Menor» de l'Editorial Lumen. En les seves activitats editorials destaca la fundació l'any 1979 de l'Editorial Eumo i posteriorment del taller de disseny Eumo Gràfic, empreses vinculades a la Universitat de Vic, de les quals fou president fins a 1997.
- 1986: La Renaixença
- 1989: Acotacions al procés universitari de Catalunya
- 1992: Ruta verdagueriana de Folgueroles
- 1993: Les raons de la Universitat
- 1995: Verdaguer: estudis i aproximacions
- 1995: Verdaguer, un poeta per a un poble
- 1997: La Universitat de Vic
- 1999: La universitat en el món actual
- 2002: Noves raons de la Universitat. Un assaig sobre l'espai universitari català
- 2002: Homenatge a Joan Triadú
- 2002: Jacint Verdaguer. Autobiografia literària
- 2005: A la claror de Verdaguer: nous estudis i aproximacions
- 2006: Art, poder i religió. La Sagrada Família en Verdaguer i en Gaudí
- 2008: Pensament, literatura i narrativitat
- 2008: A les envistes del Ter: Jacint Verdaguer i Miquel Martí i Pol
- 2017: La meva aposta per la universitat. Una història per al futur
PremisModifica
- 1996: Premi Crítica Serra d'Or d'estudi literari per Verdaguer: estudis i aproximacions
- 1997: Premi Crítica Serra d'Or d'estudi literari per Dos màrtirs de ma pàtria, o siga Llucià i Marcià de Jacint Verdaguer
- 2005: Premi Carles Rahola d'assaig per Art, poder i religió. La Sagrada Família en Verdaguer i en Gaudí
- 2007: Creu de Sant Jordi[3]
- 2007: Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica per anar més enllà de la seva erudició verdagueriana, entrant en el terreny dels estudis culturals i posant en joc la transversalitat d'història, literatura, art, filosofia, teologia i sociologia, i construint un assaig tensat per la indagació entre el desconegut i el que coneixem.
- 2009: Medalla d'Or de la Ciutat de Vic per la seva destacada trajectòria cívica, universitària, pedagògica, intel·lectual i editorial que tant ha afavorit la ciutat de Vic, la comarca d'Osona i el conjunt del país.
Durant el curs 2006/2007, en agraïment a la seva tasca, la Universitat de Vic decidí anomenar oficialment a la seva biblioteca, Biblioteca Ricard Torrents.
ReferènciesModifica
- ↑ «Ricard Torrents i Bertrana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Ricard Torrents i Bertrana al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
- ↑ 3,0 3,1 Es redueixen a un terç les Creus de Sant Jordi del 2007 Arxivat 2017-10-24 a Wayback Machine. a Directe.cat, 13 de juny de 2007