Robert Mitchum

actor i cantant estatunidenc

Robert Charles Durman Mitchum, més conegut com a Robert Mitchum (6 d'agost de 1917 a Bridgeport, Connecticut, Estats Units - 1 de juliol de 1997 a Santa Barbara, Califòrnia) va ser un actor de cinema i cantant estatunidenc nominat a l'Oscar. Mitchum és recordat principalment pels seus papers com a protagonista en algunes de les obres més importants del gènere conegut com a cinema negre, i considerat com el precursor de l'antiheroi prevalent en el cinema dels anys 1950 i 1960.

Plantilla:Infotaula personaRobert Mitchum

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Robert Charles Durman Mitchum Modifica el valor a Wikidata
6 agost 1917 Modifica el valor a Wikidata
Bridgeport (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r juliol 1997 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Santa Barbara (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de pulmó
emfisema pulmonar Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatEstats Units
FormacióHaaren High School Modifica el valor a Wikidata
Alçada184 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactor, poeta, guionista, productor, escriptor, realitzador, militar, productor de cinema, director de cinema, cantant, actor de televisió, oficial, actor de cinema, compositor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1942 Modifica el valor a Wikidata - 1997 Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
GènereWestern, pel·lícula de thriller psicològic, cinema negre, cinema de ficció criminal, drama, cinema d'acció, cinema d'aventures, cinema de terror, cinema bèl·lic, cinema de misteri, cinema fantàstic, cinema de terror psicològic i thriller Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficCapitol Records Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeDorothy Spence (1940–1997) Modifica el valor a Wikidata
FillsChristopher Mitchum Modifica el valor a Wikidata
ParesJames Thomas Mitchum Modifica el valor a Wikidata  i Ann Harriet Gunderson Modifica el valor a Wikidata
GermansJohn Mitchum
Julie Mitchum Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0000053 Allocine: 730 Rottentomatoes: celebrity/robert_mitchum Allmovie: p49738 132297 TV.com: people/robert-mitchum TMDB.org: 10158
Musicbrainz: e3b7d704-8eff-4498-9e97-964cc3611424 Discogs: 319983 Find a Grave: 1817 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

El seu pare fou un emigrant escocès i la seva mare era d'origen noruec, i amb ells residí des del 1919 a Charleston (Carolina del Sud).

Atret pel món del cinema i el teatre, el 1936 anà a Los Angeles, on va haver de treballar com a camioner, estibador portuari i porter d'un night club, i fins i tot va arribar a exercir la boxa. El 1937 debutà al teatre, en una breu intervenció, casant-se amb Dorothy Spence, amb la qual viuria fins al final de la seva vida.

Després d'interpretar diversos papers episòdics en westerns mediocres i en algun dels còmics Stan Laurel i Oliver Hardy, assolí notable èxit en el seu primer film important, Story of G. I. Joe (1945), dirigit pel prestigiós William Wellman, film basat en les memòries de guerra escrites pel periodista Ernie Pyle: la seva feina en aquest film li suposà un nomenament a l'Oscar al millor actor secundari, que finalment no assolí.

La seva qualitat es confirmà en dos nous films estrenats el 1947: l'antiracista Foc encreuat, dirigit per Edward Dmytryk, un dels millors cineastes de la seva generació, en el qual Robert Ryan també hi figurà, i Retorn al passat, un thriller de Jacques Tourneur, juntament amb Kirk Douglas, un altre jove actor que iniciava la seva fulgurant carrera. Així es va consolidar com a intèrpret de primera línia a Hollywood.

L'1 de setembre de 1948 passà a la primera plana periodística del panorama nacional en ser detingut, juntament amb l'actriu Lila Leeds, acusats de possessió de cànnabis. Per aquest motiu Leeds passà 60 dies a la presó. Mitchum pogué evitar-ho gràcies a la creixent notorietat i simpatia del públic americà.[1]

Mitchum desenvolupà una dilatada carrera en la qual treballà amb grans directors i en films que han restat, per un o altre motiu, destacats en la història del cinema: en els anys 50 s'han de subratllar els seus treballs a Macau (1952), de Josef von Sternberg, amb Jane Rusell; Riu sense retorn (1954), un gran western d'Otto Preminger en el que actuà junt a Marilyn Monroe; La nit del caçador (1955), l'únic film que dirigí l'actor Charles Laughton, en el qual Mitchum encarna a un predicador darrere el qual s'amaga un criminal, personatge constitueix una de les seves millors interpretacions; All that Heaven Allows (1957), de William Wyler, amb Deborah Kerr, i Més enllà de Río Grande (1959), de Robert Parrish, film produït per Robert Mitchum.

En els anys 60 es mantindrà en un primer pla i actuà sota la direcció de diversos dels millors directors d'aquells anys: amb Vincente Minelli a Home from the Hill (1960), un melodrama de gran intensitat, interpretant al costat d'Eleanor Parker; amb Stanley Kramer a No seràs un estrany (1961), al costat de Frank Sinatra, Olivia de Havilland i Gloria Grahame; amb Lee Thompson a Cape Fear (1962), un thriller antològic, juntament amb Gregory Peck; amb Howard Hawks a El Dorado (1967), un western memorable, i amb Joseph Losey a Secret Ceremony (1968).

Dels anys 70 poden destacar-se treballs com el que realitzà a La filla de Ryan (1970), de David Lean, amb Sarah Miles i Trevor Howard; l'encarnació del detectiu Philip Marlowe en els thrillers Adéu, nena (1975) i Detectiu privat (1978), ambdós dirigits per Michael Winner (Mitchum es convertia en el tercer intèrpret del detectiu, després de Robert Montgomery i Humphrey Bogart).

En la recta final de la seva carrera, al contrari del qua passa per tants actors després d'haver entrat en vellesa, mai no li mancaren ofertes, tot i que eren papers episòdics, als quals sabia imprimir sempre el seu segell personal i en els quals exercí una atracció especial: així ocorria en treballs que realitzà, per exemple, a Maria's Lovers (1985), del director rus Andrei Konchalkovski, o Cape Fear (1991), nova versió d'aquell Cape Fear de J. Lee Thompson, ara dirigida per Martin Scorsese i protagonitzada per Robert De Niro en el paper que en la vella versió interpretava ell, i per Nick Nolte en el lloc de Gregory Peck. Scorsese volgué que tant Mitchum com Peck participessin a manera d'homenatge a una generació d'actors en procés d'extinció.

El 1995, en la mateixa línia, Jim Jarmusch el dirigí en un altre homenatge: Dead Man. Mitchum, que el 1993 rebé el premi Donostia del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià per una vida consagrada al cel·luloide, participà en més de 100 pel·lícules al llarg de la seva carrera, en el cinema i la televisió, i sempre deixà constància d'una personalitat a la vegada impertorbable i melangiosa, dura i tendra. Morí víctima d'un càncer de pulmó.

Filmografia

modifica

Paper curts

modifica
  • The Magic of Make-up (1942)
  • Screen Snapshots: Hollywood Goes to Bat (1950)
  • Waiting for the Wind (1990)

Bibliografia

modifica
  • Suplement 1981-1982. pàg. 153 de l'enciclopèdia Espasa

Referències

modifica
  1. Silver, Alain; Ursini, James; Duncan, Paul. Film Noir. Taschen, 2004, p. 173. ISBN 3-8228-2261-2.