Obre el menú principal

Noguera Ribagorçana

riu de Catalunya i Aragó
(S'ha redirigit des de: Riu Noguera Ribagorçana)

La Noguera Ribagorçana[1] és un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta. Neix a la capçalera de la vall de Barravés (Vall d'Aran), i desemboca al Segre al terme de Corbins (Segrià). Està embassat pels pantans de Baserca, d'Escales, de Canelles i de Santa Anna, els quals serveixen tant per a la producció d'energia hidroelèctrica com per a abastir d'aigua el canal de Pinyana i el de Catalunya i Aragó. Durant bona part dels 130 quilòmetres del seu recorregut coincideix amb la línia divisòria política entre Catalunya i Aragó. Prop de la presa d'Escales, en els seus congosts, hi ha l'única població mundial de la planta rupícola Borderea chouardii.

Infotaula de geografia físicaNoguera Ribagorçana
Embassament de Canelles.jpg
La Noguera Ribagorçana al seu pas per l'embassament de Canelles
Tipus Riu i curs d'aigua
Inici
Cota inicial 2.400 m
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
ProvínciaLleida
Localització Barranc de Molières
Vall d'Aran
Final
VegueriaPonent
ComarcaNoguera
MunicipiCamarasa
Localització Segre a Corbins
Desembocadura Segre
Noguera Ribagorzana.png
42° 37′ 36″ N, 0° 42′ 21″ E / 42.6267°N,0.7058°E / 42.6267; 0.7058
41° 40′ 29″ N, 0° 42′ 22″ E / 41.6747°N,0.7061°E / 41.6747; 0.7061
Afluent
24
Conca hidràulica Conca de l'Ebre
Dades i xifres
Dimensions 133  m (Llargada
Creua Aragó, Vall d'Aran, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Noguera, Segrià
Superfície 2.045,6 km²
Mesures i indicadors
Cabal 21,7 m³/seg
Modifica les dades a Wikidata
La Noguera Ribagorçana al pont d'Orrit

CapçaleraModifica

La capçalera de la Noguera Ribagorçana és un espai natural format per un conjunt de valls tancades i estretes situades al vessant meridional pirinenc: la vall de Barravés, i les valls de Molières i Conangles. Està situat a cavall dels termes municipals de Vilaller, a la comarca de l'Alta Ribagorça, i de Vielha e Mijaran, a la Vall d'Aran. Presenta un paisatge de caràcter netament atlàntic, molt més proper al del vessant nord que no pas al vessant sud, on és situat. Es pot considerar d’extraordinària i de gran interès biogeogràfic la situació d’un conjunt de comunitats i d'espècies plenament atlàntiques al vessant meridional de la serralada pirinenca (conca hidrogràfica de la Noguera Ribagorçana). Són de gran interès les comunitats vegetals i les espècies plenament atlàntiques, com les torberes de bruc d’aiguamoll amb esfagnes i ciperàcies, que no es troben enlloc més de Catalunya. L’estany Redon, pel seu estat natural i per la seva extensió, és un dels pocs estanys pirinencs remarcables que conserva intactes els seus sistemes naturals.[2]

AfluentsModifica

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «la Noguera Ribagorçana». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Capçalera de la Noguera Ribagorçana». Espais Naturals. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 gener 2015].
  3. «barranc de Coscó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «barranc d’Escarlà». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «barranc d’Esperan». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. «barranc d’Esplugafreda». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. «barranc de Miralles». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. «Lliterà». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. «Tresserra». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. «la Noguera de Tor». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. «barranc d’Aigüissi». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. «estany Redó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  13. «el Reguer». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. Gran Enciclopèdia Aragonesa, Castigaleu
  15. «torrent d’Aulet». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  16. «la Valira de Castanesa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  17. «barranc de Riueno». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  18. «la Valira de Cornudella». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  19. «barranc d’Iscles». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Coord.: 42° 35′ 59.97″ N, 00° 46′ 01.05″ E / 42.5999917°N,0.7669583°E / 42.5999917; 0.7669583

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Noguera Ribagorçana