Riu Missouri
El riu Missouri és el riu més llarg d'Amèrica del Nord i la via fluvial més important dels Estats Units. Neix a les muntanyes Rocoses, al sud-oest de Montana, i discorre cap a l'est i el sud al llarg de 3.767 km, fins que desemboca al riu Mississipi a Saint Louis (Missouri). Drena una conca poc poblada i de clima semiàrid d'1.370.000 km², la qual inclou parts de deu estats dels EUA i de dues províncies del Canadà. Encara que nominalment és considerat un tributari del Mississipi, el riu Missouri, per sobre de la confluència, és més llarg i porta un volum d'aigua comparable. Quan es combina amb el baix Mississipi constitueixen el quart sistema fluvial mundial.[1]
| ||||
| Tipus | Riu  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Missouria | |||
| Inici | ||||
| Continent | Amèrica del Nord | |||
| País de la conca | Estats Units d'Amèrica | |||
| Entitat territorial administrativa | Montana (EUA), Dakota del Nord (EUA), Dakota del Sud (EUA), Nebraska (EUA), Iowa (EUA), Missouri (EUA) i Kansas (EUA) | |||
| Final | ||||
| Entitat territorial administrativa | Estats Units d'Amèrica (EUA) | |||
| Localització | Mississipi | |||
| ||||
| Afluent | 64
| |||
| Conca hidrogràfica | Conca del riu Missouri | |||
| Dades i xifres | ||||
| Mida | 3.726 ( ) km | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 1.371.010 km² | |||
| Mesures i indicadors | ||||
| Cabal | 2.478 m³/s | |||
Descripció del curs modifica
El riu Missouri es forma a partir de la unió de tres rius —Jefferson, Gallatin i Madison, originaris del Parc Nacional de Yellowstone— a una altitud de 1.200 m sobre el nivell del mar prop de Three Forks (Montana). D'aquesta manera, el riu Missouri té pròpiament una longitud de 3.767 km.[2] D'altres fonts, tanmateix, consideren la longitud combinada del Missouri amb el riu Red Rock, que és el curs superior del Jefferson. En aquest darrer cas, el sistema Missouri-Red Rock té una longitud total de 4.090 km.[3]
A les altes planes de Montana, anomenades també l'altiplà del Missouri, el curs del riu està orientat d'oest a est. Per la riba dreta rep nombrosos afluents, nascuts tots ells als peus o a l'interior de les Rocoses, el més important dels quals és el Yellowstone. El riu Missouri, en travessar aquestes planúries tallades en badlands, antigament transportava enormes quantitats de llot, per la qual cosa se l'anomenava Big Muddy.[4] Actualment, però, la quantitat de sediment és molt menor degut a les preses construïdes al llarg del seu recorregut.[1]
A partir de Williston (Dakota del Nord) pren la direcció sud-est i rep les aportacions d'altres afluents per la dreta, com ara el Platte i el Kansas. El Missouri, finalment, s'uneix al Mississipi a pocs quilòmetres al nord de Saint Louis.[4]
Règim fluvial modifica
El règim fluvial del Missouri es ressent de l'aridesa de la conca. El cabal mínim és de 120 m³/s i el màxim de 25.500 m³/s.[2] A la confluència amb el Mississipi el seu cabal és, de mitjana, de 1.825 m³/s,[5] que és inferior al cabal del Mississipi tot i tenir una conca tres vegades més gran. Només la fusió primaveral de la neu de les Rocoses assegura la seva alimentació.[4]
Els seus afluents més importants són els de la dreta: el Yellowstone té un règim de fusió nival a l'abril i el maig, pluges fortes al juny i un hivern sec; el Platte —amb dues branques que procedeixen de les planes altes de Wyoming i de la serralada de Front Range— i el Kansas —que travessa l'estat del mateix nom des de Colorado— porten aigües molt escasses en proporció a llur vessant. Només prop del Mississipi el clima assegura pluges abundants a l'hivern, les quals no arriben a notar-se en el règim del riu.[5]
| Els 10 afluents més llargs del riu Missouri | ||||
|---|---|---|---|---|
| Afluent | Riba | Longitud (km) | Superfície de la conca (km²) | Cabal mitjà (m³/s) |
| Platte | Dreta | 1.708 | 219.900 | 199 |
| Kansas | Dreta | 1.205 | 154.000 | 209 |
| Milk | Esquerra | 1.170 | 39.600 | 17,5 |
| James | Esquerra | 1.140 | 55.700 | 18,3 |
| Yellowstone | Dreta | 1.130 | 180.000 | 391 |
| White | Dreta | 933 | 26.420 | 16,1 |
| Niobrara | Dreta | 914 | 36.000 | 48,7 |
| Little Missouri | Dreta | 900 | 24.700 | 15,1 |
| Osage | Dreta | 793 | 38.300 | 339 |
| Big Sioux | Esquerra | 674 | 20.800 | 37,4 |
Poblament modifica
Durant mil·lennis, els pobladors han depès del riu Missouri i dels seus tributaris com a mitjà de vida i de transport. Més de 10 grans grups de pobles indígenes d'Amèrica poblaven la conca hidrogràfica, com ara els Blackfoot, els Hidatses i els Crow.[2] La majoria eren nòmades i depenien dels ramats de bisons que es movien per les Grans Planes.
