Obre el menú principal

Maritsa

(S'ha redirigit des de: Riu Maritza)

El Maritsa (búlgar: Марица Maritsa, grec: Έβρος,, Evros; en turc: Meriç) és un riu de Bulgària, Grècia i Turquia. Fou el clàssic Hebros. El seu curs és de 480 km.

Infotaula de geografia físicaMaritsa
Maritsa Plovdiv.jpg
Tipus Riu
Inici
Continent Europa
País de la conca Bulgària
Localització Rila
Final
EstatGrècia
Localització mar de Tràcia
42° 10′ 41″ N, 23° 37′ 21″ E / 42.178055555556°N,23.6225°E / 42.178055555556; 23.6225
40° 44′ 17″ N, 26° 01′ 50″ E / 40.738055555556°N,26.030555555556°E / 40.738055555556; 26.030555555556
Afluent
Conca hidràulica Maritsa Basin Tradueix
Dades i xifres
Altitud 2.378 m
0 m
Dimensions 490.000 (longitud) m
Superfície de conca hidrogràfica 53.846 km²
Mesures i indicadors
Cabal 200 m³/s
Modifica les dades a Wikidata
El riu Maritsa prop de Khàrmanli (Bulgària)

Neix de les muntanyes Rila, al nord-oest de les muntanyes Ròdope, al sud de Sofia, i forma una llarga vall que separa les muntanyes dels Balcans, al nord, del Ròdope al sud. Passa per Plòvdiv i arriba a territori turc, a 20 km a l'oest-sud-oest d'Edirne, i forma la frontera grecoturca durant 14 km; entra breument a la província d'Edirne, on rep el Tunca prop de la capital provincial, i gira al sud, i a 8 km més avall torna a formar la frontera amb Grècia. Rep l'afluent Ergene i desaigua poc després a la mar Egea, on forma un delta a l'est on es troba el port d'Enez.

HistòriaModifica

Antigament s'anomenava Hebros (del grec Έβρος; en llatí: Hebrus) i fou el principal riu de l'antiga Tràcia. El seu naixement era al mont Skomios, proper als Ròdope, al nord-oest de Tràcia, i corria en direcció sud-est fins prop d'Adrianòpolis, quan girava al sud-oest fins a la mar Egea, on desaiguava prop d'Aenos. Era navegable fins a Filipòpolis. Prop de la desembocadura es dividia en dues branques; la branca oriental formava el llac Stentoris. Els seus afluents principals eren el Suemos, l'Arda, l'Artiscos, el Tonsos i l'Agrianes. Segons les fonts antigues, alguna vegada el riu es glaçava a l'hivern.

Sota domini romà d'Orient, la regió va pertànyer temporalment a búlgars, petxenegs i cumans. A la primera meitat del segle xiv hi feia incursions el cap turcman Aydin, que va remuntar el riu amb els seus vaixells i arribà fins a Demòtica (Didimótikho o Dimetoka) en la seva incursió del 1343. Els otomans hi van arribar per terra sota Murat I. La contraofensiva sèrbia iniciada el 1364 va suposar una greu derrota (26 de setembre de 1371) a la riba esquerra del riu i l'exèrcit serbi va haver de fugir en desbandada creuant el riu; aquesta batalla fou coneguda a Turquia com a Sırp Sındığı ('la derrota sèrbia') i més comunament com la Batalla del riu Maritsa (o Meriç) o de Txernomen (pel poble més proper, avui Orménio, a Grècia); els dos prínceps serbis germans, el rei Vlkašin i el dèspota Uglješa, hi van morir; Serres fou annexionat al domini grec de Tessalònica.

Edirne, a la vora del riu, fou la residència principal dels soldans otomans abans (i de vegades després) de la conquesta de Constantinoble. A l'illa del riu anomenada Kirişçiler es van celebrar algunes cerimònies destacades de l'imperi. La vall del riu ja era considerada pels romans d'Orient el graner de Constantinoble, i aquest paper va continuar sota el domini tuc. El cultiu de l'arròs s'hi va introduir el segle xv, i els productes de la zona eren transportats pel mateix riu fins a Enez i després per mar fins a la capital. Aquesta situació es va mantenir fins al 1870.

El riu fou objecte de disputa durant la delimitació de fronteres amb Bulgària i amb Grècia. En el tractat de Lausana del juliol de 1923 els grecs van acceptar retirar-se al darrere del riu, que en part va formar la frontera. El 2005 va causar greus inundacions.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Maritsa

Coord.: 40° 43′ 50″ N, 26° 2′ 6″ E / 40.73056°N,26.03500°E / 40.73056; 26.03500