Roc d'Olzinelles i Miquel

Fra Roc d'Olzinelles i Miquel (Igualada, 1784Oceja, Alta Cerdanya, 1835) va ser un monjo benedictí, erudit, historiador i darrer arxiver del monestir de Ripoll.[1] Va ser estudiós de la teologia, dret canònic i ciències naturals.[2]

Plantilla:Infotaula personaRoc d'Olzinelles i Miquel
Biografia
Naixement1784 Modifica el valor a Wikidata
Igualada (Anoia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1835 Modifica el valor a Wikidata (50/51 anys)
Activitat
Ocupacióhistoriador, arxiver, religiós Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata
Monestir de Ripoll després de l'atac de 1835

Estudià al monestir de Sant Pau del Camp, a Barcelona, on va ser professor entre 1800 i 1803. Tornà a Ripoll i fou nomenat paborde d'Aja i arxiver del monestir.

Va publicar un treball polèmic, en castellà, contra el projecte de constitució religiosa de Juan Antonio Llorente (1822) i el Cristiano pacífico (1835), amb el pseudònim de Sebastián Driala. Va treballar molt en l'ordenació de l'arxiu del monestir de Ripoll, i fou conegut pels seus apunts històrics manuscrits, guardats en part a l'arxiu de la mesa episcopal de Vic i a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Molts papers d'Olzinelles es varen salvar l'any 1835 de la crema anticlerical del monestir de Ripoll, i van ser regalats l'any 1889 al bisbe Morgades que els diposità a l'Arxiu Episcopal de Vic.[3]

Roc d'Olzinelles va mantenir correspondència sobre temes d'història amb Pròsper de Bofarull, amb Jaume Ripoll, canonge de Vic, i amb l'historiador Jaume Villanueva. Després de la destrucció de 1835 del monestir de Ripoll va fugir a Oceja, on va morir aquell mateix any.

Actualment hi ha carrers a Igualada i a Ripoll anomenats en honor seu.

Referències

modifica

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica