Robert Joseph Flaherty (Iron Mountain, Michigan, 16 de febrer de 1884Dummerston, Vermont, 23 de juliol de 1951) va ser un cineasta estatunidenc que va dirigir i va produir el primer documental de la història del cinema, Nanuk l'esquimal, el 1922.[1]Va estar casat amb l'escriptora Frances H. Flaherty des de 1914 fins a la seva mort el 1951. Frances va treballar en diverses pel·lícules de Flaherty, i fins i tot va rebre una nominació a l'Oscar al millor guió original per Louisiana Story (1948).

Plantilla:Infotaula personaRobert Flaherty

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Robert Joseph Flaherty Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 febrer 1884 Modifica el valor a Wikidata
Iron Mountain (Michigan) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 juliol 1951 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Dummerston (Vermont) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUpper Canada College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Bora Bora Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, cartògraf, productor de cinema, operador de càmera, explorador, muntador, guionista, fotògraf Modifica el valor a Wikidata
Activitat1922 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
Representat perLight Cone Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeFrances H. Flaherty Modifica el valor a Wikidata
FillsMonica Flaherty Frassetto Modifica el valor a Wikidata
Premis

Descrit per la fontGran Enciclopèdia Soviètica (1969–1978), (sec:Флаэрти Роберт)
Cinema : encyclopedic dictionary (en) Tradueix, (p.452)
Flaherty, Robert (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0280904 The Movie Database: 10092 Allocine: 899 Allmovie: p89937
Find a Grave: 117822546 Modifica els identificadors a Wikidata

Biografia i carrera

modifica
 
Flaherty filmant a Port Harrison el 1920

Després d'acabar els seus estudis d'enginyeria de mines, Flaherty va començar a treballar com explorador de mines de ferro per a una companyia ferroviària a la badia de Hudson, Canadà. El 1913, en la seva tercera expedició a la zona, el seu cap, sir William Mackenzie, li va proposar filmar amb una càmera la vida familiar dels oriünds de la zona. Flaherty va començar a interessar-se particularment pels Inuit, i va passar un llarg període filmant-los, fins al punt que va arribar a desatendre el seu veritable treball (encara que tampoc importava molt perquè qui veien els enregistraments que Flaherty anava filmant li demanaven imatges noves).

Abans de començar l'enregistrament de la pel·lícula, Flaherty va viure amb un Allakariallak (un home pertanyent als Inuit) i amb la resta de la seva família durant diversos mesos. Els primers enregistraments realitzats per Flaherty es van cremar en un incendi provocat per una burilla del mateix Flaherty, per la qual cosa no li va restar més remei que filmar de nou les imatges. Amb el temps, el mateix Flaherty va admetre que en el fons això l'havia beneficiat perquè els primers metres de pel·lícula mai li havien arribat a agradar. Quan va començar a enregistrar de nou la pel·lícula, Flaherty va optar per preparar tot el filmaria, fins i tot la fi del documentari. Nanook l'esquimal (1922) tindria moltíssim èxit de públic.[2] Flaherty va aconseguir després un contracte amb la Paramount per a realitzar un altre documental en la línia de Nanook i Flaherty va marxar a Samoa per gravar Moana (1926). A pesar de les presses de la companyia, Flaherty no aconseguia gravar res interessant perquè el seu mètode consistia a viure durant un període amb els protagonistes de la seva història, observar-los, conèixer-los a fons i familiaritzar-se amb el seu estil de vida abans d'idear la mateixa història del documental.

L'enregistrament del documental va durar més d'un any (des d'abril de 1923 fins a desembre de 1924), i la pel·lícula no es va estrenar fins a gener de 1926. No obstant això, mai arribaria a l'èxit de Nanook l'esquimal.

Filmografia

modifica

Pràcticament tots els films són visibles online.

Referències

modifica