Ricardo Becerro de Bengoa

Ricardo Becerro de Bengoa (Vitòria, 7 de febrer de 1845 - Madrid, 1 de febrer de 1902) va ser un científic i polític basc, diputat a Corts, senador i acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.

Infotaula de personaRicardo Becerro de Bengoa
Ricardo Becerro de Bengoa, en El Diario Palentino.jpg
Biografia
Naixement7 de febrer de 1845
Vitòria
Mort1 de febrer de 1902(1902-02-01) (als 56 anys)
Madrid
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
14 d'abril de 1886 – 1 de juliol de 1895

2 d'abril de 1898 – 16 de març de 1899
CircumscripcióVitòria
Escudo del Senado de España.svg  Senador per Àlaba
2 de juny de 1901 – 1 de febrer de 1902
Dades personals
FormacióUniversitat de Valladolid
Activitat
OcupacióPolític, periodista, periodista d'opinió i dibuixant
PartitPartit Republicà Progressista
Modifica les dades a Wikidata
Placa a la casa on va viure Ricardo Becerro de Bengoa a Palència.

BiografiaModifica

Fill del militar Miguel Becerro Sánchez i de Francisca Cayetana de Bengoa y Ruiz de Azúa. Batxiller amb excel·lent i premi extraordinari (1863). Va estudiar Ciències Exactes, Físiques i Naturals a la Universitat de Valladolid. El 23 de juny de 1869 fou un dels signants del Pacte d'Eibar, que proposava un federalisme espanyol inspirat en els furs del País Basc.[1] De 1867 a 1869 fou professor auxiliar de Física i Química a l'Institut de San Isidro de Vitòria, alhora col·laborà a La Ilustración Española y Americana. El 1870 obté la càtedra de Física i Química a l'Institut de Palència. Durant la seva estada a Palència va compilar la història de la ciutat i el 1871 fou nomenat membre de la Reial Acadèmia de la Història.

Va col·laborar, entre d'altres a les revistes Euskal Erria (1881), Revista de Vizcaya (1886), Antiguo Reino de Navarra (18889¡), Revista de las Provincias Euskaras (1879), Anunciador Vitoriano (1880) i Revista Euskara (1878),

Casat (1874) amb Isabel Antolín Antolín. Fou acadèmic de Belles arts a Valladolid, cronista de la ciutat de Vitòria i director de la revista científica "La Naturaleza". Va ocupar els càrrecs de Conseller d'Instrucció Pública i Agricultura del Regne. Fou elegit diputat per Àlaba pel Partit Republicà Progressista a les eleccions generals espanyoles de 1886, 1891, 1893 i 1898[2] i el 1901 fou escollit senador per Àlaba.[3] Va ser membre permanent de la Comissió de Pesos i Mesures, Vocal del Consell d'Instrucció Pública (1900), membre de l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, escriptor i conferenciant de mèrit. En 1890 fou escollit acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, i en va prendre possessió en 1894 amb el discurs "Tendencias de la Química moderna".[4]

Bibliografia publicada (selecció)Modifica

  • Antonio de Trueba (1896)
  • Recuerdos de Alava (1872)
  • La sima de Urizarra (1873)
  • Los Viciosos (1876)
  • El Libro de Palencia (1874)
  • El Libro de Álava (1877)
  • Etimologias alavesas (1877)
  • Romancero Alavés (1885)
  • Descripciones de Alava (escrit en 1880 i publicat en 1918)
  • Iparraguirre y el árbol de Guernica (1896).
  • El Sacamantecas (1881)

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ricardo Becerro de Bengoa


Premis i fites
Precedit per:
Gumersindo Vicuña y Lazcano
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències
Medalla 1

1890-1902
Succeït per:
José Rodríguez Mourelo