Riunoguers

Poble del terme vallespirenc de Morellàs i les Illes

Riunoguers (en francès Riunoguès) és un poble de la comuna de Morellàs i les Illes, a la comarca del Vallespir (Catalunya Nord). La comuna de Riunoguers havia estat creada[1] el 1790, i va conservar la seva independència municipal fins al 1972, any en què, juntament amb la veïna comuna de les Illes fou agregada a la de Morellàs, creant així la comuna actual.

Infotaula de geografia políticaRiunoguers
Riunoguès - Entrée.JPG
Entrada en el poble de Riunoguers modifica

Localització
 42° 27′ 43″ N, 2° 49′ 11″ E / 42.4619°N,2.8197°E / 42.4619; 2.8197
EstatFrança
RegióOccitània
DepartamentPirineus Orientals modifica
Geografia
Altitud333,3 m modifica
Limita amb
Història i celebracions
Dissolució1r gener 1972 modifica
Identificador descriptiu
Fus horari

Està situat en el sector de llevant del terme comunal, al sud-est de Morellàs i al nord-est de les Illes.

EtimologiaModifica

Tot i que a primera vista, el nom del poble sembla un compost de les paraules riu i noguer o noguera, és a dir, una vall drenada per un riu on abunden les nogueres, no és ben bé així. Joan Coromines explica[2] explica a l'Onomasticon Cataloniae que si bé el primer formant és clarament riu, del riuus llatí, el segon no és el que dóna el nom de la noguera, sinó amnis naucaria, contret en naucaria ja en llatí mateix, que indicava el transport de troncs d'arbres lligats entre ells i barranquejats riu avall. Avalen aquesta tesi, segons el mateix Coromines, les diferents formes documentades del poble i la seva vall: villa de Rivonugario (974), Noagario (possible error per Naogario) i Rium Nogarium (982), etc.

GeografiaModifica

L'antic terme de Riunoguers, de 70.800 hectàrees d'extensió, constitueix tot el sector oriental de l'actual terme de Morellàs i les Illes. És[3][4] al sud-est i est del de Morellàs i al nord-est del de les Illes. Al bell mig de l'antic terme es troba el poble de Riunoguers, format a l'entorn de l'església parroquial de Sant Miquel de Riunoguers, construcció romànica. És a la dreta del còrrec de Coma Boquera.

L'antic terme de Riunoguers, tot i ser el vessant septentrional de l'extrem oriental de la Serra de les Salines, té unes alçades força més moderades que les del veí terme de les Illes: el punt més elevat és el Puig de Calmelles, de 735,5 m alt, situat a prop de l'extrem sud-est del terme. Des d'aquesta muntanya, el termenal meridional de Riunoguers davallava de primer cap al sud-oest fins al Pla de les Bateries (nom aplicat a la Jonquera) o Pla del Perer (a Morellàs i les Illes), a uns 720 m alt, i després torcia cap a ponent per adreçar-se al Coll de Portells, a 688,6 m alt, on es trobava el límit amb els termes de Morellàs, les Illes, la Jonquera i Agullana, com es veurà més endavant. Des del Puig de Calmelles cap al nord continuava el termenal amb la Jonquera seguint la carena principal d'aquest sector dels Pirineus, cap al Pla Capità, el Coll del Teixó, a 687,7 m alt, el Puig del Coll del Teixó, de 674,5, el Coll del Pomer, a 615,8, el Coll del Priorat, a 457,5, i el Pic del Priorat, de 489,2, on el termenal, encara amb la Jonquera, gira cap al sud-est i en un tram curt arriba al triterme amb la Jonquera i el Pertús.

Des d'aquest punt, a 456,8 m alt, el termenal s'adreça cap al nord, fent un gir a llevant del Mas Bardes per anar a trobar un altre triterme, ara de Riunoguers i el Pertús amb les Cluses, a 323,5 m alt. El nou termenal amb les Cluses va davallant gradualment cap a llevant de les Carboneres, on hi ha la Font d'en Flors, i, finalment, cap al Còrrec de Coma Bolquera, a 237,8 m alt, on començava el vell termenal amb Morellàs, ara inexistent.

Morellàs
  Les Cluses
El Pertús
Les Illes (per un [[el trifini]]) Agullana La Jonquera

HistòriaModifica

Edat MitjanaModifica

 
L'església parroquial de Sant Miquel

El territori de Riunoguers i la seva església pertanyien el segle X al monestir empordanès de Sant Pere de Rodes; una butlla del papa Benet VI del 974 ho confirma, amb la forma de villa de Rivonugario. El 982 apareix en un precepte del rei Lotari amb la forma Rium Nogarium, eccl. S. Michaelis, i, encara, una butlla de Joan XV, del 990, cita Rivo de Nugarios.

El 1299 Jaume II de Mallorca infeudava la justícia baixa de Riunoguers a Gallarda, vídua d'Arnau II de Sant Joan (de Pladecorts), i llur fill mantingué aquesta senyoria fins a la seva mort, sempre sota sobirania del vescomte de Rocabertí. Sense fills, la senyoria es posà a la venda el 1353.

Edat ModernaModifica

No consten gaires senyors de Riunoguers, però a primeries del segle XVII l'adquiriren els descendents de Pere Miró, primer teixidor de lli a les Cluses, propietari de les Illes i arrendatari dels béns i drets senyorials del Pertús i de les Cluses. El seu nét Tadeu tingué el títol de baró de Riunoguers des del 1699, i el fill de Tadeu, Galderic, el seu nét, Antoni Domènec, i el besnét, Antoni Miró, encara lluïren aquest títol. El darrer s'exilià a ran de la Revolució Francesa.

DemografiaModifica

Demografia antigaModifica

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)

Evolució demogràfica de Morellàs entre 1355 i 1790
1365 1643 1720 1730 1755 1767 1774 1789 1794 1795 1796
8 f 10 f 5 f 13 f 21 f 89 h 20 f 14 f 52 h 64 h 51 h

Font: Pélissier, 1986.

Demografia contemporàniaModifica

Evolució de la població
1800 1804 1806 1820 1827 1831 1836 1841 1846
66 64 62 83 91 96 91 93 117
1851 1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891
92 89 91 81 150 75 90 90 74
1896 1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946
66 67 62 65 65 44 36 34 32
1954 1962 1968
27 25 14

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[5] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[6]

Llocs d'interèsModifica

BibliografiaModifica

  • Basseda, Lluís. Toponymie historique de Catalunya Nord, t. 1. Prada: Revista Terra Nostra, 1990. 
  • Becat, Joan. «96-Morellàs i les Illes». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol-El Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Coromines, Joan. «Selva». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1997 (Onomasticon Cataloniae, VII Sal-Ve). ISBN 84-7256-854-7. 
  • Gouzet, Nathalie. ««Et Maureillas-Las Illas fut...: histoire d'un regroupement de communes (1822-1972)»». A: Cahiers de la Rome, no 12. Ceret: Cahiers de la Rome, 2003, p. 31-40 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1248-1793. 
  • Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. Paris: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
  • Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France: dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66: Pyrénées-Orientales. Paris: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Morellàs i les Illes». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riunoguers