Riccardo Nielsen

Riccardo Nielsen (Bolonya, 3 de març de 1908 Ferrara, 30 de gener de 1982) fou un musicòleg i compositor italià d'origen danès.[1][2]

Infotaula de personaRiccardo Nielsen
Biografia
Naixement3 març 1908 Modifica el valor a Wikidata
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 gener 1982 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Ferrara (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor i musicòleg Modifica el valor a Wikidata

Començà els estudis musicals a Milà sota la guia de Carlo Gatti i després es traslladà a Bolonya, per aconseguir el títol de composició, el 1929, en el Liceu Musical d'aquella ciutat. Després d'un breu parèntesi en el que fou super-intendent del "Teatro Comunale" de Bolonya de 1946 a 1950, fou des de 1952 director del Liceu musical (més tard Conservatori) de Ferrara, on també donà classes de composició. Aconseguí el <Premi Itàlia> 1953 amb l'òpera radiofònica La via di Corinto. Nielsen va desplegar així mateix una intens activitat com a revisor de música del passat, sobre tot d'autors com F. Cavalli, G. Croce, G. Frescobaldi i C. Monteverdi.

La seva evolució artística és significativa de les experiències i de les opcions estilístiques dels compositors de la seva generació: les primeres obres es relacionen amb el clima neoclàssic del període comprès entre les dues guerres mundials, inspirant-se principalment amb Í. Stravinski. Des de 1942 recorri a la tècnica dodecafònica i serial, però utilitzant-la en una constant claredat i lluminositat d'estructura, més enllà de tota rígida connotació expressionista. Amb les successives evolucions, Nielsen va assimilar, sobre tot a partir 1968, les troballes de les generacions de músics post-weberians i les experiències d'estructuració material del llenguatge utilitzat.

La seva producció comprèn:

  • L'incubo, obra teatral (Venècia, 1947);
  • Psalmus in confessione XCIX, per a cor d'homes i 4 pianos (1941);
  • 2 Madrigali per a quatre veus i 25 instruments (1943/44);
  • Sinfonia didattica per a cor d'infants, violí, trompeta, trompa i dos pianos (1954);
  • Requiem nella miniera per a veu recitativa de solos, cor i orquestra (1956/57).

En música instrumental cal citar:

  • Variazioni (1954/56);
  • Invenzioni e Sinfonie (1959);
  • Varianti (1964/65);
  • Fasce sonore (6 + 5) per a un grup d'instruments de corda (1968).

A més, Nielsen és autor d'abundant música de cambra com:

  • Serenata musicale (1958, que inclou 7 aforismi per a clarinet i piano);
  • Sonata per a violoncel i piano;
  • Goethelieder, Ganymed de Goethe per a soprano, clarinet, violoncel i piano.

ReferènciesModifica

  1. Thomson, Virgil. «Riccardo Nielsen (1908-1982)». A: Music Chronicles 1940-1954. Library of America, 2014, p. 934. ISBN 978-1-59853-364-4 [Consulta: 25 gener 2019]. 
  2. Roversi, Riccardo. «Riccardo Nielsen». A: Musici ferraresi e altri cantori. Tiemme Edizioni, 2017, p. 18–20. ISBN 978-88-228-0342-9 [Consulta: 25 gener 2019]. 

BibliografiaModifica