Roberta Marrero
Roberta Marrero (castellà: Roberta Lucía Marrero Gutiérrez) (Las Palmas de Gran Canaria, 2 de març de 1972) és una artista contemporània, cantant i actriu espanyola.
.jpg) (2020)  | |
| Nom original | (es) Roberta Lucía Marrero Gutiérrez |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 2 març 1972 (52 anys) Las Palmas de Gran Canaria (Las Palmas) |
| Dades personals | |
| Ideologia política | Feminisme |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant, escriptora, discjòquei, actriu, poetessa |
| Instrument | Veu |
        | |
Obra modifica
En les seves obres com a il·lustradora, Marrero mescla i descontextualitza imatges populars i dona lloc a nous significats. Per exemple, en el seu primer llibre publicat, Dictadores (2015), transforma diverses fotografies d'icones del totalitarisme amb imatges relacionades amb el món pop. Així exposa a Mao envoltat de personatges que la seva cara ha estat tapada pel cap repetit de Hello Kitty o presenta un retrat de Franco maquillat amb un raig en la cara, a l'estil de David Bowie en la portada d'Aladine Sane.[1] Amb aquesta publicació, l'artista afirma que la seva intenció era:[2] "Vandalitzar un missatge feixista i convertir-lo en un altre de llibertat". En el seu llibre El bebé verde. Infancia, transexualidad y héroes del Pop (Lunwerg 2016), una novel·la gràfica amb pròleg de l'escriptora Virginie Despentes, recopila records de la seva infància i la seva transsexualitat, explicant com la visió del món de diferents artistes la música pop, la literatura o el cinema li van inspirar, especialment Boy George. Els principals temes en la seva obra són el poder, la mort, la fama, l'amor i la política.
A més d'exposar en galeries espanyoles com La Fiambrera de Madrid, algunes de les seves obres han estat incloses en exposicions com David Bowie Is, organitzada pel Victoria and Albert Museum de Londres, o de Piaf a la Biblioteca Nacional de França. Joe Dallesandro, model, actor i estrella de l'estudi The Factory d'Andy Warhol, va triar una de les seves il·lustracions per samarretes d'edició limitada. Precisament, l'autora assenyala Warhol com la seva principal influència. A més, beu del moviment fauvista, expressionista, surrealista, la pintura religiosa catòlica, el Hollywood clàssic o el punk.
D'altra banda, Marrero va denunciar el 2016 que una de les seves obres havia estat plagiada en una samarreta de la dissenyadora Vivienne Westwood.[3]
Com a música, compta amb dos àlbums de pop electrònic i ha estat dj en diversos clubs espanyols.[4]
Publicacions modifica
- "Dictadores". Ediciones Hidroavión, 2015.
- "El bebé verde". Lunwerg Editores, 2016.
Discografia modifica
- "A la vanguardia del peligro" (2005).
- "Claroscuro" (2007).[5]
Col·laboracions:
- Veu convidada en el primer àlbum del grup musical Spam.
Filmografia modifica
- "Descongélate!" (2003), dirigida per Félix Sabroso i Dunia Ayuso.
Referències modifica
- ↑ Cervera, Rafa «El dictador como fetiche pop»., 13-06-2015 [Consulta: 26 diciembre 2016].
- ↑ Martínez, Jaime «Roberta Marrero: "No soy una artista pop"»., 25-07-2016 [Consulta: 26 diciembre 2016].
- ↑ Sisí Sánchez, Alberto «Vivienne Westwood copia un 'collage' de la artista española Roberta Marrero»., 26-10-2016 [Consulta: 26 diciembre 2016].
- ↑ Cervera, Rafa «Roberta Marrero y el bebé que adoraría Tim Burton»., 25 desembre 2016 [Consulta: 26 desembre 2016].
- ↑ Legido, Rosi «Entrevista a Roberta Marrero, cantante y actriz Arxivat 2017-12-01 a Wayback Machine.»., 29-11-2007 [Consulta: 26 diciembre 2018].
Enllaços externs modifica
- Página de Facebook de Roberta Marrero.
- Galería online de obras de Roberta Marrero.
- Página de Instagram Roberta Marrero.
- Roberta Marrero: «Warhol es la madre del punk». Artículo en la revista Yorokobu.
- Roberta Marrero: El arte para la basura blanca. Artículo en la revista Nosotros Art.