Elba (riu)
L'Elba (en txec, Labe; en sòrab, Łobjo; en polonès, Łaba; en baix alemany, Elv; en alemany, Elbe; en hongarès, Elba) és un riu de l'Europa central que té el seu origen a Bohèmia (República Txeca), a la cara sud dels Sudets. Desguassa al mar del Nord en un gran estuari, on hi ha la ciutat estat d'Hamburg (Alemanya), un dels ports més importants d'Europa.[1]
 L'Elba a prop de Dresden (Saxònia) | |||||
| Tipus | Riu  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Inici | |||||
| Continent | Europa | ||||
| País de la conca | Txèquia, Alemanya, Àustria i Polònia | ||||
| Cota inicial | 1.386 m | ||||
| Municipi | Krkonoše (Sudets) | ||||
| Localització | Txèquia | ||||
| Final | |||||
| Cota final | 0 m | ||||
| Cuxhaven | |||||
| Localització | Mar del Nord | ||||
| Localització | Mar del Nord | ||||
| |||||
| Afluent | 127
| ||||
| Conca hidràulica | Conca de l'Elba | ||||
| Presa | Labská Dam (en)  | ||||
| Dades i xifres | |||||
| Dimensions | 1.094,26 ( ) km | ||||
| Superfície | 140.000 km² | ||||
| Superfície de conca hidrogràfica | 148.268 km² | ||||
| Mesures i indicadors | |||||
| Cabal | 711 m³/s | ||||
Fa 1.165 km de llarg. La seva conca supera els 140.000 km². En gran part del seu recorregut, és navegable i està connectat amb el Rin i amb la mar Bàltica mitjançant un extensa xarxa de canals. A Hamburg, des del punt Bunthäuser Spitze, el riu es divideix en diversos braços, dels quals els principals són: l'Elba sud (Süderelbe), l'Elba nord (Norderelbe), el Dove Elbe, el Gose Elbe i el Reiherstieg.
Els seus afluents principals són:
- el Vltava (Moldau en alemany), que passa per Praga;
- el Havel, que passa per Berlín i Potsdam;
- el Saale, que passa per Jena;
- el Jeetze, Hitzacker
- l'Ohre, a Rogätz
- l'Ilmenau, que passa per Uelzen i Lüneburg
- el Sude i el Boize a Boizenburg
- el Seeve a Stelle
- el priel de l'Schlinz a Altengamme
- el Dove Elbe que passa per Hamburg;
- el Marktkanal que passa per Hamburg;
- el Bille que passa per Hamburg;
- l'Alster que passa per Hamburg;
- el Wedeler Au a Wedel
- el Pinnau a Haselau
- el Krückau a Seestermühe
- el Rhin a Glückstadt
- l'Stör entre Glückstadt i Wewelsfleth
- L'Este entre Cranz i Neenfeld
- el Kleine Flottbek a Hamburg
- el Große Flottbek a Hamburg
- el Zester a Jork
- el Neuenschleuser Wettern
- el Lühe a Grünendeich
- el Mulde, que s'uneix a l'Elba a Dessau;
- l'Ohře (nom txec, o Eger en alemany), que passa per Karlovy Vary;
- el Schwarze Elster, que desguassa a l'Elba a prop de Wittenberg.
Travessa la República Txeca i els estats alemanys de Saxònia, Saxònia-Anhalt, Baixa Saxònia, Slesvig-Holstein i Hamburg. A més, els seus afluents desguassen en parts de Baviera, Berlín, Brandenburg, Mecklemburg-Pomerània Occidental, Turíngia. Aquests deu estats van federar-se amb l'estat federal d'Alemanya per a aplicar la Directiva marc de l'aigua a la part alemanya de la conca de l'Elba, el 4 de març del 2004.[2]
Entre les ciutats que banya, cal destacar Hradec Králové, Pardubice, Ústí nad Labem i Děčín a la República Txeca, i Pirna, Dresden, Meissen, Wittenberg, Dessau, Magdeburg, Hamburg i Cuxhaven a l'Alemanya.
Els romans (Claudi Brutus) van arribar a la seva riba el 9 aC i el van creuar sis anys després (Domitius Ahenobarbus), però no van anar més enllà. Llavors es deia Albis.
El 25 d'abril és el dia de l'Elba, en commemoració de la convergència del fronts occidental i oriental de la Segona Guerra Mundial. Soldats de l'Exèrcit Roig van reunir-se en un pont a l'oest de Leipzig amb tropes de l'Exèrcit dels Estats Units.[3]
ReferènciesModifica
- ↑ «Elba». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «[Enllaç no actiu]Flussgebietsgemeinschaft Elbe (FGG-Elbe)», Bildung für nachhaltige Entwicklung, (en català: La comunitat del riu Elba (FGG Elbe))
- ↑ Potemkin, Alexander «Elbe Day: A handshake that made history». Russia Beyond, 25-04-2015 [Consulta: 8 desembre 2020].
Vegeu tambéModifica
GaleriaModifica
La desembocadura de l'Elba, a prop de Cuxhaven.
L'Elba a Hamburg.
Aiguabarreig amb l'Schlinz a Altengamme.
