Riu Bòssia

El riu Bòssia, també anomenat Riu de Sarroca o Riu de Bellera, és un riu de Catalunya, afluent del riu Flamisell, tributari de la Noguera Pallaresa. Discorre pels termes de Sarroca de Bellera i de Senterada, al Pallars Jussà.

Infotaula de geografia físicaRiu Bòssia
Senterada. El riu Bòssia 2.JPG
El riu Bòssia al seu pas per Senterada
TipusRiu modifica
Inici
Cota inicial955 m
Entitat territorial administrativaSarroca de Bellera (Pallars Jussà) i Senterada (Pallars Jussà) modifica
LocalitzacióPont de Xerallo
Final
Cota final720 m
ComarcaPallars Jussà modifica
LocalitzacióEl Flamisell, a Senterada
Desembocadurael Flamisell modifica
 42° 18′ N, 0° 54′ E / 42.3°N,0.9°E / 42.3; 0.9
Afluent
Dades i xifres
Dimensions10  default (Llargada
CreuaSarroca de Bellera i Senterada (Pallars Jussà)

Naixença i cursModifica

Terme municipal de Sarroca de BelleraModifica

 
Primer tram de la vall de Bellera, o del riu Bòssia

El riu Bòssia es forma a prop i al nord-oest del Pont de Xerallo, al nord del lloc on la carretera N-260 comença a emprendre el Coll de Perves. És en terme de Sarroca de Bellera, al principi de la vall de Xerallo o de les Esglésies. Es forma per la unió del barranc de Perves, que procedeix de ponent, i del riu de les Esglésies, que davalla del nord.

 
La vall del Bòssia a la zona de Sarroca de Bellera

Al cap de molt poc de formar-se, travessa sota el Pont de Xerallo, per on passa la carretera L-521, i el riu comença a entrar en una zona un xic més plana, la vall de Bellera, que fa que el Bòssia comenci a fer un munt de meandres, que el fan travessar diverses vegades per sota de la nova carretera N-260, pràcticament des d'aquest lloc fins al final del seu recorregut pel terme de Sarroca de Bellera.

Passa per sota de Sarroca de Bellera, que queda enlairada al nord del riu, i en uns quatre quilòmetres més, al Mas de Rossell arriba al Mas de Rossell, on hi ha el Dolmen del Mas. Just en aquest lloc abandona el terme municipal de Sarroca de Bellera i entra en el de Senterada.

Terme municipal de SenteradaModifica

En aquest darrer tram, uns quatre quilòmetres més, el Bòssia, sovint anomenat riu de Sarroca, sobretot en aquest tram. No és tan sinuós, i passa sempre pel sud de la carretera N-260. Discorre pel costat de ponent de Senterada, que queda situada entre el Bòssia i el Flamisell, i s'aboca en aquest darrer riu just al sud de Senterada.

Aprofitaments hidroelèctricsModifica

Des de 1911 Emili Riu tenia personalment [1][2] la concessió per a l'explotació hidroelèctrica d’un salt d’aigua al riu Bòssia; era l’anomenat salt de Sarroca, amb una potència de 10.000 HP, concessió que va vendre a la Sociedad Productora de Fuerzas Motrices el 1923. El projecte no va reeixir.

ReferènciesModifica

  1. Galí, Josep «Los grandes aprovechamientos hidráulicos de la Sociedad Productora de Fuerzas Motrices» (pdf) (en castellà). Técnica. Associació d’enginyers industrials de Barcelona. [Barcelona], número 39, març 1922, pàg. 65 [Consulta: 28 octubre 2019].
  2. Ros Barbosa, Elisa «Era Mòla d’Arties» (pdf) (en aranés). Terra Aranesa. Fondacion Muséu Etnologic dera Val d' Aran [Vielha], II època, III Època, número 3, juny 2002, pàgina 72 [Consulta: 28 octubre 2019].

Enllaços externsModifica