Riera de Calonge

riu del Baix Empordà

La Riera de Calonge és un riu de Catalunya que neix a Calonge a la confluència de la Riera dels Molins i del Rifred a uns 12 metres d'altitud, uns centenars de metres avall del centre històric del poble, fins a desembocar a la mar Mediterrània a Sant Antoni de Calonge.[3] És un riu de tipus estacional amb un recorregut que segueix una trajectòria quasi recte sud-est, paral·lel a l'Avinguda de la Unió. Té només un afluent: la riera del Tinar[4]

Infotaula de geografia físicaRiera de Calonge
Imatge
El naixement a la confluència del Rifred i de la Riera dels Molins
TipusCurs d'aigua Modifica el valor a Wikidata
Inici
Cota inicial19 m[1]
MunicipiCalonge
LocalitzacióCalonge i Sant Antoni Modifica el valor a Wikidata
Final
Cota final0 m[2]
Sant Antoni de Calonge
LocalitzacióSant Antoni de Calonge Modifica el valor a Wikidata
Desembocaduramar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Map
41° 51′ 29″ N, 3° 04′ 30″ E / 41.8581°N,3.075°E / 41.8581; 3.075
41° 50′ 30″ N, 3° 05′ 52″ E / 41.8417°N,3.0978°E / 41.8417; 3.0978
Afluent
Conca hidràulicaConca de Calonge
Dades i xifres
Mida3,5 (longitud) km
Desembocadura de la riera

Des de la fi dels anys 70 del segle passat, la forta reducció del cabals circulants de la Riera de Calonge i de part dels seus afluents ha coincidit amb un descens del mantell freàtic i augmentar la salinització per infiltració de l'aigua de mar, mentre que, com a causa inductora, el ritme de consums ha augmentat: durant l'estació turística tot i ésser la més seca de l'any, la població i el consum d'aigua gairebé decupla. Per a resoldre aquest problema, el 1985, hom pensava a construir una presa a la zona a prop del Pont Rodó que mai no va realitzar-se.[5] El 1989, la Generalitat i el MOPU van refusar un projecte de construir un port esportiu a l'estuari de la riera a Sant Antoni.[6] Un primer projecte de canalització, aprovat a l'agost de 1984,[7] no va palesar suficient. Tot i baixar seca o amb poc de cabal a l'hivern, per temps de pluja fort pot pujar ràpidament d'uns metres[8] com va passar a l'octubre de 1994 i de 2005, una riuada després de pluges torrencials durant les quals va caure més de 290 litres d'aigua per m2, va causar una morta i molts danys materials.[9] Les exigències a la riera són múltiples (proveïment d'aigua potable, evacuació de les aigües de pluja, manteniment de la biodiversitat, lluita contra les espècies invasores i el manteniment del sistema ecològic fràgil). Tots aquests problemes desassosseguen el Consorci de les Gavarres, que va proposar intervenir per a mantindre la diversitat i protegir el peix espinós. Per al Consorci, s'hauria de restaurar la funcionalitat de les rescloses i treure els sediments.[10]

Van caldre tres anys per a posar en joc un projecte per a protegir els marges. A l'abril de 2009 l'obra per a canalitzar la riera de Calonge va començar. Es divideix en dos trams: als 600 metres des de la desembocadura fins al carrer Pinedes aproximadament, la riera es canalitzarà amb un mur de formigó d'entre 4,70 i 5,35 metres. Dos ponts han de substituir-se: el pont dels Ànecs i el pont de la carretera. Enllà del carrer Pinedes fins a l'Esfera del Fòrum, uns 1200 metres dels marges es protegiran amb talussos i una escullera d'una alçària mitjana serà de 4,35 metres i una amplada entre els 30 i els 35 metres.[11][12]

PoblacionsModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riera de Calonge
  1. Base topogràfica 1:5.000, Institut Cartogràfic de Catalunya
  2. www.earthtools.org
  3. Josep Pla, Calonge, Olor de suro[Enllaç no actiu] in: Presència, 1 de juliol de 1981
  4. Pere Caner i Estrany, «Hidrografia», La vall de Calonge, Calonge, Ajuntament de Calonge, 1983 (2a ed.), pàgina 26-27, ISBN 9788450084467
  5. Joan Poyano, Una presa a la riera garantirà tot l'any l'aigua a Calonge in: El Punt, 26 de juny 1985, pàgina 12
  6. Francesc S. Trigueros, El MOPU rebutja els quatre avantprojectes del port esportiu de Sant Antoni de Calonge Arxivat 2014-04-14 a Wayback Machine. in: El Punt, 17 de març 1989, pàgina 10
  7. Joan Poyano, A Calonge no es posen d'acord per obrir un «pub» tancat per protitució[Enllaç no actiu] in: El Punt, 29 d'agost de1984, pàgina 21
  8. La riera de Calonge puja 10 metres[Enllaç no actiu], in El Punt, 12 d'octubre de 1994, pàgina 40
  9. Dani Facuseh, La riera de Calonge trenca per tres punts, malmet cases i arrossega cotxes al mar[Enllaç no actiu], al Diari de Girona 14 d'octubre de 2005, pàgina 8
  10. L.F.G. El Consorci de les Gavarres proposa cinc actuacions per millorar els ecosistemes aquàtics[Enllaç no actiu] in: Diari de Girona, 25 de maig de 2006, pàgina 16
  11. Oscar Pinilla, Comencen les obres a la riera de Calonge tres anys i mig després de les greus inundacions, in: el Punt, 16 d'abril 2009
  12. Pili Turon, El projecte per canalitzar la riera de Calonge ja es pot consultar després d'anys de reclamar-lo in: Diari de Girona, 7 de febrer de 2008