Riu Negre (Solsonès)

riu del Solsonès

El Riu Negre,[1] antigament conegut amb la denominació de Riner,[2] és un riu del Solsonès, afluent per la dreta del Cardener. Neix al terme de Lladurs.[3] Després de passar per Solsona, s'endinsa en una vall força encaixonada excavada a l'altiplà de Solsona tot travessant els municipis d'Olius, de Riner i de Clariana de Cardener. Just deixar enrere l'esmentat altiplà, desguassa al Cardener a 440 msnm sota del castell d'aquesta última localitat.

Plantilla:Infotaula indretRiu Negre
Imatge
El riu Negre al seu pas per Solsona Modifica el valor a Wikidata
Tipuscurs d'aigua Modifica el valor a Wikidata
Inici
Cota inicial855 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaLladurs (Solsonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióTossal de la Guàrdia Modifica el valor a Wikidata
Final
Cota final439 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaSolsonès (Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióClariana de Cardener Modifica el valor a Wikidata
DesembocaduraCardener Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 02′ 43″ N, 1° 29′ 17″ E / 42.045243°N,1.487967°E / 42.045243; 1.487967
41° 55′ 49″ N, 1° 38′ 03″ E / 41.930264°N,1.634262°E / 41.930264; 1.634262
Conca hidrogràficaconca del Llobregat Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Dimensió26,3 (longitud) km
TravessaSolsonès
Superfície108,28 km² Modifica el valor a Wikidata

Riu d'escàs cabal, sembla que antigament tenia amb certa freqüència fortes revingudes, tal com ho feia constar Francisco de Zamora que, al segle xviii, va deixar escrit: "...té, però, crescudes rierades que tallaven (abans que existís el pont) la comunicació i s'hi havia ofegat gent".[2]

Termes municipals que travessa

modifica

Des del seu naixement el Riu Negre passa successivament pels següents termes municipals.

M u n i c i p i s
Longitud (en m.) % del recorregut
Per l'interior del municipi de Lladurs 3.848 14,65%
Fent frontera entre Lladurs i Solsona 321 1,22%
Per l'interior del municipi de Solsona 5.353 20,38%
Per l'interior del municipi d'Olius 3.550 13,51%
Per l'interior del municipi de Riner 1.361 5,18%
Fent frontera entre Riner i Clariana 2.338 8,90%
Per l'interior del municipi de Riner 2.491 9,48%
Fent frontera entre Riner i Clariana 1.782 6,78%
Per l'interior del municipi de Riner 1.790 6,81%
Per l'interior del municipi de Clariana 3.437 13,08%

Perfil del seu curs

modifica


Perfil del curs del Riu Negre[4]
 km de curs 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26,6
Altitud (en m.) 855 805 768 718 692 675 659 653 641 632 623 612 602 592 583 574 565 554 543 532 523 512 499 484 470 458 440
 
Perfil del curs del riu Negre

Xarxa hidrogràfica

modifica

La xarxa hidrogràfica del Riu Negre està constituïda per 344 corrents fluvials que sumen una longitud total de 259,8 km.

Taula de síntesi de la xarxa

modifica
 
Taula amb les dades detallades[Enllaç no actiu]   full de càlcul

Mapa esquemàtic

modifica


Esquema de la xarxa amb la longitud dels cursos subsidiaris
 
Xarxa hidrogràfica del Riu Negre
 
Xarxa hidrogràfica del Riu Negre
 
Xarxa hidrogràfica de la Riu Negre

Afluents

modifica

El Riu Negre rep un total de 44 afluents directes. D'entre aquests cal destacar-ne els següents


PRINCIPALS AFLUENTS DEL RIU NEGRE
(Entre parèntesis el municipi dins del qual té lloc la confluència)[4]
Per la dreta Distància des
del naixement
Altitud (en m.)
de la confluència
m. longitud
curs principal
m de la seva
xarxa hidrogràfica
Ha. de la seva
conca
Per l'esquerra
3,2 km 839 3.328 7.076 273 La Rasa de l'Om (Lladurs)
4,3 km 775 1.883 3.929 137 La Rasa de Solsona (Lladurs-Solsona)
5,5 km 825 2.258 4.256 147 La Rasa de Rotgers (Solsona)
5,9 km 805 1.698 1.698 89 La Rasa de Cal Grill (Solsona)
El Barranc de Pallarès (Solsona) 6,9 km 855 5.417 25.600 1.049
El Barranc de Ribalta (Solsona) 8,6 km 920 5.552 15.811 643
8,9 km 685 1.519 1.519 69 La Rasa de les Comes (Solsona)
El Barranc de Cor-de-roure (Solsona-Olius) 9,6 km 878 3.490 9.993 267
El Torrent d'Aigüesvives (Olius) 10,4 km 760 4.080 16.057 608
10,8 km 704 1.776 3.756 215 La Rasa (Olius)
La Rasa de Torredeflot (Riner) 13,8 km 758 2.594 4.714 198
14,7 km 721 2.214 5.185 283 La Rasa de Bullons (Riner-Clariana de Cardener)
15,5 km 689 729 729 30 La Rasa de la Cabra (Riner-Clariana de Cardener)
La Rasa de Guardiola (Riner-Clariana de Cardener) 15,7 km 659 2.840 18.397 160
16,5 km 731 1.193 1.193 44 La Riguera Grossa (Riner-Clariana de Cardener)
La Rasa de l'Estany (Riner) 17,6 km 814 5.081 16.225 862
19,6 km 722 2.554 7.854 275 La Rasa de l'Estelroig (Riner-Clariana de Cardener)
La Rasa d'Avellanosa (Riner-Clariana de Cardener) 20,7 km 804 6.851 28.038 1.380
La Rasa de Villorbina (Riner) 22,1 km 691 3.401 11.693 343
La Rasa d'Anglerill (Clariana de Cardener) 25,5 km 740 6.376 19.560 622

Distribució municipal

modifica

El conjunt de la xarxa hidrogràfica del Riu Negre transcorre pels següents termes municipals:


Distribució per municipis de la xarxa[5]
Municipi Nombre de
cursos o trams
Longitud que hi transcorre
Lladurs 53 29.973 m.
Solsona 59 38.668 m.
Olius 93 62.404 m.
Llobera 5 1.115 m.
Riner 107 89.811 m.
Clariana de Cardener 71 45.536 m.

Referències

modifica
  1. Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 2009. Arxivat de l'original el 01-12-2017.
  2. 2,0 2,1 Vila i Comaposada, Marc-Aureli. Catalunya, rius i poblament. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997. ISBN 9788478268740. 
  3. Hi ha discrepàncies sobre el lloc del seu naixement, tot i que en tots els casos hom considera que neix al terme de Lladurs. Per a uns, el seu naixement té lloc als plans de Cirera i dona lloc a un corrent fluvial conegut amb el nom de la rasa de Cirera mentre que per a altres neix al nord de la masia de Llera i dona lloc a un corrent fluvial conegut amb el nom de la Rasa de Solsona. Aquí s'ha optat per a la primera de les dues opcions, d'acord amb les dades que consten al web de Xarxa de rius de les conques principals de Catalunya Arxivat 2010-09-22 a Wayback Machine. del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya
  4. 4,0 4,1 Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
  5. La suma de les longituds de cada terme municipal pot ser superior a la longitud total de la xarxa perquè els trams en els quals algun curs fluvial fa de frontera entre dos termes municipals, es comptabilitzen en els dos municipis fronterers.