Roca sedimentària

tipologia de roca

Les roques sedimentàries són les que es componen de residus o detrits d'altres roques anteriors. L'ambient subaeri afecta sobretot les roques ígnies i la inestabilitat dels silicats enfront de l'oxigen lliure, el diòxid de carboni i l'aigua, es manifesta. La meteorització física, que s'avança a la química, afecta també les roques metamòrfiques i igualment les mateixes roques sedimentàries.[1]

En aquesta roca sedimentària s'hi observen les diferents capes de sediment compactades.

Aquest cicle destructor es pot repetir més d'una vegada. Els sediments comprimits es poden compactar fins constituir una roca densa. A banda, determinats canvis químics poden provocar-ne la litificació.

Conglomerat. Massís de Montserrat. Catalunya
Conglomerat. Roques sedimentàries. Massís de Montserrat

Els materials es dipositen mecànicament o químicament en mars i llacs, a les ribes, a les vores o sota el glaç, però també arreu de la superfície de la Terra. Una àrea preferent de sedimentació són les fosses oceàniques coincidents amb les vores de placa convergents, on la subducció xucla els materials terrígens. Les falques de sediment acaben apilades i ajuden a la formació d'una plataforma epicontinental pròpia de l'acumulació.

Els mateixos agents geològics transporten el sediment de diferents maneres: Flotació; Arrossegament; Saltació; Suspensió; Dissolució (només en el cas de l'aigua i altres liquids com el precipitat de sulfur, clorur de sodi i calç). Finalment l'agent geològic, ja sigui per pèrdua d'energia i deposició gravitatòria del sediment o per precipitació química, acaba acumulant-se en un procés de sedimentació.

Procés de formació (diagènesi)Modifica

Els sediments són sotmesos a la diagènesi, procés en el qual esdevenen roques. Aquest procés encadena les següents fases:

 
Lutites negra i roja. Arequipa, Perú

Enterrament. Els sediments són coberts per altres sediments. Hi ha llocs a la Terra especialment favorables.

Compactació geològica. El pes dels sediments suprajacents fa augmentar la pressió, resultant un procés on es compacten les partícules i s'expulsa l'aigua.

Cimentació. Simultani a la compactació es produeix la precipitació de certs minerals que cimenten la roca.

 
Explotació de roca calcària per a la producció de ciment. Massís del Garraf. Catalunya

Exhumació. La roca, un cop formada, aflora en superfície, normalment per la dinàmica tectònica de plaques.

Ambients sedimentarisModifica

 
Esquema: Roques sedimentàries (Strahler 1992) Formació de les roques a partir dels tipus de sediments

L'agent geològic dominant i el tipus de meteorització predominant venen determinats pel clima i el lloc de la terra on es produeix la sedimentació. Per tant, en resultaran tipus de roques amb característiques que reflecteixen les condicions climàtiques, geogràfiques i biològiques de l'ambient on es van formar. En general es consideren els següents ambients sedimentaris: Ambient continental (Fluvial, lacustre, glacial d'alta muntanya) Ambient de transició (Costaner, mareal, deltaic) Ambient marí (Plataforma, abissal, d'escull) Ambient químic (Evaporític, euxínic).

Classificació (grups principals)Modifica

Les roques sedimentàries es classifiquen d'acord amb el procés que les ha originades i la seva composició. Els principals grups són les roques detrítiques, les carbonàtiques i les evaporítiques.[2]

Roques detrítiquesModifica

Les roques detrítiques es formen pel transport, l'acumulació i la cimentació de partícules sòlides a partir de la disgregació i la meteorització de roques preexistents. Es classifiquen per la seva mida i per la morfologia dels grans. Les més comunes són, de major a menor mida del gra, els conglomerats i les bretxes, els gresos, les limolites i les argil·lites. Les lutites són formades per argiles i llims. Altres criteris de classificació són la composició de les partícules, la textura o el tipus de ciment.

Roques carbonàtiquesModifica

Les roques formades per creixement d'organismes són majoritàriament carbonàtiques. Cal diferenciar les bioconstruccions esculloses d'aquelles roques en què el carbonat és en forma de fang, de grans i partícules o conquilles d'organismes. Totes aquestes roques tenen característiques comunes amb les roques detrítiques i tot sovint hi són associades.

Roques evaporítiquesModifica

 
Travertí (pedra tosca) Una roca sedimentària sovint emprada en la construcció de murs i decoració..

Les roques formades per precipitació química, són el resultat de la cristal·lització d'elements químics que hi ha dissolts en l'aigua de la mar o dels llacs. Es classifiquen per la seva composició mineralògica. Els grups rellevants són les evaporites, les sals i els guixos, i els carbonats. Els carbonats tenen una classificació pròpia en la qual es dóna preferència a la seva composició mineralògica (calcita, dolomita) i sobretot a les seves textures i especialment a la mida del gra i el tipus de components que les formen.

La classificació no és rígida. Hi ha nombroses roques o associacions litològiques que són resultat de la intersecció de dos o més d'aquests tipus. Molt sovint les roques sedimentàries es presenten en aquestes associacions quan són directament obdervades en la natura.

 
Antracita (carbó mineral) Ibbenbüren, Alemanya

Associacions litològiques de les roques sedimentàriesModifica

  • Detrítiques de composició mixta: Conglomerats polimíctics; Bretxes polimíctiques; Conglomerats, gresos i lutites; Gresos de gra gros;Gresos de gra fi; Gresos i lutites
  • Detrítiques de composició silícica: Conglomerats de còdols de quars; Gresos i conglomerats; Gresos i lutites; Arcoses; Lutites vermelles; Pissarres
  • Sediments detrítics de composició mixta no consolidats: Graves i còdols; Graves i lutites; Sorres; Sorra de platja; Sorra i lutita; Cairells, sorra i lutita
  • Detrítiques amb matèria orgànica: Pissarres negres; Gresos de gra fi amb matèria orgànica; Torba
  • Carbonàtiques: Calcàries de gra fi; Calcàries de gra gros; Escull, calcàries esculloses; Dolomies; Calcàries i dolomies; Travertí
  • Carbonàtiques detrítiques: Bretxes de carbonats; Calcarenites bioclàstiques; Margocalcàries
  • Detrítiques carbonàtiques: Margues; Calcàries i lutites; Lutites, margues, gresos i calcàries
  • Carbonàtiques amb matèria orgànica: Calcàries i lignits; Calcàries amb carbó; Margues bituminoses, amb petroli
  • Detrítiques, carbonàtiques i evaporítiques: Lutites i guixos; Lutites, gresos, calcàries, margues i guixos; Margues i guixos
  • Evaporites: Sal gemma; Sals sòdiques i potàsiques; Guix
  • Altres roques sedimentàries: Argiles amb nòduls de carbonat; Lidites; Bauxita[3]

ReferènciesModifica

  1. Rosselló, V.M; Panareda, J.M.; Pérez A.J.. Manual de geografia física. 2a. Universitat de València, 1998, p. 256-258. ISBN 84-370-3466-3. 
  2. «Roques sedimentàries». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, ICGC, 2020. [Consulta: 28 desembre 2020].
  3. «Tipus litològics». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, ICGC, 2020. [Consulta: 28 desembre 2020].

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica