Rohaïta
La rohaïta és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom de John Rose Hansen (1937), professor de mineralogia danès de la Universitat de Copenhaguen.
 Rohaïta | |
|---|---|
| Fórmula química | (Tl,Pb,K)₂Cu8.7Sb₂S₄ |
| Localitat tipus | presències de Rohaite, Kvanefjeld, Complex intrusiu d'Ilímaussaq, Narsaq, Kujalleq, Groenlàndia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.BD.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BD.35  |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/F.04 |
| Dana | 3.7.16.1 |
| Heys | 5.5.14 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 3,8Å; c = 20,98Å; |
| Duresa | 3 a 3,5 |
| Diafanitat | opaca |
| Impureses comunes | Pb, Fe |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1973-043 |
| Any d'aprovació | 1978 |
| Símbol | Roh |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La rohaïta és un sulfur de fórmula química (Tl,Pb,K)₂Cu8.7Sb₂S₄. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. En rares ocasions es troba en forma de cristalls euèdrics i subèdrics, de fins a 0,5 mm; normalment es troba en forma d'agregats irregulars.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la rohaïta pertany a «02.BD: Sulfurs metàl·lics, M:S > 1:1 (principalment 2:1), amb Hg, Tl» juntament amb els següents minerals: imiterita, gortdrumita, balcanita, danielsita, donharrisita, carlinita, bukovita, murunskita, talcusita, calcotal·lita, sabatierita, crookesita i brodtkorbita.
Formació i jaciments modifica
Es troba en filons tallant intrusions alcalines. Sol trobar-se associada a altres minerals com: calcocita, löllingita, cuprita, plata, analcima o sodalita.[2] Va ser descoberta l'any 1978 a les presències de Rohaite, a Kvanefjeld, al complex intrusiu d'Ilímaussaq (Narsaq, Groenlàndia), l'únic indret on se n'ha trobat fins ara.