Riccardo Stracciari

Riccardo Stracciari (Casalecchio di Reno, Bolonya, 26 de juny de 1875 - Roma, 10 d'octubre de 1955) fou un baríton italià.

Infotaula de personaRiccardo Stracciari
Stracciari riccardo.jpg
Riccardo Stracciari, en una fotografia de l'any 1900 modifica
Biografia
Naixement26 juny 1875 modifica
Casalecchio di Reno (Itàlia) modifica
Mort10 octubre 1955 modifica (80 anys)
Roma modifica
Dades personals
NacionalitatItàlia
FormacióConservatorio Giovanni Battista Martini (en) Tradueix modifica
Activitat
OcupacióBaríton.
AlumnesBoris Christoff modifica
VeuBaríton modifica
InstrumentVeu modifica
Segell discogràficFonotipia modifica
Participà en
Cycle Rossini (en) Tradueix
Il Barbiere di Siviglia – Almaviva, o sia l’inutile precauzione (en) Tradueix modifica

Last fm: Riccardo+Stracciari Musicbrainz: a31bdd24-e3e6-42c2-9b5b-1bc76e4b43de Discogs: 1166555 Allmusic: mn0001786194 Modifica els identificadors a Wikidata

Estudià en el Conservatori de Bolonya. Cantava en els cors d'opereta i debutà a Bolonya substituint en Giuseppe Kaschmannn (1847-1925) en la Resurrezione di Lazaro de Lorenzo Perosi el 1899. Aquest mateix any, cantà a Rovigo i poc temps després novament a Bolonya el rol de Marcello de La bohème (1900). En poc temps es convertí en un dels cantants preferits del públic italià.

Vista del poblet de Casalecchio di Reno, on va néixer Riccardo Stracciari

En la temporada 1904-1905, debutà a La Scala de Milà amb el paper d'Amonasro d'Aida i el 1909 aconseguí èxits rotunds amb I vespri siciliani i Andrea Chénier. També cantà en el Teatro Real de Madrid i en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Després d'aparèixer en els teatres més importants del món, es retirà de l'escena el 1942, però encara realitzà una última aparició sobre els escenaris el 1944 amb La traviata en el Teatre Líric de Milà. Es dedicà a l'ensenyança en lAccademia di Santa Cecília de Roma, on entre d'altres alumnes tingué Giulio Fioravanti[1] i, l'hongarès Sándor Svéd.[2]

Fou un dels grans barítons de la primera meitat del segle xx, i també un intèrpret destacat d'Il barbiere di Siviglia, encara que el seu repertori se centrava en les obres verdianes i veristes.

Discografia seleccionadaModifica

  • Gioachino Rossini, Il barbiere di Siviglia: amb Capsir, Borgioli, Bettoni, Baccaloni, Ferrari i l'Orquestra de La Scala de Milà dirigida per Molajali
  • Recital
  • Grans Solistes al Gran Teatre del Liceu

BibliografiaModifica

  1. Operisssimo.com
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1407. (ISBN 84-7291-226-4)