Robert Fuchs
Robert Fuchs (Frahuental, Estíria, Àustria, 15 de febrer de 1847 – Viena, 19 de febrer de 1927) fou un compositor i director d'orquestra austríac. Era germà del també compositor i director d'orquestra Johann Nepomuk Fuchs.
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
15 febrer 1847 Frauental an der Laßnitz  |
| Mort |
19 febrer 1927 (80 anys) Viena |
| Lloc d'enterrament | Zentralfriedhof |
| Formació | Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena |
| Activitat | |
| Ocupació | Compositor, pedagog musical i director d'orquestra |
| Ocupador | Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena |
| Gènere artístic | Òpera i simfonia |
| Professors | Anton Bruckner, Felix Otto Dessoff i Josef Hellmesberger |
| Alumnes | Jean Sibelius, George Enescu, Alexander von Zemlinsky, Franz Schreker, Leo Ascher, Hugo Wolf, Franz Schmidt, Rubin Goldmark, Richard Stoehr i Robert Stolz |
| Família | |
| Germans | Johann Nepomuk Fuchs |
|
| |
 | |
 | |
Estudià en el Conservatori de Viena, del que en fou professor d'harmonia a partir de 1875, i en el que d'entre altres alumnes tindria a Paul Weingarten, Leevi Madetoja,[1] Anton Lajovic,[2] Theodor von Flondor, en Ludwig Rottenberg, la bohèmia Evelyn Faltis,[3] el txec Joseph Stransky,[4] i Richard Stoehr,[5] i el serbi Petar Stojanović.
Entre les seves composicions, figuren les òperes:
- Die Königsbraut (Viena, 1889) i Die Teufelsglocke (Leipzig, 1893);
- dues simfonies;
- serenates per a orquestra;
- Andante i Caprici, per a orquestra;
- l'obertura Des Meeres und der Liebe Wellen;
- Elfen und Zwerge i Gestillte Schnsucht, per a cors femenins i orquestra;
- Sonates per a diversos instruments;
- dos Quartets per a instruments d'arc, etc.
BibliografiaModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Robert Fuchs |
- Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 24, pàg. 1440 (ISBN 84-239-4524-3)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 752. (ISBN 84-7291-255-8)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 678. (ISBN 84-7291-255-8)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 23, pàg. 179 (ISBN 84-239-4523-5)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 57, pàg. 1267 (ISBN 84 239-4557-X)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 57, pàg. 1195 (ISBN 84 239-4557-X)