Algars

Algars és un riu afluent del riu Matarranya. Transcorre en el límit de Catalunya i la Franja, a les comarques de la Terra Alta i del Matarranya.

Algars

El riu al seu pas per Arenys de Lledó
Tipus	Riu i lloc d'importància comunitària
Inici
Entitat territorial administrativa	Província de Saragossa (Aragó)
Localització	Montcaro, Ports de Tortosa-Beseit (entre Beseit i Arnes)
Final
Entitat territorial administrativa	Província de Saragossa (Aragó)
Localització	riu Matarranya (Nonasp)
Desembocadura	Matarranya
A 41° 12′ 44″ N, 0° 15′ 41″ E B 41° 12′ 43″ N, 0° 15′ 41″ E
Conca hidràulica	Conca de l'Ebre
Dades i xifres
Dimensions	ca. 50  default ()
Travessa	Aragó i Catalunya
Àrea protegida Natura 2000
Identificador	ES2420118

Cartell anunciador del riu Algars

Recorregut

Neix al massís dels ports, al vessant septentrional del Montcaro. Des de poc després del seu naixement constitueix el límit dels municipis de Beseit, Cretes, Lledó, Arenys de Lledó i Calaceit (del Matarranya) amb els d'Arnes, Horta de Sant Joan i Caseres (de Terra Alta). Després de passar vora els llogarets d'Algars (que li donen el nom) i de Pinyeres, i de travessar la part septentrional de Terra Alta, desemboca, per la dreta, al Matarranya vora Nonasp.

Bé que el límit entre els bisbats de Tortosa i de Saragossa fou establert el 1152 pocs anys després de la conquesta de Tortosa, al riu Matarranya (demarcació confirmada pel papa Adrià IV el 1155 i per Alfons I de Catalunya-Aragó el 1178), el límit entre el territori de Miravet, dels templers (establert el 1153), i el d'Alcanyís, de l'Orde de Calatrava (establert el 1157 i ampliat amb la conquesta de tota la ribera del Matarranya en 1168-1169), s'estabilitzà al riu Algars després d'un període de vacil·lació: Horta de Sant Joan i el seu territori (1165), Paüls dels Ports (1168) i Batea i Algars (1181), llocs, tots ells, a l'est del riu d'Algars, foren donats a poblar per Alfons I, al marge del comanador de Miravet, a fur de Saragossa, però ben aviat la situació fou restablerta a favor dels templers (Batea i Algars el mateix 1181, Horta el 1182; amb la proclamació dels costums de Miravet, el 1318, el riu d'Algars esdevingué igualment el límit entre el territori de dret barceloní i el de dret aragonès.

La discrepància entre els límits polítics i els eclesiàstics, que fou origen de conflictes, fou resolta el 1210 amb una concòrdia entre els bisbes de Tortosa i Saragossa, per la qual, del territori entre el riu d'Algars i el riu Matarranya, Cretes,Lledó d'Algars, Arenys de Lledó i Calaceit correspongueren a Tortosa (de qui han depès fins al 1955), i en canvi, Nonasp, Favara de Matarranya, Vall-de-roures i Beseit a Saragossa, igual com la resta de les poblacions de les riberes del Matarranya i del Guadalop, poblades de catalans.

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Algars

• Gran Enciclopèdia Catalana Volum 1, pàg. 576. Arxiu de Max Cahner. Dipòsit legal B 42775-1968 (1)