Risc de catàstrofe global

El risc de catàstrofe global és un hipotètic futur esdeveniment que podria danyar el benestar humà en una escala global,[1] fins al punt de destruir o fer un dany irreversible a la civilització moderna.[2] Un esdeveniment que podria causar l'extinció humana o permanentment i dràsticament el potencial humà és també conegut com a risc existencial.[3] El concepte fou introduït pel filòsof Nick Bostrom el 2008 per a referir-se a un esdeveniment hipotètic que pugui comprometre el benestar de la majoria de la humanitat, per exemple, destruint la civilització moderna. El 2002, Bostrom ja havia encunyat el terme «risc existencial» per a referir-se a un esdeveniment que pugui provocar l'extinció de la humanitat.[cal citació] El biòleg Stephen Jay Gould, un dels màxims experts mundials en evolució, ha predit que el que aniquilarà el gènere humà serà precisament la nostra superespecialització tècnica i cultural.[4]

Il·lustració d'un impacte astronòmic com el que podria haver provocat l'extinció K–T

Les possibles causes són o antropogèniques o externes a la responsabilitat humana.[2] Entre les possibles causes de catàstrofes globals hi ha el canvi climàtic, les pandèmies, la guerra nuclear, els riscos que comporta la nanotecnologia, la creació d'una intel·ligència artificial hostil i catàstrofes còsmiques com ara els impactes de meteorits.

La incertesa respecte a les últimes conseqüències de l'esdeveniment que desencadenaria la catàstrofe i la probabilitat d'aquest esdeveniment fa que costi quantificar aquests riscos amb exactitud. A més a més, nombrosos biaixos cognitius en compliquen l'anàlisi. Per exemple, com que encara no s'ha produït cap esdeveniment que causi l'extinció de la humanitat o la destrucció completa de la civilització, el biaix de selecció fa que se'n subestimi el risc.

S'han suggerit alternatives per a la defensa humana davant aquests escenaris, des de l'acumulació preventiva de menjar i construcció massiva de refugis a una migració a l'espai exterior.

Referències modifica