Roger De Vlaeminck

ciclista belga

Roger de Vlaeminck (Eeklo, 24 d'agost de 1947), anomenat El Gitano i Monsieur París-Roubaix, va ser un ciclista belga que fou professional entre 1969 i 1984, durant els quals va aconseguir 257 victòries.

Infotaula de personaRoger De Vlaeminck
Biografia
NaixementRoger de Vlaeminck
24 d'agost de 1947 (1947-08-24) (76 anys)
Eeklo (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsEl Gitano
Monsieur París-Roubaix
NacionalitatBèlgica Bèlgica
Alçada181 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióciclista de ciclocròs, ciclista, director esportiu Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaBèlgica Modifica el valor a Wikidata
Esportciclocròs Modifica el valor a Wikidata
Clubs professionals
  1969-1971. Flandria
1972. Dreher
1973-1977. Brooklyn
1978. Sanson
1979. Gis Gelati
1980. Boule D'or-Colnago
1981-1982. DAF Trucks
1983. Gios-Clement
1984. Gis Gelati
Participà en
Principals triomfs
Curses per etapes22 etapes al Giro d'Itàlia
1 etapa al Tour de França
1 etapa a la Volta a Espanya
Volta a Suïssa (1975)
Tirrena-Adriàtica (de 1972 a 1977)
Curses d'un diaCampió de Bèlgica Campió de Bèlgica en ruta (1969, 1981)
París-Roubaix (1972, 1974, 1975, 1977)
Milà-Sanremo (1973, 1978, 1979)
Volta a Llombardia (1974, 1976)
Tour de Flandes (1977)
Lieja-Bastogne-Lieja (1970)
Família
GermansEric de Vlaeminck Modifica el valor a Wikidata

Lloc webrogerdevlaeminck.be Modifica el valor a Wikidata
Olympics.com: roger-de-vlaeminck
Medaller
Ciclisme en ruta
Campionat del Món
Plata Yvoir 1975 ruta
Ciclocròs
Campionats del món de ciclocròs Mallot arc iris
Or Luxemburg 1968 amateur
Or Melchnau 1975 elit
Plata Magstadt 1969 amateur
Plata Bera 1974 elit

Com a amateur va ser campió i subcampió del món de ciclo-cros el 1968 i el 1969, i dues vegades campió del seu país en la mateixa especialitat. El 1968, el seu germà Erik, també ciclista, també va ser campió del món de ciclocròs, però en categoria professional. A començaments de 1969 va fitxar pel Flandria i, a més de nombroses proves d'un dia, va guanyar el Campionat del seu país de fons en carretera i va ser segon a la Milà-San Remo. Ja com a professional, va tornar a ser campió del món de ciclocròs el 1975 i campió del seu país en unes altres tres ocasions (1974, 1975 i 1978).

De Vlaeminck és un dels tres únics ciclistes que ha aconseguit guanyar els cinc Monuments del ciclisme, al costat dels també belgues Eddy Merckx i Rik van Looy. L'única gran carrera d'un dia que no va aconseguir guanyar va ser el Campionat del Món, obtenint el seu millor resultat el 1975, en acabar segon per darrere d'Hennie Kuiper.

La París-Roubaix va ser sens dubte la seva cursa favorita. Amb quatre victòries, és el ciclista que més vegades l'ha guanyat. A més, va ser segon en unes altres quatre ocasions i tercer en una altra.

Va guanyar etapes a les tres Grans Voltes, brillant sobretot al Giro d'Itàlia, on va guanyar 22 etapes i la classificació per punts en tres ocasions.

Després de retirar-se del ciclisme professional es convertí, durant diversos anys, en entrenador d'equips de ciclocròs.

Palmarès en ruta modifica

Resultats al Giro d'Itàlia modifica

Resultats al Tour de França modifica

  • 1969. Abandona (10a etapa)
  • 1970. Abandona (7a etapa). Vencedor d'una etapa
  • 1971. Abandona (11a etapa)

Resultats a la Volta a Espanya modifica

  • 1984. Abandona. Vencedor d'una etapa

Palmarès en pista modifica

Palmarès en ciclocros modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roger De Vlaeminck