Riu Jerte

El riu Jerte és un riu de la província de Càceres, afluent de l'Alagón per l'esquerra. L'estructura de la xarxa fluvial de la vall del Jerte és molt simple, amb forma semblant a una espina de peix. El riu Jerte, columna vertebral de la vall, discorre formant una línia central on conflueixen les gorges que perpendicularment baixen de les serres laterals.

Infotaula de geografia físicaRiu Jerte
Río Jerte.jpg
El riu Jerte al seu pas per la població del mateix nom
TipusRiu Modifica el valor a Wikidata
Inici
Cota inicial1.800 m
Entitat territorial administrativaProvíncia de Càceres (Extremadura) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSerra de Bejar
(Sistema Central)
Final
Entitat territorial administrativaProvíncia de Càceres (Extremadura) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRiu Alagón a 300 msnm
DesembocaduraAlagón Modifica el valor a Wikidata
 39° 57′ 50″ N, 6° 17′ 13″ O / 39.963944°N,6.286944°O / 39.963944; -6.286944Coord.: 39° 57′ 50″ N, 6° 17′ 13″ O / 39.963944°N,6.286944°O / 39.963944; -6.286944
Afluent
Conca hidràulicaconca hidrogràfica del Tajo Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Dimensions78  default (Llargada
TravessaÀvila (Castella i Lleó)
Cáceres (Extremadura)

El riu Jerte neix com a deu sota el Risco de La Campana. Després discorre rectilini travessant quatre pobles (Tornavacas, Jerte, [fins aquí el riu porta un desnivell del 10%], Cabezuela del Valle i Navaconcejo), no trobant obstacles fins l'embassament del Jerte, on les aigües amansades formen un llac artificial.

Més de vint-i-cinc gorges, atorrentades de muntanya, es despenyen per ambdues vores del riu drenant les aigües de la serra. Moltes d'aquestes gorges, sobretot en la meitat nord, mantenen aigua tot l'any, malgrat el seu curt recorregut, ja que tan sols dues d'elles superen els 10 km de longitud. La més gran és la Garganta (gorja) de los Infiernos i la segona la Garganta del Bonal, ambdues al costat sud. Altres gorges destacades són Becedas, Papúos, Buitres i Nogaleas, en el marge nord, i San Martín i Marta en el marge sud. En aquestes últimes s'hi troben alguns dels paratges de més gran bellesa de la vall, com la Cascada del Caozo (Garganta Bonal) o el Chorerro de la Virgen (ruta de Los Pilones).

Després de banyar tota la vall del Jerte prop de Plasència, el riu torç vers el nord i després a l'oest i el sud-oest i, prop de Galisteo, després d'un curs de 78 km, s'uneix al seu principal, l'Alagón, a 300 msnm.

L'ecosistemaModifica

 
Fulles de freixe

La humitat continuada al voltant dels cursos d'aigua permet l'existència d'un ecosistema exclusiu, la vegetació de ribera, d'enorme productivitat biològica. El riu Jerte està protegit en tota la seva llera per un espès i estret bosc galeria. Hi dominen els verns (Alnus glutinosa), arbres capaços de viure en la mateixa riba i de resistir l'embat de les crescudes. També en les ribes creixen diversos tipus de salze (Salix atrocinerea, S. Salvifolial), de forma arbustiva, fulles allargades i tons olivaci.

En segona línia, a certa distància de la riba, creix la freixe (Fraxinus angustifolial), de fulles compostes amb to verd clar. Als tres anteriors s'afegeixen els pollancres (Populus), a voltes enormes i de fulles amb forma de cor, assilvestrats o cultivats per la vàlua de la seva fusta. Per últim, el lledoner (Celtis australis), d'escorça clara, fulles lanceolades i escàs en la resta d'Espanya, és un arbre habitual en les ribes jertenyes.

La faunaModifica

 
Cigonya negra

La fauna del medi aquàtic és molt rica i diversa, encara que no sempre fàcil de veure. És el cas dels peixos, dels quals les lleres jertenyes mantenen una variada comunitat d'espècies autòctones, sent l'exponent més clar la truita comuna (Salmo trutta). Però també hi viuen barbs (Barbus barbus), bogues, la bagra ibèrica (Squalius pyrenaicus) i Squalius carolitertii (bordallo en castellà). Depredadors dels anteriors són la llúdria i la cigonya negra, a més del corb marí gros, el qual és quasi un recent arribat, i el bernat pescaire.

Altres animals que hi viuen són la rata d'aigua, la musaranya aquàtica mediterrània, la cuereta torrentera, alcedines i, la reina, la Merla d'aigua. Més petits i desconeguts són els insectes, dels quals el Jerte alberga una gran varietat d'espècies, entre les quals diverses libèl·lules amenaçades que han sigut objecte d'estudis recents.

En la zona hi ha nombroses piscines naturals sobre el mateix riu a Tornavacas, Jerte, Cabezuela i Navaconcejo, o a Valdastillas sobre la gorga del Bonal.

ReferènciesModifica

  • Fullet editat per la Sociedad para la Promoción y Desarrollo del Valle de Jerte - octubre de 2010

39° 57′ 50″ N, 6° 17′ 13″ O / 39.96389°N,6.28694°O / 39.96389; -6.28694