Obre el menú principal

Robert Fuchs (Frahuental, Estíria, Àustria, 15 de febrer de 1847Viena, 19 de febrer de 1927) fou un compositor i director d'orquestra austríac. Era germà del també compositor i director d'orquestra Johann Nepomuk Fuchs.

Infotaula de personaRobert Fuchs
Robert Fuchs, 1926.jpg
Biografia
Naixement 15 febrer 1847
Frauental an der Laßnitz Tradueix
Mort 19 febrer 1927 (80 anys)
Viena (Àustria)
Lloc d'enterrament Zentralfriedhof
Formació Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena
Activitat
Ocupació Compositor, pedagog musical i director d'orquestra
Ocupador Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena
Gènere Òpera i simfonia
Professors Anton Bruckner, Felix Otto Dessoff i Josef Hellmesberger
Alumnes Jean Sibelius, George Enescu, Alexander von Zemlinsky, Franz Schreker, Leo Ascher, Hugo Wolf, Franz Schmidt, Rubin Goldmark, Richard Stoehr i Robert Stolz
Família
Germans Johann Nepomuk Fuchs

Musicbrainz: e6ba541b-3360-4368-8269-b9de09855e53 Discogs: 1150818 IMSLP: Category:Fuchs,_Robert Find a Grave: 41148348
Modifica les dades a Wikidata

Estudià en el Conservatori de Viena, del que en fou professor d'harmonia a partir de 1875, i en el que d'entre altres alumnes tindria a Heinrich Schalit, Paul Weingarten, Leevi Madetoja,[1] Anton Lajovic,[2] Theodor von Flondor, en Ludwig Rottenberg, la bohèmia Evelyn Faltis,[3] el txec Joseph Stransky,[4] i Richard Stoehr,[5] i el serbi Petar Stojanović.

Entre les seves composicions, figuren les òperes:

  • Die Königsbraut (Viena, 1889) i Die Teufelsglocke (Leipzig, 1893);
  • dues simfonies;
  • serenates per a orquestra;
  • Andante i Caprici, per a orquestra;
  • l'obertura Des Meeres und der Liebe Wellen;
  • Elfen und Zwerge i Gestillte Schnsucht, per a cors femenins i orquestra;
  • Sonates per a diversos instruments;
  • dos Quartets per a instruments d'arc, etc.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Robert Fuchs
  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 752. (ISBN 84-7291-255-8)
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 678. (ISBN 84-7291-255-8)
  3. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 23, pàg. 179 (ISBN 84-239-4523-5)
  4. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 57, pàg. 1267 (ISBN 84 239-4557-X)
  5. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 57, pàg. 1195 (ISBN 84 239-4557-X)