Obre el menú principal

Riera de Vallmanya (Solsonès)

La Riera de Vallmanya[3] és un curs fluvial que en confluir amb la Riera de Matamargó dóna naixement a la Riera de Salo.

Infotaula de geografia físicaRiera de Vallmanya
Mapa Riera Vallmanya.jpg
Tipus Riu
Ubicació
Cota inicial 730[1]
Localització Pinós i Sant Mateu de Bages.
Cota final 475[1]
 41° 49′ 33″ N, 1° 35′ 21″ E / 41.82586111°N,1.5893°E / 41.82586111; 1.5893
Afluent
45 (26xD i 19xE)[1]
Dades i xifres
Dimensions 9.101 m[2]  m (Llargada
Superfície 2.796,3[2]
Pendent 3,0 %
Desnivell 317
Modifica les dades a Wikidata

Des del seu naixement, la riera passa successivament pels termes municipals de Pinós i Sant Mateu de Bages. La seva xarxa hidrogràfica està constituïda per 290 cursos fluvials que sumen una longitud total de 119.703 m.


M u n i c i p i s[1]
Longitud (en m.) % del recorregut
Per l'interior del municipi de Pinós 6.931 76,16%
Fent frontera entre Pinós i Sant Mateu de Bages 2.170 23,84%

Distribució municipalModifica

El conjunt de la xarxa hidrogràfica de la Riera de Vallmanya transcorre pels següents termes municipals:


Distribució per municipis de la xarxa[4]
Municipi Longitud que hi transcorre
Pinós 118.094 m.
Sant Mateu de Bages 3.779 m.

Mapa esquemàticModifica


Esquema de la xarxa amb la longitud dels cursos subsidiaris

Afluents principalsModifica


Principals afluents de la Riera de Vallmanya
Per la dreta Cota (en m.)del
naixement
Cota (en m.)de
la confluència
m. longitud
curs principal
m de la seva
xarxa hidrogràfica
Ha. de la seva
conca
Per l'esquerra
758 611 2.485 4.083 136,2 Rasa de Mas de l'Hort
Rasa de l'Obaga de Cal Nicolau 715 563 1.256 5.229 86,1
Rasa de la Font del Prat 728 542 1.546 5.369 92,4
877 545 6.336 39.931 941,3 Barranc de Cal Xonic
730 496 4.306 18.047 367,7 Rasa de Cererols

Taula de dades de síntesiModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
  2. 2,0 2,1 Xarxa de rius de les conques principals de Catalunya
  3. Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». www.gencat.cat. Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 01-01-2015.
  4. La suma de les longituds de cada terme municipal pot ser superior a la longitud total de la xarxa perquè els trams en els quals algun curs fluvial fa de frontera entre dos termes municipals, es comptabilitzen en els dos municipis fronterers.