Robert de Berghes

príncep-bisbe del principat de Lieja de 1557 fins a la seva abdicació l'any 1564.

Robert de Berghes (també anomenat Robert de Glymes de Bergen) (nascut vers 1520, - mort a Bergen op Zoom, l'11 d'abril del 1564) fou el príncep-bisbe del principat de Lieja de 1557 fins a la seva abdicació l'any 1564.[1]

Infotaula de personaRobert de Berghes
Robert de Berghes.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1529 Modifica el valor a Wikidata
Bergen op Zoom Modifica el valor a Wikidata
Mort26 gener 1565 Modifica el valor a Wikidata (35/36 anys)
Països Baixos Modifica el valor a Wikidata
Bisbe catòlic
28 novembre 1557 –
Bisbe diocesà
5 maig 1557 – 22 juliol 1563
← Jordi d'ÀustriaGerard de Groesbeek →
Diòcesi: bisbat de Lieja
Príncep-bisbe de Lieja
1557 (Gregorià) – 1564 (Gregorià)
Príncep-bisbe
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsRobert de Glymes de Bergen
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPrevere catòlic i diaca catòlic Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióAntoine Perrenot de Granvelle Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesAntony of Bergen op Zoom (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata i Jacqueline van Croÿ (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansJean IV de Glymes i Anna van Glymes van Bergen (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Blason ville be Zemst.svg Modifica el valor a Wikidata

Va eixir de la nissaga noble dels de Glymes de Bergen, que provenien de la ciutat de Bergen-op-Zoom, (avui als Països Baixos) però aleshores part del bisbat de Lieja, tot i escaure políticament al Brabant. El 1549, el seu predecessor Jordi d'Àustria va nomenar-lo coadjutor, sota la pressió de Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic. El 7 de maig de 1557, dos dies després de la mort de Jordi, els arquebisbes de Cambrai, Arràs i Tournai van consagrar-lo príncep-bisbe. L'emperador Ferran I va investir-lo el 28 de gener de 1558.

A la fi de les guerres d'Itàlia, durant el seu regne, França va haver de cedir les ciutats ocupades de Bouillon i Couvin al principat de Lieja segons les estipulacions del tractat Pau de Cateau-Cambrésis del 1559.[2] Al mateix any, el papa Pau V va dictar la butlla Super Universa a la qual crea tres arquebisbats (Cambrai, Utrecht i Mechelen) i catorze bisbats nous. Així el bisbat de Lieja va perdre tota la jurisdicció espiritual a les terres de Brabant, Namur i de Gueldre. El primer impressor Gauthier Morberius va establir-se a Lieja i imprimir el primer llibre, el breviari dels canonges de Sant-Pau.

El 1562, Robert va publicar un manament episcopal contra els calvinistes.

El 1564 va haver d'abdicar per raons de malaltia mental i va tornar a la seva família a Bergen, on va morir poc després.

Vegeu tambéModifica

Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja

  1. Le Roy, Alphonse. «Berghes, Robert de». A: Bibliographie Nationale (en francès). volum 2. Brussel·les: H. Thiry-van Buggenhoudt, 1868, p. 231-237. 
  2. La principauté de Liège


Precedit per:
Jordi d'Àustria
Príncep-bisbe del Principat de Lieja
15571564
Succeït per:
Gerard de Groesbeek