Riu Argos

riu de Múrcia

L'Argos o antigament Riu Caravaca[1] és un riu de la Regió de Múrcia a Espanya, afluent del Segura pel marge dret. És un riu de règim pluvial, amb uns màxims en el període d'octubre a maig i un període de sequera relativa de juny a agost.[2] Excepte el tram superior, no queda gaire del llit natural i és classificat com un riu de tipus «molt modificat».[3]

Infotaula de geografia físicaRiu Argos
Río Argos a su paso por el termino municipal de Cehegín.JPG
El riu al seu pas per Cehegín Modifica el valor a Wikidata
TipusRiu Modifica el valor a Wikidata
Inici
Cota inicial900 m
Regió/prov.Regió de Múrcia
LocalitzacióConfluència de diverses rambles als afores d'Archivel (Caravaca de la Cruz)
Final
Cota final263 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativacomarca del Nord-oest (Regió de Múrcia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCalasparra Modifica el valor a Wikidata
DesembocaduraSegura Modifica el valor a Wikidata
 38° 15′ N, 1° 41′ O / 38.25°N,1.68°O / 38.25; -1.68Coord.: 38° 15′ N, 1° 41′ O / 38.25°N,1.68°O / 38.25; -1.68
Conca hidràulicaConca del Segura Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Dimensions42  default (Llargada
Travessanord-oest de la Regió de Múrcia
Superfície22.579 km²
Mesures i indicadors
Cabal0,5 m³/seg

L'Argos naix al terme municipal de Caravaca de la Cruz, continua pel terme de Cehegín, pasa per Valentín i desemboca al Segura al municipi de Calasparra. Prop de Valentín s'ha construït l'embassament de l'Argos, estrenat el 1974.

Aigües amunt l'Argos es forma es forma a partir de la confluència de diverses rambles i barrancs que aboquen de les Serres de Villafuerte, la Serra dels Àlbers, la Serra de la Puerta, la Serra de Mojantes, la Serra del Gavilán i la Corda de la Serreta, en els termes municipals de Moratalla, Caravaca de la Cruz i Calasparra.[4]

El pont «Puente Santo» a Cehegín

A continuació passa per Archivel on es troba la Font de la Muralla, i prop de la ciutat de Caravaca, on està el paratge de les Fonts del Marquès. En aquest tram hi ha molts cultius d'arbres fruiters i de secà, i alguns cereals.

L'horta de l'Argos i la ciutat de Cehegín al fons

Voreja el casc urbà de Cehegín i segueix per una rica plana fèrtil, on predominen els cultius d'hortalisses, verdures i fruiteres, i aigües avall, a prop del limit del terme municipal de Calasparra, aboca al embassament de l'Argos. Després continua cap a la part sud del nucli urbà de Calasparra, on desemboca al Segura abans del Canyó d'Almadenes.

Gairebé en tot el recorregut l'aigua és emmagatzemada i es fa servir per al reg mitjançant una xarxa de canals i séquies, en una horta molt fèrtil. A banda de l'embassament de l'Argos, es troben alguns embassaments menors, entre d'altres, els de Hoya del Nano, de la Hoya Redonda i de Talas del Alguacid.

ReferènciesModifica

  1. Llauradó, Andrés. Tratado de aguas y riegos (en castellà). tom II: Hidrologia agrícola de España. 2a ed. corregida i augmentada. Madrid: Moreno y Rojas, 1884, p. 215. 
  2. Martínez Salvador i Conesa García, 2018, p. 50.
  3. «Relación de masas superficiales» (pdf) (en castellà). Confederación Hidrográfica del Segura, O.A.. [Consulta: 23 març 2021].
  4. Martínez Salvador i Conesa García, 2018, p. 41.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica