Robert Stawell Ball

astrònom irlandès

Robert Stawell Ball o, simplement, Robert Ball (1840-1913) va ser un matemàtic i astrònom irlandès professor de la Universitat de Cambridge i molt conegut per la seva labor divulgativa de l'astronomia.

Infotaula de personaRobert Stawell Ball

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r juliol 1840 Modifica el valor a Wikidata
Dublín Modifica el valor a Wikidata
Mort25 novembre 1913 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Cambridge (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de la parròquia de l'Ascensió, (Cambridge)[1] 52° 13′ 03″ N, 0° 05′ 59″ E / 52.217407°N,0.099735°E / 52.217407; 0.099735
Dades personals
FormacióTrinity College (Dublín)
Es coneix perTeoria de cargol
Activitat
Camp de treballAstronomia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Dublín
Cambridge Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAstronomia
Matemàtiques
OrganitzacióUniversitat de Cambridge
Membre de
Família
CònjugeFrances Elizabeth Steele
FillsFrances Amelia Ball (en) Tradueix, Mary Agnetta Ball (en) Tradueix, Charles Rowan Hamilton Ball (en) Tradueix, William Valentine Ball (en) Tradueix, Robert Steele Ball (en) Tradueix, Randal Gresley Ball (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesRobert Ball i Amelia Gresley Hellicar
Premis
Fellow de la Royal Society (1873)

Discogs: 4148448 Find a Grave: 96738641 Project Gutenberg: 866 Modifica el valor a Wikidata

Vida i Obra modifica

Ball era fill del naturalista irlandès Robert Ball. A partir de 1857 va estudiar al Trinity College (Dublín), on va obtenir una beca el 1860[2] i es va graduar el 1865, especialitzant-se en matemàtiques i física. Entre 1865 i 1867 va treballar com tutor dels fills de William Parsons, comte de Rosse, tenint accés al magnífics telescopis del comte.[3] El 1867 va ser nomenat professor de mecànica del recent inaugurat Royal College of Science de Dublín. En retirar-se Franz Brünnow el 1874, va ser nomenat astrònom reial d'Irlanda i professor d'astronomia de la universitat de Dublín en la seva substitució. Els càrrecs portaven aparellats la direcció del observatori de Dunsink.[4]

Finalment, el 1892 va ser nomenat catedràtic d'astronomia de la universitat de Cambridge, càrrec que va mantenir la resta del seus dies. També va ser president de la Royal Astronomical Society (1897-1899) i de la secció de matemàtiques de la British Association for the Advancement of Science (1899-1900).[5]

A part de la seva teoria dels cargols (1876) per explicar la dinàmica dels cossos rígids,[6] Ball va ser l'estrella del circuit de les conferències d'astronomia a partir de 1890.[7][8] A més de ser un showman reconegut que esquitxava d'humor les seves conferències, també les omplia d'il·lustracions adequades a l'edat de la seva audiència.[9]

També va escriure nombrosos llibres divulgatius, el més famós del quals, The history of the Heavens[Enllaç no actiu] (1886), es va reeditar nombroses vegades malgrat el seu preu prohibitiu.[10]

Referències modifica

  1. Chapman, 2002, p. 208, diu que és a l'església de St. Giles.
  2. Lightman, 2007, p. 398.
  3. Chapman, 2007, p. 201.
  4. Marché, 2007, p. 89.
  5. Lightman, 2007, p. 399.
  6. Lipkin i Duffy, 2002, p. 1-11.
  7. Lightman, 2007, p. 401.
  8. Chapman, 2007, p. 204-205.
  9. Lightman, 2007, p. 404.
  10. Chapman, 2002, p. 207.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Robert Stawell Ball» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)