Obre el menú principal

Roger IV de Carcassona

Roger IV (vers el 1089 - 1150) fou vescomte de Carcassona, de Rasès, de Besiers i d'Albi (vers 1130-50), fill i successor de Bernat Ató i de Cecília, anomenat també com Roger II a Besiers i Albi, i també Roger I Trencavell.

Infotaula de personaRoger IV de Carcassona
Biografia
Naixement segle XI (Gregorià)
Mort 1150 (Gregorià)
Activitat
Ocupació Feudatari
Altres
Títol Q48531766 Tradueix i viscount of Albi Tradueix
Cònjuge Bernarde of Comminges Tradueix
Pares Bernat Ató IV TrencavellCecília de Provença
Germans Ramon Roger Trencavell, Bernat Ató V Trencavell i Ermengarde Trencavel Tradueix

Escut d'armes Roger IV de Carcassona
Modifica les dades a Wikidata
Escut dels Trencavell

Roger ja governà aquestes terres en vida del seu pare, quan aquest partí cap a Orient per a la croada, però ell o els seus consellers actuaren tirànicament, motiu pel qual els carcassonesos vers l'any 1107 es conjuraren per lliurar-se ells i la seva vila al comte Ramon Berenguer III, operació que no reeixí perquè el barceloní no pogué ajudar als seus fidels de Carcassona.

Les ferotges represàlies presses per Roger sobre els carcassonesos i el matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença el 1112, portaren aviat a un replantejament de la política occitana del Casal de Barcelona, que començà amb una ofensiva contra Bernnat Ató i el seu fill Roger, els quals s'avingueren a fer homenatge i jurar fidelitat al comte de Barcelona i a reconèixer la senyoria feudal de Ramon Berenguer damunt Carcassona i Rasès (1112).

En els anys subsegüents els comtes de Barcelona descuraren els afers carcassonesos, de manera que Bernat Ató i el seu fill Roger pogueren pactar aliances amb els comtes de Tolosa, enemics dels barcelonesos.

Fou casat en primeres noces amb Adelaida de Ponç i en segones amb Bernarda de Comenge. No tingué fills i el succeí el seu germà Ramon.

BibliografiaModifica