El riu Ara[1] és un riu pirinenc afluent del Cinca, la conca del qual es situa dins de la comarca aragonesa del Sobrarb. És considerat com un dels rius més naturals del Pirineu pel fet de no haver estat sotmès a obres de represa.

Infotaula de geografia físicaRiu Ara
Riu Ara al seu pas per Ligüerre d'Ara.JPG
El riu Ara al seu pas per Ligüerre d'Ara
TipusRiu modifica
Inici
Cota inicial2.930 m
Entitat territorial administrativaOsca (Aragó) modifica
LocalitzacióVessant sud del Pic Meillon
42° 47′ 18″ N, 0° 09′ 41″ O / 42.788419°N,0.161354°O / 42.788419; -0.161354
Final
AutonomiaAragó modifica
LocalitzacióAl Cinca, a l'Aïnsa
42° 24′ 41″ N, 0° 08′ 43″ E / 42.411447°N,0.145161°E / 42.411447; 0.145161
DesembocaduraCinca modifica
Ara (rivière).png modifica
 42° 26′ 17″ N, 0° 09′ 04″ E / 42.4381°N,0.1511°E / 42.4381; 0.1511
Afluent
Arazas (fr) Tradueix modifica
Conca hidràulicaConca de l'Ebre modifica
Dades i xifres
Dimensions69  default (Llargada
CreuaSobrarb (Aragó)
Superfície718 km²
Superfície de conca hidrogràfica718 km² modifica
Mesures i indicadors
Cabala Boltanya 21,6
En groc més fosc, la ubicació de la conca del riu Ara, dins de la conca de l'Ebre.

RecorregutModifica

El seu curs segueix un sentit de Nord a Sud des del naixement fins a Fiscal. A partir d'allà es desvia cap al Sud-est fins a arribar a la desembocadura.

Neix a la cara sud del pic Meillon, al costat del Vinyamala. La seva conca s'estén per uns 718 km² dins de la comarca del Sobrarb, forma part de la del Cinca del que és tributari i, per extensió de la del Segre i de la de l'Ebre, on acaben les seves aigües.

Té una longitud d'uns 69 km i passa per diversos nuclis de població: Torla, Broto, Oto, Buesa, Sarvisé, Fiscal, Ligüerre d'Ara, Jánovas, Seso, Boltanya i l'Aïnsa. En aquesta darrera localitat, s'uneix al Cinca.

AfluentsModifica

Els seus principals afluents són: l'Otal, per la dreta a la vall de Bujaruelo, l'Arazas, que hi arriba per l'esquerra marcant l'entrada a la vall d'Ordesa i al Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut, el Sorrosal, el Chaté, el Forcos, la Guarga, el Sieste i l'Ena.

Flora i faunaModifica

El fet que el riu hagi mantingut la seva estructura primitiva el fa molt ric en diversitat ecològica. Entre els integrants de la seva fauna variada hi destaquen les truites, madrilles, rabosetes, almesqueres i llúdrigues així com més d'un centenar d'aus, entre ells el trencalòs i el blauet.

A la flora hi trobem també una gran varietat essent-hi important la presència de salzes, boixos, pins, faigs, bedolls, pollancres i freixes.

Activitat humanaModifica

Les activitats humanes a l'entorn del riu s'han fonamentat tradicionalment en l'agricultura i ramaderia, la pesca fluvial, els molins fariners i els rais de fusta. El despoblament ha anat minvant aquestes activitats i, avui dia, han estat substituïdes per l'acollida de turistes i les propostes de lleure com ara la pesca esportiva, el ràfting i el descens en canoa.

Galeria d'imatgesModifica

Des del naixement a la desembocadura:

ReferènciesModifica

  1. «Ara». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu Ara

Coord.: 42° 31′ 39″ N, 0° 08′ 08″ O / 42.527589°N,0.135582°O / 42.527589; -0.135582