Roberta Marrero

artista

Roberta Marrero (Las Palmas de Gran Canaria, 2 de març de 1972) és una artista contemporània, cantant i actriu espanyola.

Infotaula de personaRoberta Marrero
Roberta Marrero.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 març 1972 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Las Palmas de Gran Canaria (Las Palmas) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióArtista, cantant, actriu, discjòquei i dissenyadora Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1450607 Facebook: Roberta.Marrero.Art Instagram: robertamarrero Musicbrainz: 4e7e8007-4be9-423e-94ff-b04236ad9d1a Songkick: 4857813 Discogs: 888723 Modifica els identificadors a Wikidata

ObraModifica

En les seves obres com a il·lustradora, Marrero mescla i descontextualiza imatges populars i dóna lloc a nous significats. Per exemple, en el seu primer llibre publicat, Dictadores (2015), transforma diverses fotografies d'icones del totalitarisme amb imatges relacionades amb el món pop. Així exposa a Mao envoltat de personatges que la seva cara ha estat tapada pel cap repetit de Hello Kitty o presenta un retrat de Franco maquillat amb un raig en la cara, a l'estil de David Bowie en la portada d'Aladine Sane.[1] Amb aquesta publicació, l'artista afirma que la seva intenció era:[2] "Vandalitzar un missatge feixista i convertir-lo en un altre de llibertat". En el seu llibre El bebé verde. Infancia, transexualidad y héroes del Pop (Lunwerg 2016), una novel·la gràfica amb pròleg de l'escriptora Virginie Despentes, recopila records de la seva infància i la seva transsexualitat, explicant com la visió del món de diferents artistes la música pop, la literatura o el cinema li van inspirar, especialment Boy George. Els principals temes en la seva obra són el poder, la mort, la fama, l'amor i la política.

A més d'exposar en galeries espanyoles com La Fiambrera de Madrid, algunes de les seves obres han estat incloses en exposicions com David Bowie Is, organitzada pel Victoria and Albert Museum de Londres, o de Piaf a la Biblioteca Nacional de França. Joe Dallesandro, model, actor i estrella de l'estudi The Factory d'Andy Warhol, va triar una de les seves il·lustracions per samarretes d'edició limitada. Precisament, l'autora assenyala Warhol com la seva principal influència. A més, beu del moviment fauvista, expressionista, surrealista, la pintura religiosa catòlica, el Hollywood clàssic o el punk.

D'altra banda, Marrero va denunciar el 2016 que una de les seves obres havia estat plagiada en una samarreta de la dissenyadora Vivienne Westwood.[3]

Com a música, compta amb dos àlbums de pop electrònic i ha estat dj en diversos clubs espanyols.[4]

PublicacionsModifica

  • "Dictadores". Ediciones Hidroavión, 2015.
  • "El bebé verde". Lunwerg Editores, 2016.

DiscografiaModifica

  • "A la vanguardia del peligro" (2005).
  • "Claroscuro" (2007).[5]

Col·laboracions:

  • Veu convidada en el primer àlbum del grup musical Spam.

FilmografiaModifica

  • "Descongélate!" (2003), dirigida per Félix Sabroso i Dunia Ayuso.

ReferènciesModifica

  1. Cervera, Rafa «El dictador como fetiche pop». , 13-06-2015 [Consulta: 26 diciembre 2016].
  2. Martínez, Jaime «Roberta Marrero: "No soy una artista pop"». , 25-07-2016 [Consulta: 26 diciembre 2016].
  3. Sisí Sánchez, Alberto «Vivienne Westwood copia un 'collage' de la artista española Roberta Marrero». , 26-10-2016 [Consulta: 26 diciembre 2016].
  4. Cervera, Rafa «Roberta Marrero y el bebé que adoraría Tim Burton». , 25 diciembre 2016 [Consulta: 26 diciembre 2016].
  5. Legido, Rosi «Entrevista a Roberta Marrero, cantante y actriz». , 29-11-2007 [Consulta: 26 diciembre 2018].

Enllaços externsModifica