Els primers europeus van arribar al Missouri a finals del segle xvii. La desembocadura va ser descoberta pels exploradors Jacques Marquette i Louis Jolliet el 1673, quan baixaven en canoa pel Mississipi.[2] A principis del segle xviii els comerciants de pells francesos van començar a navegar-hi aigües amunt. Després de la compra de Louisiana per part dels Estats Units a França, es va portar a terme la primera exploració completa del riu el 1804-05 durant l'expedició de Lewis i Clark.[2]
El riu Missouri va ser una de les principals rutes de l'expansió cap a l'oest dels Estats Units durant el segle xix, impulsada en bona part gràcies a l'auge del comerç de pells. Els pioners es van dirigir en massa cap a l'oest els anys 1830, primer per terra i després amb els vaixells de vapor de l'American Fur Company que van entrar en servei al llarg del riu. Els pobladors van ocupar les terres dels pobles indígenes, tot provocant algunes de les guerres més duradores i violentes contra aquests pobles de la història nord-americana. El tràfic fluvial amb els vaixells de vapor va assolir el seu màxim el 1858, però va començar a declinar l'any següent amb la construcció del ferrocarril entre Hannibal (Missouri) i Saint Joseph (Missouri).[2]
Actualment, al llarg del riu Missouri hi ha les següents reserves índies: Fort Peck (Montana), Fort Berthold (Dakota del Nord), Cheyenne River, Crow Creek i Yankton (Dakota del Sud) i Santee Sioux i Omaha (Nebraska).
Economia modifica
La conca del riu Missouri és essencialment rural, agrícola i ramadera.[5] Més o menys una quarta part del sòl agrícola dels Estats Units es troba en aquesta conca, la qual proveeix més d'una tercera part del blat, lli, ordi i civada del país.[1] Durant el segle xx s'hi va desenvolupar el regadiu, el control d'inundacions i la generació d'energia hidroelèctrica. Alguns meandres es van tallar i el riu es va canalitzar per tal de millorar-ne la navegació, tot reduint així la seva longitud en més de 300 km. Al llarg del curs principal hi ha quinze preses, i més d'un centenar als rius tributaris. Les preses que originen els embassaments més grans són les de Fort Peck (prop de Glasgow, Montana), Garrison (Dakota del Nord) i Oahe (prop de Pierre, Dakota del Sud).[2]
| Els principals embassaments del riu Missouri | |||
|---|---|---|---|
| Presa | Estat | Capacitat (hm³) | Superfície (ha) |
| Garrison | Dakota del Nord | 29.383 | 154.600 |
| Oahe | Dakota del Sud | 28.539 | 151.000 |
| Fort Peck | Montana | 22.774 | 98.000 |
Medi natural modifica
Al riu Missouri es poden trobar algunes espècies animals autòctones, com ara el peix espàtula o l'esturió pàl·lid, d'entre les 150 espècies de peixos de tota la conca. D'aus n'hi ha unes 300 espècies i de mamífers destaquen els uapitís, els cérvols de cua blanca i els cérvols mul. Fins i tot s'ha observat ocasionalment l'ós grizzly prop de Fort Benton (Montana).[1] La vall del baix Missouri és actualment una regió agrícola i industrial, de manera que el gran desenvolupament ha afectat la vida salvatge i les poblacions de peixos, així com la qualitat de l'aigua.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Missouri river». American Rivers. [Consulta: 27 gener 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Wallenfeldt, Jeff. «Missouri River». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 26 gener 2020].
- ↑ Kammerer, J.C. «Largest rivers in the United States» (PDF). U.S. Geological Survey, Department of Interior, 1990. [Consulta: 23 gener 2020].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Lamorisse, R. Gran Enciclopedia Larousse. Barcelona: Planeta S.A., 1973. ISBN 84-320-2037-X.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Missouri». Enciclopèdia.cat. [Consulta: 25 gener 2020].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu Missouri |