La Riera de Sanaüja, és un corrent fluvial afluent per la dreta del Llobregós que neix al vessant sud-oriental del Serrat de la Torregassa, a poc més de 60 metres al nord-oest de la masia de la Creu (al terme municipal d'Olius) i que al llarg del seu curs rep les següents denominacions.

Infotaula de geografia físicaRiera de Sanaüja
Riera de Sanaüja 01.JPG
La riera abans de travessar la carretera de Ponts a Calaf
TipusRiu
Ubicació
Cota inicial908 m
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaPonent
ComarcaSegarra
LocalitzacióOlius (Solsonès )
LocalitzacióAl Llobregós a Vilanova de l'Aguda
 41° 52′ 36″ N, 1° 15′ 59″ E / 41.8766°N,1.26644°E / 41.8766; 1.26644
Afluent
Dades i xifres
Dimensions33,7  default (Llargada
CreuaSolsonès, Segarra i Noguera
Superfície128,82 km²
Modifica les dades a Wikidata
Riera de Sanaüja
  • Barranc dels Colomers - Des del seu naixement fins que surt del terme d'Olius al rebre per l'esquerra el Barranc d'Arceda (3.591 metres).
  • Riera de Miravé - Des de l'aiguabarreig amb el Barranc d'Arceda fins que entra al terme municipal de Biosca (8.081 metres).
  • Riera de Lloberola - Des que entra al terme municipal de Biosca fins a la seva confluència amb la Riera de Sallent (12.644 metres)
  • Riera de Sanaüja - Des de la seva confluència amb la Riera de Sallent fins a l'aiguabarreig amb el Llobregós. (9.932 metres)

Municipis per on passaModifica

Des del seu naixement, la Riera de Sanaüja passa successivament pels següents termes municipals.

M u n i c i p i s[1]
Longitud (en m.) % del recorregut
Per l'interior del municipi d'Olius 1.762 5,22%
Fent frontera entre els municipis de Pinell de Solsonès i d'Olius 1.327 3,93%
Fent frontera entre els municipis de Pinell de Solsonès i de Llobera 8.081 23,95%
Fent frontera entre els municipis de Pinell de Solsonès i de Biosca 816 2,42%
Per l'interior del municipi de Biosca 11.828 35,05%
Fent frontera entre els municipis de Pinell de Solsonès i de Sanaüja 1.910 5,66%
Per l'interior del municipi de Sanaüja 6.663 19,76%
Per l'interior del municipi de Vilanova de l'Aguda 1.355 4,02%

Xarxa hidrogràficaModifica

La xarxa hidrogràfica de la Riera de Sanaüja està constituïda per 273 corrents fluvials que sumen una longitud total de 286,9 km.

Mapa esquemàticModifica


Esquema de la xarxa amb la longitud dels cursos subsidiaris

AfluentsModifica

La Riera de Sanaüja rep un total de 65 afluents directes. D'entre aquests cal destacar-ne els següents


Principals afluents de la Riera de Sanaüja
(Entre parèntesis el municipi dins del qual té lloc la confluència)[1]
Per la dreta Altitud del
naixement (msnm)
Altitud de la
confluència (msnm)
m. longitud
curs principal
Nombre de cursos
de la xarxa
m de la seva
xarxa hidrogràfica
Ha. de la seva
conca
Per l'esquerra
La Rasa de Torregassa 915 803 2.514 12 5.412 162,3
850 754 1.563 16 9.201 320,2 El Barranc d'Arceda
868 743 1.343 2 2.118 74,9 El Barranc de Llavall
827 714 2.033 3 3.118 181,8 El Clot de Llor
La Frau del Puit 866 704 3.169 12 8.661 384,2
868 700 1.770 2 2.425 116,9 El Barranc de la Serra
831 658 1.654 3 2.769 176,5 La Rasa de Secanella
La Rasa de Sant Climenç 838 637 4.546 8 8.399 422,5
831 630 2.138 2 3.995 236,8 El Barranc de Comadòria
758 557 2.712 17 16.925 600,0 El Barranc de la Vila
755 537 2.132 1 2.132 146,0 La Riera de l'Horta del Mas
686 483 1.732 2 2.426 136,8 La Rasa del Masot
La Riera de Sallent 582 433 2.474 94 88.891 3.679,7
La Rasa del Pujol 732 416 7.154 17 21.892 1.077,6
639 406 3.607 14 8.391 411,1 El Torrent de Farà

Distribució municipalModifica

El conjunt de la xarxa hidrogràfica de la Riera de Sanaüja transcorre pels següents termes municipals:


Distribució per municipis de la xarxa[2]
Municipi Nombre de
cursos o trams
Longitud que hi transcorre
Biosca 64 73.298 m.
Llobera 58 74.691 m.
Pinell de Solsonès 38 37.139 m.
Olius 33 18.327 m.
Sanaüja 28 44.083 m.
Torrefeta i Florejacs 6 11.815 m.
Vilanova de l'Aguda 1 1.355 m.

Enllaços externsModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
  2. La suma de les longituds de cada terme municipal pot ser superior a la longitud total de la xarxa perquè els trams en els quals algun curs fluvial fa de frontera entre dos termes municipals, es comptabilitzen en els dos municipis fronterers.