Tinto

riu andalús de la conca atlàntica
(S'ha redirigit des de: Riu Tinto)

El Tinto (en castellà río Tinto) és un riu andalús pertanyent a la conca atlàntica. Circumscrit a la província de Huelva, neix a la sierra del Padre Caro, un dels estreps de la sierra Morena, prop de Nerva, i desemboca a la ría de Huelva, on conflueix amb l'Odiel.

Infotaula de geografia físicaTinto
RioTintoWater.jpg
TipusRiu Modifica el valor a Wikidata
Inici
Cota inicial420 m
Entitat territorial administrativaTolosaldea (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSierra del Padre Caro
(Sierra Morena)
Final
LocalitzacióRía de Huelva
(Oceà Atlàntic)
Desembocaduraoceà Atlàntic Modifica el valor a Wikidata
Rio Tinto.png Modifica el valor a Wikidata
43° 05′ 44″ N, 1° 59′ 16″ O / 43.09549°N,1.98774°O / 43.09549; -1.98774
43° 06′ 27″ N, 1° 58′ 53″ O / 43.1075°N,1.98147°O / 43.1075; -1.98147
Afluent
Corumbel (en) Tradueix, Odiel Modifica el valor a Wikidata
Conca hidràulicaRiu Oria i Barbadun (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
DimensionsAprox. 100  default (Llargada
CreuaAndalusia
(província de Huelva)
Superfície793 km²
Superfície de conca hidrogràfica739 km² Modifica el valor a Wikidata

Pròxim al seu naixement hi ha Corta Atalaya, el major jaciment miner a cel obert d'Europa, que s'explota des d'època romana.[1] Ja els romans van arrasar els boscos per l'apuntalament de les mines i alimentar els forns el que va accelerar l'erosió i treure els nutrients del sol arable.[2] Les fums dels forns van ser la causa de pluja àcida que met malbé la vegetació. L'enorme volum de runam i escòries eixalavades per la pluja continuen alimenant el riu en ions de ferro, coure, manganès i sulfats i sòlids en suspensió.[3]

Les aigües vermelloses (precisament en castellà tinto és el nom aplicat al color del vi negre) es caracteritzen pel seu pH 2.2 (molt àcid) amb alt contingut en metalls i amb escassetat d'oxigen, el que en principi no afavoreix el desenvolupament de la vida: ni vegetació de ribera ni vida animal.

Tanmateix, des d'abans de l'aparició humana, a les seves aigües viuen microorganismes que s'alimenten només de minerals i s'adapten a condicions extremes. Per això la NASA i el Consell Superior d'Investigacions Científiques el van escollir com a hàbitat d'estudi per la possible similitud amb l'ambient del planeta Mart.[4][2]

Hi aflueixen els rius i rieres Nicova, Jarrama, Domingo Rubio, Corumbel, Casa de Valverde i Candón.

ReferènciesModifica

  1. Corral i Lledó, M.M.; Abolafia de Llanos, M.; Baeza Rodríguez-Caro, J. «La contaminación minera de las aguas del rio Tinto desde la antigüedad a la venta de las minas a los anglesos (1873)». A: Juan Antonio López Geta, J. C. Rubio Campos, M. Martín-Machuca. VI Simposio del Agua en Andalucía : 1 a 3 de junio 2005, Sevilla (en castellà). Madrid: IGME, 2005 (núm.14 Hidrogeología y aguas subterráneas). ISBN 84-7840-577-1. 
  2. 2,0 2,1 Corral i Lledó et alii, 2005, p. 1396.
  3. Corral i Lledó et alii, 2005, p. 1399.
  4. Rodriguez, Juan Bautista. «Comenza el proyecto M.A.R.T.E. en Rio Tinto» (en castellà). NASA, 22-09-2003.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tinto