Robert Andrews Millikan

físic estatunidenc

Robert Andrews Millikan (Morrison, Illinois, 1868 - San Marino, Califòrnia, 1953) fou un físic i professor universitari nord-americà que va guanyar el Premi Nobel de Física l'any 1923 pel seu treball per a determinar el valor de la càrrega de l'electró i l'efecte fotoelèctric.

Infotaula de personaRobert Andrews Millikan
Robert Andrews Millikan 1920s.jpg
Nom original(en) Robert Andrews Milikan
Biografia
Naixement22 de març de 1868
Morrison (Illinois)
Mort19 de desembre de 1953 (85 anys)
San Marino (Califòrnia)
Causa de mortCauses naturals (Infart miocardíac)
Lloc d'enterramentForest Lawn Memorial Park
ReligióEsglésia congregacional
FormacióUniversitat de Colúmbia
Oberlin College
Universitat de Chicago
Activitat
Director de tesiOgden Rood i Albert Abraham Michelson
Camp de treballFísica
OcupacióFísic, professor d'universitat i científic
OcupadorUniversitat de Chicago
Institut Tecnològic de Califòrnia
Carrera militar
Branca militarExèrcit dels Estats Units d'Amèrica
Rang militartinent coronel
Participà en
1921Tercer Congrés Solvay
Obra
Estudiant doctoralCharles Christian Lauritsen i Ralph A. Sawyer
Família
FillsClark Blanchard Millikan
Glenn Allan Millikan
Max Millikan

IBDB: 478676
Find a Grave: 2089
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Nascut el 22 de març de 1868 a la ciutat de Morrison situada a l'estat nord-americà d'Illinois, va estudiar a les universitats de Columbia, Berlín i Göttingen. El 1896, va ser nomenat professor de física a la Universitat de Chicago, càrrec que abandonà el 1921 per a assumir la presidència de l'Institut Tecnològic de Califòrnia, a Pasadena.

Millikan es morí el 19 de desembre de 1953 a la ciutat de l'estat nord-americà de Califòrnia, Pasadena.

Recerca científicaModifica

 
Aparell dissenyat per Millikan per l’experiment amb la gota d’oli (1909-1910).

Va estudiar al principi la radioactivitat dels minerals d'urani i la descàrrega en els gasos. Després, va realitzar investigacions sobre radiacions ultraviolades.

Entre 1910 i 1917, mitjançant el seu experiment de la "gota d'oli", va determinar la càrrega de l'electró: 1,602 × 10-19 coulombs; i la seva massa en repòs: 9,109 × 10-31 kg. La càrrega de l'electró és la unitat bàsica de l'electricitat i es considera la càrrega elemental en el sentit que tots els cossos carregats ho estan amb un múltiple sencer d'aquesta càrrega. L'electró i el protó tenen la mateixa càrrega, però, convencionalment, la càrrega del protó es considera positiva i la de l'electró negativa.

El 1916, va procedir a determinar la constant de Planck mesurant la freqüència de la llum i l'energia dels electrons alliberats en l'efecte fotoelèctric. Posteriorment, es va dedicar a l'estudi dels raigs còsmics, tal com ell els va denominar, mitjançant experiències efectuades des d'una profunditat de 20 metres sota l'aigua fins a una alçada de 16.000 metres, per a la qual cosa va organitzar expedicions científiques a Austràlia i l'Índia. Va experimentar d'aquesta manera l'augment de la intensitat d'aquests raigs amb l'alçada.

El 1923, va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs per a determinar el valor de la càrrega de l'electró i l'efecte fotoelèctric.

Enllaços externsModifica