Riera de Sant Jaume

La Riera de Sant Jaume és un curs fluvial entre els municipis de Viladecavalls (Vallès Occidental) i Olesa de Montserrat (Baix Llobregat) a la Serralada Prelitoral Catalana. Neix com a continuació de la Riera de la Torre quan recull diversos torrents a l'alçada de la Pedrera del Mimó, ja sobrepassat el Puig Ventós (Olesa de Montserrat), a l'oest, i la Serra de Collcardús, a l'est. Desemboca a la Riera de Gaià quan forma la Riera del Morral del Molí que desemboca al Llobregat. El seu curs discorre en direcció nord-sud.

Infotaula de geografia físicaRiera de Sant Jaume
TipusRiu Modifica el valor a Wikidata
Inici
Cota inicial270[1]
Entitat territorial administrativa
LocalitzacióPuig Ventós (Olesa de Montserrat)
Final
Cota final120[2]
LocalitzacióRiera de Gaià
 41° 34′ N, 1° 55′ E / 41.57°N,1.92°E / 41.57; 1.92Coord.: 41° 34′ N, 1° 55′ E / 41.57°N,1.92°E / 41.57; 1.92
Dades i xifres
TravessaViladecavalls i Olesa
(Conca del Llobregat)

És un espai amb una forta activitat humana, ja que discorren per la seva conca les carreteres comarcals B-120 i B-120 i pel seu tram nord l'Autovia C-16 i la via fèrria de la Línia Barcelona-Vallès dels FGC. Degut a la imminència de la construcció del quart cinturó s'ha proposat la construcció d'un nou viaducte que superi i conservi el valor geològic i biològic de la zona[3]

GeologiaModifica

La seva geologia és característica i té un elevat valor didàctic perquè es poden observar pràcticament verticals diverses capes de diferent composició geològica. successions de materials anàlogues des dels Sudets fins al Marroc, altres llocs a Catalunya poden ser les del Figaró. Són característiques la «formació Mediona» (Paleocè) i «Bretxes del Cairat» (Eocè inferior), així com la presència de bandes sedimentàries del Butsandstein, Muschelkalk (Triàsic) i probablement el Keuper (Triàsic)[4] Algunes de les infraestructures que travessen la Riera de Sant Jaume tallen aquestes capes pràcticament verticals, cosa que permet observar i identificar els processos tectònics que originaren el seu relleu.

FloraModifica

S'ha descrit la presència de poblacions al·lòctones de cervina (Coronopus didymus (L.) Sm. crucíferes), Palo-santo (Diospyros lotus L., ebenàcies) i Te de Mèxic (Chenopodium ambrosioides).[3]

ReferènciesModifica

  1. Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
  2. Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
  3. 3,0 3,1 Hernández i Cardona, Àngel M. «Flora amenaçada pel Quart Cinturó. I. Tram Abrera-Terrassa». Atxavara, Núm. 15 Homenatge a Pere Montserrat, 2007, pàgs. 91-100 [Consulta: 8 gener 2011].
  4. López Blanco, Miguel; Gómez Gras, David «GEOZONA 328 Estació d'Olesa - Riera de St. Jaume». . Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural [Consulta: 8 gener 2011].

BibliografiaModifica